Resultats de la cerca
Es mostren 363 resultats
ius monetae
Numismàtica i sigil·lografia
Dret de batre moneda que, generalment, correspon al rei.
A Catalunya els comtes acabaren detenint-lo i també alguns bisbes Vic i Girona per concessió dels comtes El beneficiari d’aquest dret percep el benefici de la seva fabricació o altres imposts vinculats a l’emissió, com és ara l’amonedament
batedor
Paleta que serveix per a batre els ous, etc.
Josep de Bellafila
Història
Cavaller.
Conseller segon de Barcelona, fou enviat com a ambaixador a Valladolid 1602 a fi d’obtenir per a Barcelona el reconeixement del dret exclusiu de batre moneda al Principat Posteriorment 1622 tingué una destacada intervenció en l’oposició al nomenament del bisbe de Barcelona, Joan Sentís, com a lloctinent del rei, temorós de la tendència del bisbe a seguir la política reial L’any 1635 fou enviat pels consellers de Barcelona i la Generalitat com a ambaixador a Madrid, d’on fou expulsat, per protestar de l’arrest de quatre membres del Consell de Cent i dels allotjaments de les tropes…
Ramon Bartumeus i Mola
Música
Compositor.
Dirigí la Societat Coral Esmeralda, fundada el 1857 L’any 1862 muntà una organització parallela a la de JA Clavé, amb corals no claverianes, i el 1865 creà la Societat Coral Barcino, refundació de l’Esmeralda Entre el 1872 i el 1883 publicà el periòdic El Eco de Barcino , rèplica d' El Eco de Euterpe de Clavé Escriví nombroses obres corals, com La Caridad , Lo somni d’un infant , A orillas del Ebro , A segar el blat , Crit de guerra , La nit , Al batre , La nina de l’Empordà , La donzella de la costa i Dins la barqueta , entre d’altres
,
malla
Numismàtica i sigil·lografia
Mig diner, dit també òbol.
La seva encunyació acompanyava generalment la del diner Solia ésser del mateix aliatge que aquest i pesar la meitat Algunes vegades, però, foren de llei més baixa i de pes un xic inferior, per a compensar el seu cost relatiu de fabricació superior A Catalunya, la denominació és documentada des del segle XI, però la moneda fou encunyada des del segle IX al XVI, primer d’argent i després de billó La seva encunyació fou intermitent i la denominació perdurà com a unitat de compte del mig diner fins i tot quan hom deixà de batre-la
Ramon d’Hortafà
Història
Noble.
El 1435 era a Nàpols al servei d’Alfons el Magnànim, que el 1452 el trameté a Albània, amb el títol de virrei, per defensar la costa contra els turcs els capitosts d’Albània s’havien declarat vassalls del rei Alfons el 1444 i el 1451 Deturà els turcs prop de la frontera de Macedònia i obtingué alguns altres èxits El 1454 s’intitulava virrei de Grècia, Albània i Esclavònia i el rei l’autoritzà a batre moneda d’argent a Croia, on residia Tot i la rivalitat amb Venècia, encara actuava com a virrei el 1456
Gemma Ruiz Martínez
Natació
Nedadora de salvament i socorrisme.
Membre del CN Reus Ploms, el 2006 destacà en guanyar la prova de llançament de corda del Campionat d’Espanya júnior i en batre el rècord estatal d’aquesta modalitat El 2008 fou campiona de Catalunya de clubs i aconseguí, a títol individual, dues medalles de plata i una de bronze També guanyà la medalla de plata en 4 × 25 m maniquí i en taula doble en el Campionat d’Europa júnior 2008 Participà en proves com la Nivea Cup 2006, la German Cup 2006, la Colmar Cup 2008, l’Obert d’Eindhoven 2009 i en diversos Campionats d’Espanya per autonomies
Joan Vila Onsés

Joan Vila Onsés
Th. Martínez / BPCE
Vela
Regatista especialitzat en navegació oceànica.
Ha fet dos cops la regata Whitbread, amb el Fortuna Extra Lights i amb el Galicia Pescanova, i la Volvo Ocean Race, que guanyà 2002 a bord de l’ Illbruck Challenge Ha disputat cinc edicions de la Copa Amèrica en tres ocasions amb vaixells espanyols España’92 , Rioja de España i Bravo España i dues més amb l’embarcació suïssa Alinghi 2003, 2007 El 2012 assolí el trofeu Jules Verne en batre el rècord de la volta al món en 45 dies, 13 hores, 42 minuts i 53 segons, a bord del trimarà francès Banque Populaire V, amb tretze tripulants més
dalladora
Agronomia
Màquina agrícola que hom empra per a dallar cereals i farratges.
Consta, elementalment, d’un bastigi metàllic muntat sobre dues rodes o suspès d’un costat o del darrere de la màquina propulsora, generalment un tractor D’un costat del bastigi surt l’òrgan tallant, format per una barra d’acer amb dents tallants, que hom anomena pinta , les quals acompanyen i guien el farratge cap a la làmina tallant o serra amb dents de doble tall, que sega el cereal per mitjà del moviment alternatiu que li és comunicat per les mateixes rodes de l’eina o per una presa de força des del tractor Uns altres tipus de dalladores, a més de segar, poden també agarbar, lligar o…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina