Resultats de la cerca

Acompanyà a Castella 1128 Berenguera, filla de Ramon Berenguer II, comte de Barcelona, a casar-se amb el rei Alfons VII Aquest el nomenà alferes i majordom i li cedí territoris jurisdiccionals Havent tornat a Catalunya, s’apropià per la força l’alou de Vilamajor, després d’unes aspres disputes amb l’abat d’Àger Es casà amb Sança, dama probablement castellana Segons alguns historiadors, fou comte a Lleó on degué morir vers el 1170 i pare de Ponç, senyor d’Almonacid, estirp de la branca lleonesa de la família

Primera muller 1689 de Pere I, filla del boiar F'odor Lopukhin, s’oposà a les reformes del seu marit i fou internada al monestir de Pkrovskij, a Suzdal’ 1698, on prengué el nom d’Helena Sortí de la vida monàstica amb el propòsit de casar-se amb el seu amant Stepan Glebov, però Pere I l’empresonà al monestir d’Uspenskij al llac Ladoga i després a la fortalesa de Schlüsselburg 1718-27, i ajusticià el fill tingut de Stepan, el tsarévitx Aleix, i el germà i l’amant d’Eudòxia

Fou comanador de Calanda i més tard d’Alcanyís Com el seu pare i els seus germans Ramon i Gaspar, participà en la guerra civil catalana de 1462-72 al costat de Joan II Cavallerís major de l’infant Ferran, el 1475 lluità al seu costat en la guerra civil castellana El 1477 acompanyà la princesa Joana a Nàpols quan anava a casar-se amb el rei Ferran, i hi restà com a ambaixador de Ferran II de Catalunya-Aragó Més tard prengué part en la guerra de Granada

Poc temps després de la conquesta de Sardenya, hi anà amb cinquanta genets de reforç Arran dels incidents entre el seu pare i Ramon de Peralta, tornà també detingut a Catalunya 1326 Visqué a les terres de València i fou capità de la frontera d’Oliva per a la defensa contra els sarraïns Armà una galera per ajudar el rei Pere en la campanya contra el rei de Mallorca vers el 1343 El seu pare l’havia volgut casar amb una parenta de la reina Elisenda, però la seva muller fou Teresa Ximenis de Borriol

El rei francès s’hi obligava a renunciar al ducat de Borgonya, a les seves pretensions damunt Itàlia i a la senyoria de Flandes, Artois i Tournai i es comprometia a casar-se amb Elionor d’Àustria Hi intervingueren, per part de Carles V, Charles de Lannoy i Hug de Montcada i de Cardona El rei francès el signà el 14 de gener de 1526, però un cop alliberat tornà a França, on denuncià el tractat i reprengué la guerra contra Carles V, amb la formació de la Lliga de Cognac

Es poden atorgar pels qui es volen casar, però cal que els facin abans de contreure matrimoni Un dels pactes importants és de determinar lliurement el règim econòmic matrimonial al qual se subjectaran els béns dels futurs consorts A manca d’espolits hom entén celebrat el matrimoni sota el règim d’absoluta separació de béns Poden comprendre pactes com els relatius a la constitució del dot, de l’escreix, de l’usdefruit recíproc entre els esposos a favor del sobrevivent, heretaments  a favor dels fills naixedors, i molts d’altres

Nena demanant almoina, retaule de Santa Llúcia , BRubió, segle XIV ESL / RM Al si de la societat medieval hi havia grups de marginats captaires, vagabunds, malalts, contrets, gent de malviure, esclaus eren homes i dones miserables, normalment indefensos També hi havia una quantitat important de pobresa més o menys amagada, ja que el poble menut vivia moltes vegades amb uns mínims, de manera que qualsevol fet podia portar famílies senceres a la misèria També hi havia la misèria moral així, mentre que era generalitzat el concubinatge, es menyspreaven els bords i llurs mares Tot això feia que…

Estableix que el cònjuge que restarà viu es podrà tornar a casar sense perdre l’usdefruit legal, i amb la facultat de transmetre'l al nou cònjuge, de forma que la casa i els béns del premorient restaran en poder del sobrevivent i hi tindran igualtat de drets els fills d’ambdós matrimonis L’atorguen els pares instituïdors i, en llur defecte, el consell de família Hom acostuma a posar-hi la condició que el segon consort haurà d’ésser d’igual o semblant qualitat i circumstància És una institució consuetudinària de Ribagorça, de l’alt Aragó i de Sobrarb

Partint d’una de les constants fonamentals que Lope serví al teatre castellà del segle d’or, la del tema de l’honor, Calderón oposà els drets que assisteixen qualsevol persona als privilegis i a les convencions establerts per una llei determinada El capità Alvaro de Ataide rapta i força la filla del ric plebeu Pedro Crespo, el qual, nomenat alcalde, ajusticia el capità, el qual es nega a casar-se amb la noia El realisme immediat de la situació dramàtica, no gaire freqüent en Calderón, és conduït amb rigor i suposa la maduresa del gènere creat per Lope de Vega

Contribuí poderosament a la restauració de l’illa durant el regnat de Frederic III A la mort d’aquest rei 1377, el qual li havia confiat la tutela de la seva filla i hereva Maria I de Sicília , fou un dels quatre vicaris que administraren l’illa en nom de la reina La seva frustrada maniobra 1378 per tal de casar Maria amb Gian Galeazzo Visconti, comte de Virtù, nebot del duc de Milà, Bernabò, l’enfrontà amb els altres vicaris i amb el partit catalanòfil, el qual aconseguí de sostreure la infanta del seu poder