Resultats de la cerca

Fill del també pilot i fundador del JCB Team, Joan Cros Brush, fou campió de Catalunya cadet 2002 i juvenil 2004, campió de Catalunya MX Open 125 cc 2005, campió d’Espanya de Supercross Sport Series SX2 250 cc 2008 i campió d’Espanya SX2 2009 Participà en nombroses proves internacionals dels Campionats de Bèlgica, Holanda, Irlanda i França L’any 2011 deixà l’equip Kawasaki, després de sis anys, i fitxà per Honda per competir en la categoria Elite MX1

Jugador del Club Tennis Barcino, arribà a ser campió del món júnior Fou quatre cops campió d’Espanya absolut i guanyà diversos torneigs internacionals de l’ATP Fou jugador de l’equip espanyol de Copa Davis La posició més alta que assolí en el rànquing de l’ATP Tour fou la 33 1985 Amb l’equip del club es proclamà diverses vegades campió d’Espanya, tres vegades campió d’Europa 1983, 1984, 1985 i una de la Copa Intercontinental 1983 És entrenador de la Bruguera Tennis Academy

Membre del club Badalona Orientació i del Club Esportiu Farra-O, ha estat campió de Catalunya de relleus 2000, campió de Catalunya de llarga distància 2003 i campió d’Espanya de relleus 2003

Fou cinc vegades campió de Catalunya de 1500 m 1970, 1973, 1974, 1976, 1978, una vegada campió de 1500 m en pista coberta 1977 i quatre vegades campió de 3000 m en pista coberta 1970, 1972, 1973, 1974 També fou dues vegades campió d’Espanya de 1500 m en pista coberta 1974, 1975 Establí el rècord de Catalunya de 3000 m 1974 i de 1500 m 1975, ambdós en pista coberta Fou quatre vegades internacional amb la selecció espanyola, amb la qual participà en uns Campionats d’Europa de pista coberta 1975

Establert a Palamós Alt Empordà des dels cinc anys, l’any 2015 es proclamà campió d’Espanya dels 1500 m i els 5000 m i aconseguí el tercer lloc en els 10 km del Campionat d’Europa de cros El 2016, al Campionat d’Europa d’atletisme guanyà la medalla de plata en els 5000 m, i al Campionat d’Espanya fou medalla de plata en 1500 m i de bronze en 5000 m En el Campionat d’Espanya del 2017 de pista coberta es proclamà campió dels 3000 m i subcampió dels 1500 m, i el mateix any es proclamà campió dels 3000 m en pista coberta al Campionat d’Europa de Belgrad i…

Campió d’Espanya 1933, guanyà el campió del món dels pesos mosques Young Pérez i el campió d’Europa Petit-Biquet El 1935 conquerí a València el campionat del món del pes gall en derrotar Alf Brown de Panamà

Campió d’Espanya juvenil 1974, es traslladà a Catalunya, on fitxà per la Unió Gracienca d’Escacs i aconseguí la norma de Mestre Internacional 1981 Formà part de la selecció espanyola en moltes ocasions Fou medalla de bronze a les Olimpíades de Salònica 1984, campió de l’Obert Internacional d’Andorra 1986, campió d’Espanya actiu 1989 i subcampió d’Espanya absolut 1993 Amb el seu club fou quatre vegades campió d’Espanya per equips i moltes vegades de Catalunya Entrenà importants jugadors i, des dels anys noranta, és president de la Federació…

Fou campió de Catalunya de menors de disset anys 2002 i vint anys 2004-05 També fou campió d’Espanya de menors de quinze 2000, disset 2002 i vint anys 2004 i obtingué el títol de campió d’Espanya per equips amb la Sala d’Armes Montjuïcen la categoria de menors de vint anys 2003 També participà en el Mundial júnior El 2010 fou campió d’Espanya absolut, i amb la selecció espanyola, aconseguí la desena posició per equips en el Cam-pionat d’Europa i participà en el Campionat del Món individual i per equips

Encara en edat juvenil, s’imposà en el rànquing de Catalunya sènior de dards de punta d’acer 1997, títol que repetí dues vegades més 2005, 2006 Fou quatre vegades campió de Catalunya sènior 1999, 2004, 2005, 2006 i en cinc ocasions campió de Catalunya en la modalitat bullshooter 2001-05 També fou campió d’Espanya, dues vegades en individual, una per parelles i una altra per equips del 1999 al 2002 Igualment, fou diverses vegades campió d’Europa per parelles, i d’Europa i del món amb la selecció espanyola 2000-04 També es proclamà …

Fou un campió mundial dels pesos pesants reconegut pels tres combats que protagonitzà amb Muhammad Ali Fou, de fet, l’únic boxejador que aconseguir abatre Ali El 1971 fou reconegut com a campió mundial, títol que perdé el 1973 Fou campió olímpic a Tòquio el 1964