Resultats de la cerca

Aquest castell es trobava en els límits del castell de la Guàrdia primer, i després del del Bruc i el de Castellolí, al coll anomenat de Castelltort, i tenia la missió de guardar el pas de la carretera que de la Conca d’Òdena es dirigia cap a la vila de Piera Les poques notícies que es tenen no permeten confirmar si tenia terme, i, en cas afirmatiu, havia de ser molt petit Sembla que estava vinculat al castell de la Guàrdia de Montserrat i apareix sempre sota el domini dels mateixos senyors del castell de la Guàrdia, primer els vescomtes de Barcelona i després la família Guàrdia…

L’església de Sant Pere d’Avinyó apareix per primer cop esmentada entre el 975 i el 995, quan el bisbe Vives de Barcelona va anar a consagrar l’altar dedicat a sant Pere, que hi havia dins el terme del castell d’Avinyó, en l’apèndix d’Olèrdola Aquest temple havia estat aixecat per Màger, fill del difunt Sindaret i personatge vinculat a la família vicarial dels Gurb El bisbe Vives i Màger, juntament amb la seva dona Sança, arribaren a un acord per tal de resoldre les discrepàncies que tenien sobre el cobrament dels delmes i que Sindaret, pare de Màger, havia sostret violentament a l’església…

La capella és del segle X

Les primeres notícies històriques sobre aquesta fortalesa corresponen a l’any 986, data en què en el precepte que el rei Lotari va atorgar al monestir de Sant Cugat del Vallès consta que feia de termenal del castell de Clariana un puig anomenat Guardiola d’Albarells L’any 1086, en acudir Berenguer Sunifred de Lluçà al castell d’Albarells per consagrar l’església de Sant Martí d’Albarells, segurament eren senyors del terme Bernat Onofre i el seu nebot Guillem de tota manera, la família Albarells, cavallers — milites — que segurament procedien d’ascendència castlana, consten com a senyors del…

Mapa de l'Anoia, amb la senyalització dels tres bisbats que en època medieval es repartien el seu territori i amb indicació de totes les esglésies conegudes anteriors al 1300 C Puigferrat i F Sabaté Argençola Sant Llorenç d’Argençola Santa Maria de Clariana Santa Maria del castell de Clariana Sant Maur de Contrast Sant Martí d’Albarells Sant Pere de la Goda Sant Jaume de Rocamora Sant Bartomeu de Carbasí Sant Genís de Porquerisses Sant Pere Desvim o del Vim Bellprat Sant Miquel del castell de Queralt Sant Jaume de Queralt Sant Esteve de Ferriols El Bruc Santa Maria del Bruc Sant Pere de…

Documentalment el castell de Montmaneu consta a mitjan segle XI en mans d’Alamany Onofred, important i ric castlà d’Òdena amb moltes propietats a la zona a Jorba, Veciana, Montfalcó el Gros, Aguiló, Porquerisses, Albarells, Rubinat, Sant Guim En el seu testament del 1085 té molt interès a recalcar que ipsum meum chastellum de Monte Meneizo cum ipsam villam sigui heretat, un cop adult, pel seu fill Humbert, de mans de la seva esposa i mare del nen, encara que ella s’hagués tornat a casar Els Cardona aconseguiren el castell, i el tingueren fins que el 1251 vengueren els seus drets a Jaume I per…

Situació Les ruïnes del castell, que fou volat durant la primera guerra Carlina, coronen un turó sobre la població ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Les ruïnes del castell s’enfilen dalt del puig de la Guàrdia, sota el qual s’assenta la població de Jorba, que s’allargassa a ambdós costats de la carretera N-II, a la riba esquerra de l’Anoia, prop de la seva confluència amb la riera de Rubió FJM-AMB Mapa 35-15391 Situació 31TCG791068 Des del costat de l’església del poble surt un carrer al final del qual té l’inici un camí que fent una ziga-zaga arriba al peu del castell, a la seva banda oriental…

Hom situa el seu naixement, bé al pou de la Morera, prop de la Fortesa, bé al molí de la Roda, de Veciana, bé al torrent de l’Olla Tots aquests indrets són als altiplans de Calaf, Montmaneu i Argençola, situats entre els 600 i els 850 m d’altitud, a l’esquenall entre les conques del Llobregat i el Segre Forma la cubeta de recepció dins la Depressió Central Catalana, però la redossa a la Serralada Prelitoral Per a vèncer l’obstacle que constitueix aquesta darrera en l’impuls vers la Depressió Prelitoral, aprofita la falla de contacte de les calcàries mesozoiques amb el granit i els esquists…