Resultats de la cerca
Es mostren 241 resultats
Walpurgis
Cristianisme
Monja benedictina anglesa.
Cridada a Germània per sant Bonifaci, fou abadessa del monestir de Heidenheim, fundat pel seu germà Wunibald El seu cos fou traslladat a Eichstätt segle XI, on, per la coincidència de la festa amb les celebracions paganes de primavera, el seu nom fou associat amb l’anomenada Nit de Walpurgis Hom creia que durant la nit del 30 d’abril a l’1 de maig, data significativa en el calendari pagès, les bruixes es passejaven pels camps Els camperols, per tal de defensar les cases, els camps i les establies, feien creus amb branques, en collocaven a les portes, encenien fogueres i feien…
Pere Guisset
Literatura catalana
Dramaturg.
Començà molt jove com a actor d’Els Artistes Amateurs Ceretans Fou influït pel grup perpinyanès Les Trétaux, i encoratjat per Gustau Violet i la seva companyia Els Ferriolets Autor de nombroses obres de caràcter popular i costumista, moltes de les quals han estat representades per grups d’afeccionats de Ceret i de pobles del Vallespir Escriví els sainets Les calces d’en Joan , Les estàtues , L’amo del temps , En Ventura fa el “tiercé” , El revell embruixat i Quim l’americà , i la seva primera comèdia en tres actes, Hem de casar en Baptista , fou estrenada el 1974, obtingué un èxit enorme i…
Halloween

Carbasses típiques de Halloween
Folklore
Festivitat tradicional, d'origen celta, que es celebra especialment als països anglosaxons la nit anterior a Tots Sants, el 31 d'octubre.
Té l’origen en l’antic All Hallow Even que iniciava l’any del calendari cèltic Diu la tradició, que, per foragitar els esperits del mal, s’encenien fogueres a les muntanyes i, per evitar que les ànimes del morts s’installessin a les cases, la gent es vestien com bruixes o dimonis Els immigrants irlandesos transmeteren versions de la tradició a l’Amèrica del Nord a mitjan segle XIX, des d’on, especialment des dels Estats Units d’Amèrica, s’ha difós a la resta del món, convivint amb les tradicions pròpies com la castanyada als Països Catalans A aquesta celebració s’associen els…
Daniel Sabater i Salabert
Pintura
Pintor.
Installat a Madrid el 1904, el seu primer encàrrec com a pintor fou per a l’asil de Santa Cristina de la Moncloa El 1912 es traslladà a París, d’on retornà a Madrid vers el 1914 Durant aquests primers anys pintà per encàrrec ventalls, miniatures i retrats per a la congregació de les filles de la caritat de Sant Vicenç de Paül Exposà individualment dues vegades a Barcelona 1920 També treballà i exposà a Amèrica, i el 1923 s’installà a Salamanca El 1928 de nou marxà a París, on passà llargues temporades Cultivador d’un academicisme simbolista, fou anomenat “el pintor de les bruixes…
Rafael Escobar i Martínez
Literatura catalana
Novel·lista.
Llicenciat en dret per la Universitat de València, en l’àmbit literari ha conreat la narrativa curta i la novella El 1991 aparegueren les novelles breus L’estel capgirat premi Vila de Crevillent 1990 i La dona menuda premi L’Encobert de Xàtiva 1991 Posteriorment, publicà L’espill de Tamanrasset 1993, premi 25 d’Abril de Benissa 1992, la novella històrica L’últim muetzí 1994, premi Andròmina 1993, un gran fris històric que acaba amb l’expulsió dels moriscos, Perversa oronella tardana 1994, Vent de bruixes 1994, La presó circular 1997, premi de literatura breu de Mislata 1996, Les…
Santa Maria de Goscons

Fragment del retaule gòtic de Santa Maria de Goscons
© Josep Regas Ardevol
Capella
Capella romànica del segle XI que presidia la quadra de Goscons, al municipi d’Arenys de Munt.
S’hi venerava la Mare de Déu de Goscons, una talla de fusta policromada que representava una verge bruna sedent amb l’infant Jesús a la falda, ricament vestida i coronada L’obra, d’un marcat hieratisme, era possiblement de mitjan segle XII Desaparegué al principi del segle XIX, quan les tropes napoleòniques cremaren la quadra de Goscons i la capella Com la majoria de les verges trobades, segons la llegenda fou descoberta per un pastor en una cova del pla de les Bruixes, a Vallgorguina, on fou amagada perquè no caigués en mans sarraïnes El seu aplec se celebrava el 8 de setembre A…
Woody Guthrie
Música
Cantautor de folk nord-americà.
La pobresa de la seva família i, en general, de bona part de la societat dels EUA després del crac del 29 marcà la carrera musical de Guthrie Des que aprengué a tocar la guitarra es dedicà a fer cançons per a denunciar les injustícies al seu país i al món, amb el ritme i la melodia de les arrels folk dels EUA La seva obra tingué un gran impacte i fou molt popular De fet, la seva cançó This Land Is Your Land -adaptada al català per La Trinca- es convertí en l’himne oficiós nord-americà A més de voltar per tot els Estats Units amb les seves cançons, escriví moltíssims poemes i articles per a…
La mitologia popular
Les fonts de la cultura popular catalana És ben clar que la cultura popular catalana és marcada i pastada alhora per la mitologia grega i llatina i per la tradició judeo-cristiana La grecoromana manifesta la seva influència amb una connaturalitat que va del paisatge a la llegenda i la poesia la judeocristiana amb la intensa i secular predicació eclesiàstica i la praxi religiosa Per això en el capteniment de la societat actual es confonen ètica i moral, error i culpa, falsedat i mentida, sagrat i sant, humanitat del diví i divinització de l’humà, psiquisme i espiritualitat… Per això s’…
Castells i edificacions militars de la Selva anteriors al 1300
Art romànic
Mapa de la Selva amb la senyalització de totes les fortificacions, anteriors a l’any 1300, de les quals es tenen notícies A Pladevall Amer Castell d’Estela Torre de Sant Climent o de Roca-salva Castell del diable Anglès Castell d’Anglès Arbúcies Castell de Montsoriu Torre de les Bruixes Torre de Vilarmau Blanes Castell de Blanes o de Sant Joan Brunyola Castell de Brunyola Caldes de Malavella Castell de Caldes Castell de Malavella Poble de Caulès Hostalric Hostalric Lloret de Mar Castell de Lloret o de Sant Joan Maçanet de la Selva Castell de Torcafeló Torre de Marata Torre o…
Isidre Molas i Font
Música
Músic.
Estudià amb Lluís Millet, Enric Morera i Jaume Pahissa i amplià els seus estudis amb Paul Dukas, a París Es dedicà a l’ensenyament de piano, violí, harmonia, composició i instrumentació Fou director d’orquestra de l’Associació Catalana d’Artistes —de la qual fou fundador 1920— i de l’orfeó Schola Cantorum, de Gràcia Dirigí l’Agrupació Coral de Música Antiga Durant la República fou president de la Federació de Sindicats de Músics de Catalunya Entre les obres que escriví destaca un Trio en sol menor per a corda, la Sonata en re menor per a violí i piano, un Scherzo simfònic, la peça Carnet de…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina