Resultats de la cerca
Es mostren 1237 resultats
Daikoku
Mitologia
Una de les set divinitats japoneses de la felicitat.
És representat amb un martell a la mà i un sac buit al costat, o també assegut sobre uns quants sacs d’arròs
vaporatge
Indústria tèxtil
Operació de vaporar un material tèxtil amb la finalitat d’humitejar-lo sense mullar-lo, d’esponjar-lo, de fixar-ne les condicions en un estat determinat (arrissatge, torsió, etc), de fixar-hi colorants (estampació, tintura), de provocar-hi reaccions (estampació, acabaments, aprests, etc), d’allisar els teixits sense donar-los lluentor (decatissatge), de facilitar l’encongiment natural per evitar l’encongiment en el seu ús final, etc.
Cal que el vapor sigui completament exempt d’aigua en estat líquid Per facilitar la penetració del vapor es pot fer un buit previ dintre el vaporador
Heinrich Geissler
Física
Físic i inventor alemany.
Descobrí la densitat màxima de l’aigua i inventà la bomba de mercuri per a produir l’alt buit i el tub que duu el seu nom
secreció
Biologia
Funció o procés fisiològic en virtut del qual alguns teixits o òrgans produeixen substàncies els elements de les quals són presos de la sang mitjançant una selecció química.
El nou producte és secretat a la sang o a la limfa secreció interna o bé a l’exterior o a un òrgan buit del cos secreció externa
equació de Poisson
Física
Expressió que relaciona el potencial φ d’un camp electroestàtic amb la densitat de càrrega ρ.
Hom l’escriu Δϕ = -4πρ, en què Δ és l’operador de Laplace En el buit, en què ρ = 0, l’equació de Poisson esdevé l' equació de Laplace
constant de Rydberg
Física
Constant, inicialment empírica, que intervé en la llei de Moseley.
En la teoria atòmica de Bohr àtom de Bohr hom l’expressa per R ∞sub = m e e 4 /8ε 2 0 h 3 c , o bé per R = μ e 4 /8ε 2 0 h 3 c , segons que la massa del nucli atòmic sigui considerada infinitament gran respecte a la de l’electró o bé que, en el moviment planetari de l’electró al voltant del nucli, hom prengui com a massa de l’electró la massa reduïda μ = m e M / m e + M que li correspon en el sistema electró-nucli En aquestes expressions, m e és la massa de l’electró en repòs, e la càrrega de l’electró, ε 0 la permitivitat del buit, h la constant de Planck, c la velocitat de…
màquina pneumàtica
Física
Tecnologia
Màquina emprada en la manipulació mecànica d’un gas sense produir-hi canvis termodinàmics importants.
Analíticament hom no les distingeix de les màquines hidràuliques, i àdhuc són classificades de la mateixa manera, llevat de les principals màquines generatrius ventiladors, compressors i bombes de buit motor pneumàtic
aspirador
Aparell utilitzat en el drenatge de fluids presents en cavitats de l’organisme.
Consisteix bàsicament en un recipient de la part superior del qual parteixen dos tubs, un que va al malalt i l’altre a un aparell que provoca el buit interior del recipient
reticulat
Art
En ceràmica, dit del tipus d’ornamentació consistent a aplicar a la peça, massissa, una altra paret calada, imitant així els treballs d’ordit.
La paret interior té la mateixa forma que l’exterior o bé és simplement cilíndrica i de color diferent El reticulat en fals és aconseguit mitjançant la impressió d’un dibuix en buit
franklin
Física
Unitat de càrrega elèctrica en el sistema CGS electroestàtic.
És la càrrega que, situada a 1 cm de distància d’una altra d’igual i en el buit, és repellida amb la força d’una dina Rep el nom del físic Benjamin Franklin