Resultats de la cerca

El cas més comú són els canvis entre modulacions amb constellacions tals, que una es pot entendre com a part de l’altra Una constellació amb molts punts permet transmissions ràpides i poc robustes davant de sorolls, mentre que una constellació de pocs punts té menys probabilitat d’error per un mateix nivell de soroll, però restringeix la velocitat de la transmissió bits per segon Quan el soroll és petit, s’utilitza la modulació amb una constellació de més punts, i quan el soroll augmenta, la modulació s’adapta a la de menys punts

És característic en les indústries de béns de consum durables

En estat natural s’hi faria una sola associació

Quan ambdós semiconductors tenen el mateix tipus de conductivitat, p o n , hom l’anomena heterojunció isotipus quan la conductivitat és diferent, és una heterojunció anisotipus D’ençà del 1951, en què W Schockley proposà l’ús de l’heterojunció abrupta en un transistor bipolar, les heterojuncions han estat estudiades extensivament i hom les ha utilitzades en importants aplicacions com és ara el díode làser d’injecció, el díode emissor de llum LED, fotodetectors, cèllules solars, etc També, hom pot formar capes alternades d’heterojuncions, amb gruixos de capa de l’ordre de 10 - 6 cm Hom obté…

Solmització © Fototecacat/ Jesús Alises La pràctica de la solmització és un mètode pedagògic que forma part de l’anomenat solfeig relatiu, perquè entre les característiques esmentades no hi ha la de l’altura absoluta de la nota solfeig El terme deriva de les síllabes sol i mi del sistema de Guido d’Arezzo segle XI, en el qual les síllabes ut-re-mi-fa-sol-la eren els elements de solmització de l’hexacord La teoria de l’ hexacord i, per tant, les seves síllabes de solmització reflectia el que anomenaven proprietas vocis o modus vocum traduïble per ‘caràcter de les notes’ i que,…