Resultats de la cerca
Es mostren 1891 resultats
campaneta
Campaneta per a actes litúrgics
Religió
Campana petita, amb mànec, d’ús manual, emprada per a cridar l’atenció dels assistents a determinades cerimònies litúrgiques o en certs actes públics.
És emprada des del segle XII, quan hom introduí l’elevació durant la missa, i també per a assenyalar el pas del viàtic pels carrers de les poblacions
soc
Economia
Als països àrabs, mercat (sūq).
A les ciutat és integrada per diversos carrers comercials sovint coberts de voltes, que ocupen una bona part de la medina La forma “assoc” s’ha mantingut en toponímia
Manifestació a Erevan, capital de la república soviètica d’Armènia, en reclamació de la regió de Nagorno-Karabakh
Milers de manifestants omplen els carrers d’Erevan, capital de la república soviètica d’Armènia, reclamant l’annexió de la regió de Nagorno-Karabakh, que pertany a l’Azerbaidjan
canvi
Economia
Establiment on hom fixava les negociacions de canvi de valors.
Eren agrupats generalment en barris determinats, com, a Barcelona, al barri marítim, a la desapareguda plaça dels Canvis de Mar i als actuals carrers de Canvis Vells i de Canvis Nous
La toponímia catalana a l’Europa d’Ultramar. 1857-1929
La primerenca emigració catalana a Buenos Aires, l’Argentina, l’Uruguai i Xile, i també Rio de Janeiro, fou possible gràcies a les línies regulars de la navegació a vapor i, alhora, a una població emprenedora que estava disposada a saltar a l’altra banda de l’Atlàntic Toponímia i presència catalana L’acció pública i privada d’aquesta emigració té una traducció molt clara en la toponímia de les diverses regions del Con Sud, que, des de F Delaisi 1929, se sap que formen part de l’Europa d’Ultramar Tipologia de la toponímia La toponímia catalana de l’Europa d’Ultramar inclou des de noms de la…
reverber
Electrònica i informàtica
Física
Llanterna o fanal de vidre, proveït de reflectors, destinats a l’enllumenat nocturn de carrers, places, etc.
vigilant
Encarregat professional de vigilar cases, establiments, etc, quan són tancats, i els carrers quan són poc freqüentats.
Vila i castell de Gandesa
Art romànic
La ciutat de Gandesa, capital de la comarca de la Terra Alta, és situada a llevant del territori comarcal, sobre un petit turó de 368 m d’altitud, on hi havia l’antic castell medieval, avui desaparegut El lloc de Gandesa constituïa ja en època andalusina un important centre de poblament i tenia el seu propi castell, el qual, després de la conquesta, fou donat el 1153 pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV als templers com a part integrant de l’ample terme del castell de Miravet Uns anys després, el 1192, el lloc de Gandesa rebé una primera carta de poblament, atorgada pel mestre provincial…
cascavellada
Folklore
Dansa popular rossellonesa que hom ballava durant el carnaval al final del s XIX.
Era ballada pels carrers dels pobles i interpretada per un nombre indefinit de parelles, que portaven, sembla, cascavells Els dansaires es posaven en dos rengles els homes a un costat i les dones a l’altre
el Mercadal de Sant Pau
Raval
Antic raval de la ciutat de Lleida, al voltant de l’església parroquial de Sant Pau de Mercadal (esmentada ja el 1168), extramurs, davant el portal de Magdalena, a l’indret de l’actual estació de ferrocarril.
Barri mercader el 1231 hi fou fundat un hostal per a mercaders tolosans, formava una plaça porticada on donaven alguns carrers en un d’aquests hi havia el convent del Carme El 1429 es trobava gairebé despoblat