Resultats de la cerca

L’ou fecundat comença de segmentar-se ben aviat, i per a anar de l’oviducte a la paret de l’úter, on efectua la nidificació, li calen uns quants dies, i ja hi arriba en l’estat de mòrula Hom l’anomena blastòcit , i és una vesícula esfèrica que té una paret amb una capa externa de cèllules regulars que constitueixen el trofoblast, el qual amb el temps constituirà la placenta

Hom pot trobar la capa aqüífera, de nivell relativament estable, sense haver trobat cap capa impermeable, i el pou és anomenat pou ordinari o pou de primera capa , o bé la pot trobar sota una capa impermeable a la qual hom ha arribat sense trobar aigua, i aleshores és anomenat pou profund o pou de segona capa Quan els pous profunds són alimentats per aigües corrents en un punt de nivell més alt que la superfície on hom ha excavat el pou, aquest és un pou artesià Generalment hom pot trobar aigua, sovint potable, en el subsol de qualsevol…

Descoberta pels físics Kennelly i Heaviside al primer quart del segle XX ambdós, independentment, conclogueren la necessitat de la seva existència per a explicar la transmissió de les ones de ràdio a distàncies llargues Les pressions mínimes que s’hi registren permeten l’absorció dels raigs ultraviolats curts, els quals, juntament amb l’acció dels raigs còsmics i de l’aportació de partícules electritzades del Sol, permeten processos d’ionització molt actius que originen concentracions d’electrons lliures molt grans La seva estructura elèctrica no és uniforme una capa més baixa…

Es produeix habitualment en condicions atmosfèriques estables, sense intercanvis verticals de masses d’aire, com l’estratosfera o als indrets que per llur relleu afavoreixen l’estancament de l’aire valls tancades, cubetes, etc La inversió pot produir-se en períodes més o menys llargs, i sobretot a l’hivern, quan els moviments convectius són menys acusats Als Països Catalans el cas més conegut és el de la plana de Vic, que fou estudiat per Eduard Fontserè el 1937 en la conca d’erosió del centre d’Osona, oberta només pel pas del Congost, molt sovint s’hi embassa l’aire a l’hivern i origina…

L’estructura de la flor és formada per fibres molt més fines i compactes que l’epidermis el constituent principal és el collagen, i hom hi troba també alguns teixits Histològicament, la capa de flor rep el nom de capa hialina , i s’hi insereixen les beines del pèl i les glàndules sudorípares i sebàcies La flor presenta un dibuix natural, el gra , característic de cada espècie i format per un conjunt de protuberàncies i de porus

La mescla de gasos per la qual és formada rep el nom d’ aire L’atmosfera és un sistema dinàmic molt complex per tal com tot el balanç energètic del planeta és conduït a través d’ella i interacciona amb la superfície terrestre i amb les masses oceàniques Per a fer l’anàlisi de l’atmosfera cal considerar-ne l’ estructura , l’ origen , la composició i la participació en el balanç energètic del planeta La variació de la temperatura amb l’altura és la característica més destacable de l’atmosfera, per tant, és útil de considerar-ne una divisió en cinc regions caracteritzades per llur diferent…

És formada per teixit epitelial, amb cèllules disposades de forma estratificada La capa externa és de cèllules anucleades còrnies, i els estrats més profunds són de cèllules vives L’epidermis es renova constantment les cèllules còrnies s’eliminen i són substituïdes per nous elements de les capes més profundes

Forma superfícies subparalleles als plans d’estratificació i escarpaments que tallen els estrats densos Als Països Catalans n'hi ha molts exemples, com a la Plana de Vic, Sant Llorenç del Munt i el Montsec, per exemple

L’estudi dels fenòmens atmosfèrics de microescala necessita d’una metodologia especial que implica sovint la realització de mesures molt precises a prop de la superfície terrestre, per a determinar la magnitud dels processos d’intercanvi de propietats entre aquesta superfície i la capa d’aire més propera a ella, anomenada capa límit de l’atmosfera

És la capa que separa el mixolimni del monimolimni