Resultats de la cerca
Es mostren 544 resultats
Sayf al-Dawlà
Història
Sobrenom que prengué Abū Ǧa‘far Ahmad ibn Ḥūd, de la família dels Banu Ḥūd, el Safadola de les cròniques cristianes.
Fill d’'Abd al-Malik ‘Imād al-Dawlà, darrer taifa de Saragossa, heretà el castell de Rueda de Jalón Aliat amb Alfons VII de Castella-Lleó, hi governà 1129-31 fins que l’hi lliurà en canvi de diverses possessions a la frontera toledana Caigut l’imperi almoràvit, s’emparà de Còrdova, Jaén i Granada 1145, des d’on el seu lloctinent, ‘Abd Allāh ibn ‘Iyād, prengué Oriola i Múrcia Poc després ibn Mardaniš de València reconegué la seva sobirania, però el seu intent d’ocupar tota l’al-Šarqīyya fracassà, tant per la resistència d’Alfons VII com pel naixent poder almohade A la seva mort…
‘Abd Allāh ibn Isḥāq ibn Ġānīya
Història
Emir de les Balears, darrer representant dels almoràvits.
Fill del governador Isḥāq ibn Ġānīya Intervenia en l’expedició organitzada 1184 pel rei ‘Alī ibn Ġānīya contra els almohades d’Àfrica, quan s’assabentà que les illes havien caigut a les mans dels partidaris dels almohades Retornà a Mallorca 1187 i reeixí a apoderar-se'n no pogué recuperar Eivissa, ocupada per Abū-l-'Abbās al-Siqillī, però sí Menorca Per refer l’economia illenca establí relacions amb Gènova i Pisa i protegí el cors Durant el seu regnat els intents almohades de conquerir les Balears s’havien repetit sense èxit, però el 1203 el califa al-Nāṣir aconseguí de derrotar…
Muḥammad XI de Granada
Història
Darrer rei de Granada (1482-92), anomenat Boabdil a les cròniques castellanes.
Fill de Muley-Hacén i d’'Āişa, fou víctima de les intrigues que provocaren l’esfondrament de la dinastia nassarita Arran de la presa de Zahara 1481 per Muley-Hacén, es revoltà a Guadix però l’aliança que el seu pare féu amb el seu oncle, anomenat El Zagal , i el fet d’haver caigut presoner dels Reis Catòlics a Lucena l’obligaren a signar el pacte de Còrdova 1483 per tal d’obtenir l’ajuda cristiana Mort el seu pare i derrotat El Zagal a Vélez Málaga, restà com a únic senyor de Granada Perduda aquesta guerra de Granada , continuà residint-hi fins que fou desterrat a Andarax pels…
Edwin Franko Goldman
Música
Director de banda i compositor nord-americà.
A vuit anys ingressà al Conservatori de Nova York, on fou deixeble d’A Dvorák Entre els anys 1899 i 1909 tocà a l’orquestra del Metropolitan, i el 1911 formà la seva pròpia banda, esdevinguda cèlebre a partir del 1918 i considerada modèlica pel rigor i la professionalitat dels músics integrants Recuperà molta música per a banda que havia estat arraconada o que havia caigut en l’oblit Dirigí l’estrena a Amèrica de la Grande symphonie funèbre et triomphale , opus 15, de Berlioz 1947 Compongué un centenar de peces per a banda i fundà l’American Bandmaster’s Association El seu fill…
Gustav Husák
Política
Polític eslovac.
Membre destacat del partit comunista eslovac des del 1943, participà en el cop d’estat comunista 1948 Caigut en desgràcia, fou empresonat 1951-60 Rehabilitat el 1964, assumí la primera secretaria posteriorment anomenada secretaria general del partit comunista eslovac 1968-69 i, després de la Primavera de Praga , del partit comunista txecoslovac 1969, del qual encapçalà l’ala dura President de la República des del 1975, dugué una política de subordinació envers l’URSS i de repressió a l’interior S’oposà, però, a la perestroika , motiu pel qual fou retirat de la secretaria general…
Odisseus Elitis
Literatura
Nom amb el qual és conegut Odisseus Alepudelis, escriptor grec.
Des de les pàgines de la revista Nea Grámmata ‘Noves Lletres’ introduí els corrents europeus en la poesia neogrega El 1940 publicà Prosanatolismí ‘Orientacions’, llibre ple de lluminositat La Segona Guerra Mundial determinà l’aparició, en l’obra del poeta, del dolor i de la mort Ãsma iroïkò kè pénthimo già tòn khaméno anthypolokhagò tĩs Albanías , ‘Cant heroic i fúnebre per a un sotstinent caigut a Albània’, 1945, i Tò Áksion estí, 'L’És digne’, 1960, on intentà de transposar en una dimensió humana, ètnica i laica el món espiritual expressat en la litúrgia grega És també autor…
António dos Santos Ramalho Eanes
Història
Militar
Política
Militar i polític portuguès.
Del 1958 al 1974 ocupà diversos càrrecs militars a les colònies Caigut el règim salazarista 1974, contribuí a dominar l’intent revolucionari del novembre del 1975 El mateix any fou ascendit a general i fet cap d’estat major de l’exèrcit Elegit 1976 i reelegit 1980 president de la república, sovint topà amb els successius caps de govern a causa de la seva visió personal de la política portuguesa Cap al final del seu mandat presidencial 1985, promogué el naixement del Partido Renovador Democrático, que esdevingué la tercera força política del país a les eleccions legislatives del…
la Bestorre

Aspecte de la Bestorre de Monistrol de Montserrat
© Portals de Montserrat
Torre de planta circular situada al cim de la Bestorre (196 m), que domina el nucli de Monistrol de Montserrat (Bages).
Data de ben avançat el segle XI o del principi del segle XII Els murs són de carreus mitjans ben escairats i tenen un gruix de 150 cm, i a l'interior hi ha un banc adossat d’uns 80 cm El diàmetre útil intern és aproximadament de 4,80 m Es conserven dos grans panys de mur En el que es manté dret, s'observa l’arrencament de la falsa cúpula rebaixada a la part superior l'altre, mig caigut, recolza en el primer Formava part d'una xarxa de torres de guaita medievals, i durant la guerra de Successió l’abat Manuel Marrón la féu volar per evitar que els partidaris de Carles d’Àustria s’hi fessin…
Francisco de Zamora
Història
Literatura
Funcionari i escriptor castellà.
Seguí la carrera judicial, i a 28 anys ja era alcalde del crim de l’audiència de Catalunya, a Barcelona Del 1785 al 1790 recorregué el Principat de Catalunya, i anotà curosament les seves observacions en un Diario de los viajes hechos en Cataluña que romangué inèdit i fou publicat el 1973 a cura de Ramon Boixareu, probablement amb la finalitat d’informar el govern sobre la situació econòmica del país Tornà a Madrid 1791-94, però fou novament enviat a Catalunya amb motiu de la Guerra Gran 1794-95 El 1795 fou nomenat membre del Consell de Castella Féu un viatge per Andalusia 1796-98, i tornà a…
tríode
Electrònica i informàtica
Tub electrònic de tres elèctrodes: l’ànode, el càtode i la reixa o elèctrode de control.
Aquest darrer permet de modificar el corrent anòdic aplicant-li una tensió variable El tríode fou inventat per Lee de Forest el 1906, com un perfeccionament del díode amb la introducció de la reixa La principal aplicació del tríode és l’amplificació de senyals, que són aplicats a la reixa i recollits, ja amplificats, per l’ànode Aquest és alimentat a alta tensió positiva a través d’una resistència, anomenada de càrrega El tríode fou el tub electrònic més important, perquè contribuí decisivament al desenvolupament de la radiodifusió i posteriorment al del radar, de la televisió, etc…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina