Resultats de la cerca
Es mostren 744 resultats
Lluís Sentís Anfruns
Esport general
Dirigent esportiu.
Vinculat a diverses entitats esportives, fou president de la Federació Catalana de Rugbi 1939-74 i vicepresident de la federació internacional des del 1949 Presidí el Club Natació Barcelona, on jugà a rugbi, i durant el seu mandat s’hi construí una piscina d’aigua salada Promogué la candidatura de Barcelona com a seu dels II Jocs Mediterranis Rebé la medalla d’or de la Federació Internacional de Rugbi i la Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1989
Máximo Gómez
Història
Independentista cubà.
El 1868 s’uní als rebels cubans i assolí el comandament militar de les províncies d’Oriente i Camagüey El 1878 s’exilià, però continuà lluitant per la independència de Cuba amb José Martí Elegit cap de les forces insurgents el 1895, dirigí la lluita durant la guerra de 1895-98 i ocupà l’Havana 1899 Fou destituït en negar-se a collaborar amb els nord-americans, però aprovà la candidatura de Tomás Estrada Palma 1901
Ángel Fernández de los Ríos
Història
Polític castellà.
Membre del partit progressista, participà en la revolució del 1854 i en l’intent d’insurrecció del 1866 Després de la revolució del 1868 fou encarregat de gestionar la candidatura a la corona espanyola de Ferran de Portugal Acceptà la Primera República, i el 1876 fou desterrat pel seu ajut a Ruiz Zorrilla Fundà La Soberanía Nacional i fou director de La Ilustración Española y Americana És autor de Las luchas políticas en la España del siglo XIX 1879
Partido Comunista de los Trabajadores
Partit polític
Partit constituït el 1977 pel canvi de nom de l’Oposición de Izquierda al Partido Comunista de España.
Participà en les eleccions legislatives d’aquest any integrat a la Candidatura d’Unitat Popular pel Socialisme Es definia marxista leninista i prosoviètic Concorregué a les eleccions legislatives de 1979 13243 vots En les autonòmiques de 1980 es presentà en la coalició Unidad Comunista amb el Partido Comunista de España VIII y IX Congresos i obtingué 8122 vots Més tard, les dues formacions es fusionaren en el Partido Comunista de España Unificado Dirigent José Gálvez Edità La Voz Comunista 1977-1980
Bernat de Gallac
Història
Cavaller.
Fou procurador de la reina Violant de Bar durant l’interregne 1410-12 i refusà la candidatura de Lluís, duc de Calàbria, net de Violant, al Parlament de Catalunya 1411 i davant els compromissaris de Casp 1412 Entre el 1419 i el 1422 fou tutor de Joan Jeroni de Vilaragut, fill de Margarida de Prades, vídua de Martí l’Humà, i del cavaller valencià Joan de Vilaragut El 1425 era a Castella per recaptar-hi unes cobrances a nom de la reina Maria
Moviment d’Unificació Marxista
Partit polític
Organització independentista i marxista constituïda al maig de 1977, en fusionar-se el Col·lectiu Català d’Alliberament i el Col·lectiu Combat.
Pretengué d’establir un poder popular català En les eleccions legislatives de 1977 donà suport a la Candidatura d’Unitat Popular pel Socialisme Formà part de la Coordinadora d’Esquerra Nacionalista dels Països Catalans amb el Partit Socialista de Mallorca, el Partit Socialista de Menorca i Socialistes del País Valencià Dirigents Joan Josep Armet, Josep M Aluja, Jordi Roure, Josep M López Llaví i Ricard Salvadiego El 1978 participà en la fundació del Bloc Català de Treballadors Edità Via Fora i la revista teòrica Procés Obert
Jordi Pujol, reelegit president de la Generalitat de Catalunya
El Parlament de Cataluna elegeix Jordi Pujol com a president de la Generalitat per a un nou mandat, el sisè des del 1980 En la sessió d’investidura, el candidat de Convergència i Unió obté els vots dels diputats del seu grup 56 i del Partit Popular 12, i l’abstenció dels 12 diputats d’ERC permet la seva elecció en la primera votació per majoria absoluta Els diputats de PSC-Ciutadans pel Canvi 52 i IC-Verds 3 voten en contra de la candidatura
Entesa dels Catalans
Política
Àmplia coalició d’esquerra, amb pretensions unitàries a la Catalunya administrativa, establerta el 1977, per a les eleccions a senadors de les corts de l’Estat espanyol.
En formaren part Estat Català, ERC, PSC, el PSUC i independents, i presentà a les quatre circumscripcions dotze figures de reconegut prestigi intellectual o cívic JBenet, FCandel, FSolé Sabarís, JSobrequés, PPortabella, JABaixeras, etc, que assoliren totes el triomf i constituïren grup parlamentari propi El 1979, els intents de mantenir l’aliança es frustraren i, mentre el PSUC i el PTE impulsaven una candidatura “Per l’Entesa” que només obtingué un escó Benet, el PSC i ERC crearen una “Nova Entesa” que resultà vencedora amb 10 senadors electes
Joan Laporta i Estruch

Joan Laporta i Estruch
Esport general
Política
Advocat, dirigent esportiu i polític, també conegut per Jan Laporta.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, amplià estudis a l’Institut d’Estudis Superiors Abat Oliba de Barcelona Diplomat en dret mercantil pel Collegi d’Advocats de Barcelona, s’especialitzà en aquest àmbit amb la fundació del gabinet Laporta & Arbós També ha estat membre del Patronat i de la Comissió Executiva de la Fundació Ernest Lluch Soci del Futbol Club Barcelona des del final dels anys setanta, es donà a conèixer al marge de la seva activitat professional com a impulsor de l’Elefant Blau, plataforma formada per socis barcelonistes contraris a la gestió del president…
,
Partit Carlí de Catalunya
Partit polític
Secció catalana del Partit Carlí, originat per la reorganització de la Comunió Tradicionalista sota la direcció de Don Xavier de Borbó-Parma i de Bragança el 1966, que des de 1968 fou coneguda com a Partido Carlista o Partit Carlí, estructurat de manera federal.
La seva ideologia es basa en la concepció d’una societat pluralista, en un sistema de socialisme d’autogestió global en el marc d’un estat democràtic i federal L’òrgan sobirà del PCC és l’Assemblea General i l’òrgan màxim de direcció és el Consell Nacional, format pel secretarigeneral, els responsables de les Secre-taries de la Comissió Executiva i la representació de les sis vegueries en què s’estructurà el territori català Els afiliats s’integren en l’Agrupació Territorial de la seva residència i els responsables de totes elles formen el Comitè Comarcal El 1997 en sumaven un total de 586…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina