Resultats de la cerca
Es mostren 442 resultats
virtut
Beatus de Torí : escena de Crist central envoltat de cinc cercles amb representacions d’estrelles, lleons, àngels, virtuts i àngels missatgers de Déu
© Fototeca.cat
Filosofia
Religió
Disposició habitual de l’ànim per a les accions conformes al bé o a la llei moral i per a defugir el mal o la transgressió del que és manat.
S'oposa tant a vici com, sobretot, a pecat Bé que la virtut, com a actitud, és única, tanmateix afecta, o pot afectar, com a tal, cadascuna de les activitats humanes i cadascun dels objectes o àmbits d’aquest conjunt d’activitats Això explica el fet que ja des de l’antigor hom hagi establert diferents virtuts i que hi hagi uns intents de clarificació i àdhuc de jerarquització Plató distingí tres virtuts cardinals saviesa pràctica o prudència, valor o coratge i temprança, Aristòtil classificà les virtuts en grups diferents pràctiques i teòriques o ètiques i dianoètiques i el platonisme…
pobre catòlic
Cristianisme
Membre de la comunitat religiosa pobres catòlics fundada el 1208 per Duran d'Osca amb antics valdesos convertits, homes i dones.
El papa Innocenci III n'aprovà les regles el 1212 pobresa absoluta, fins a la mendicitat, castedat, predicació contra els heretges, l’ofici canònic i submissió a la jerarquia eclesiàstica Vestien amb túniques blanques o grises S'establiren bàsicament a la diòcesi d’Elna i a Occitània Malgrat l’aprovació pontifícia i les seves obres de caritat i assistència pública, foren sempre considerats sospitosos per les autoritats eclesiàstiques catalanes i occitanes Se separaren del control de l’Església i es dissolgueren lentament a partir dels volts del 1250, un cop mort el seu fundador
Teresa de Calcuta canonitzada
En una cerimònia a Sant Pere del Vaticà, a la qual assisteixen més de 100000 persones, el papa Francesc canonitza la mare Teresa de Calcuta, la monja albanesa premi Nobel de la pau el 1979 per les obres de caritat a Calcuta Índia, però també molt criticada per les seves opinions i per l’organització que va crear D’acord amb el protocol de l’Església catòlica per a accedir a la santedat, se li atribueixen dos miracles, ambdós guaricions de malalts de càncer, el segon aprovat pel papa Francesc el 2015
felicitat
Filosofia
Estat de l’ànim plenament satisfet.
La noció de felicitat ha desenvolupat un paper en la història de l’ètica sobretot entre les morals antigues que hom pot caracteritzar com a eudemonistes, fins al punt que les doctrines filosòfiques han estat configurades segons la manera com cadascuna creia que hom podia aconseguir la felicitat Així, segons l’hedonisme i l’epicureisme, hom l’aconsegueix mitjançant el plaer segons Sòcrates, Plató i Aristòtil, mitjançant la raó segons l’estoïcisme, mitjançant el domini del dolor i de les passions segons el cristianisme, mitjançant el sacrifici i la caritat etc
Francesc Ribes i Soberano
Metge i polític.
Tisiòleg, fou deixeble a París de Sargent i Lian i fundà i dirigí el sanatori de Puig d’Olena Sant Quirze Safaja El 1933 fou elegit diputat de l’Esquerra Republicana per Sants Formà part de les comissions de sanitat, de pressuposts i de justícia i dret Fou delegat de la Generalitat a la Casa de la Caritat i al Clínic 1936 Fou cap dels serveis d’assistència antituberculosa 1936 Havent retornat de l’exili, fou desterrat a 100 km de Barcelona fixà la seva residència a Alacant, on exercí la seva especialitat
Eloi
Història
Conseller dels reis merovingis Clotari II i Dagobert I.
Fou orfebre i moneder Home d’una gran caritat, deixà la cort per esdevenir sacerdot El 641 fou consagrat bisbe de Noyon Convertí un gran nombre de germànics al cristianisme Patró dels orfebres i dels pagesos, era invocat especialment contra les malalties dels cavalls Als Països Catalans el patronatge de sant Eloi s’estengué a l’edat mitjana especialment entre els qui practicaven els oficis del metall eloi Fou patró també dels argenters i dels traginers Entre les nombroses capelles que li foren dedicades, es destaca l’ermita de Sant Eloi , de Tàrrega La seva festa se celebra l’1…
Josep Renom i Costa
Arquitectura
Arquitecte.
Deixeble de Puig i Cadafalch, es titulà el 1907 Fou arquitecte municipal de Sabadell, Mollet del Vallès i Palau-solità i professor de l’Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell Fou director de les obres del santuari del Collell Féu diverses obres modernistes a Sabadell casa Arimon i diversos treballs d’urbanització plaça del Mercadal, obertura del jardí de la Casa de la Caritat, plaça del doctor Robert, projecte d’eixample i reforma del 1928, etc El seu germà Vicenç Renom i Costa Sabadell 1881 — 1960, arqueòleg, descobrí diverses peces com l’important mosaic de Neptú en…
Francesc Arau i Sanpons
Tècnic.
El 1829 fou nomenat maquinista de la Casa de Caritat i es dedicà a la construcció d’aparells de física i mecànica i d’instruments de matemàtiques Fou professor de mecànica a l’Institut Industrial de Catalunya 1848, i a l’Escola Industrial de Barcelona 1851 El 1832 construí una esfera copernicana, per encàrrec de l’abat Safont del Collegi de Sant Pau, que comprenia les òrbites d’alguns cometes Escriví, entre d’altres obres, Tratado de maquinaria teórico y práctico 1848, Tratado de delineación 1853, Tratado de hilatura con los nuevos adelantos 1853 i Tratado de mecánica práctica…
Antoni Roig i Rexart
Historiografia catalana
Eclesiàstic il·lustrat, escriptor i erudit.
Vida i obra Fou membre de la primera generació del grup illustrat menorquí, exponent destacat del corrent europeu del cristianisme illustrat, caracteritzat, segons Paul Hazard, per la síntesi entre tradició i esperit racionalista Fill de l’assessor del Jutjat eclesiàstic i nebot del vicari general de Menorca, cursà els primers estudis al jesuïta Collegi Monti-sion de Palma i, a Tarragona, sota tutela de l’arquebisbe Llorenç Despuig Mestre d’arts i doctor en filosofia per la Universitat Literària de Mallorca 1767, es doctorà 1770 en teologia i en ambdós drets a la Universitat Pontifícia d’…
Maria Rosa Molas i Vallbé
Cristianisme
Religiosa i fundadora de la congregació de germanes de Nostra Senyora de la Consolació.
El 1841 ingressà a l’hospital de Reus per tenir cura de malalts i es féu germana de la caritat Enviada, el 1849, a la Casa de Misericòrdia de Tortosa, hi fundà un collegi el 1851, i el 1857, amb les germanes que habitaven amb ella, passà a l’obediència del bisbe i fundà la seva congregació El bisbe Vilamitjana acceptà els seus vots perpetus 1869 La congregació rebé l’aprovació papal el 1901 Fundà una comunitat i un hospital a Castelló de la Plana 1859 i un noviciat i una casa mare a Tortosa 1860 Fou beatificada per Pau VI el 1977 i canonitzada per Joan Pau II el 1988
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina