Resultats de la cerca

En aquest sentit hom parla dels principis formal, material, eficient i teleològic del real

 El nom fou proposat per l’historiador de la ciència nord-americà Robert Proctor, que considera que la ignorància i el desconeixement es generen activament en la societat a través de processos complexos de desinformació difícils de desxifrar pel ciutadà corrent Aquesta generació activa i premeditada de la ignorància té el seu punt de màxima expressió en el secretisme militar i científic Tanmateix, els darrers temps, han estat casos com el de l’amenaça d’una pandèmia de grip A, àmpliament esgrimida per institucions polítiques i sanitàries internacionals o el cas Wikileaks, els que han posat de…

Es presenta en els individus amb una labilitat especial del seu sistema neurovegetatiu És un dels mecanismes de la patogènia psicosomàtica

Caracteritzada per la formació d’una vesícula primordial que normalment degenera cap a una acantosi i una paraceratosi i arriba a un estadi final denominat liquenització , que comprèn l’engruiximent de totes les capes de l’epidermis Al derma es produeix una dilatació vascular que pot donar lloc a la tortuositat dels vasos i a una infiltració generalment de limfòcits Entre les formes més importants hom distingeix, en el tipus endogen, l' èczema atòpic o constitucional, caracteritzat pel fet de presentar antecedents familiars d’afeccions asmàtiques o d’èczema, i que es presenta en tres estadis…

El terme és correlatiu d' efecte L’influx de la causa en l’efecte s’anomena causalitat Hom distingeix habitualment entre la causa que produeix l’efecte i l’ocasió o la condició que permeten, faciliten o provoquen la producció de l’efecte per la causa Aristòtil i els escolàstics distingien quatre causes formal allò que fa que una cosa sigui allò que és, material allò de què és feta una cosa, eficient allò que ha produït una cosa o un canvi i final allò en vista a què és feta una cosa Les dues primeres són anomenades intrínseques , perquè passen a formar part de la cosa causada com a principi…

En la monarquia primitiva era consultat pel rei, que més tard en fou el president com a arcont basileus Era l’organisme que regulava l’elecció dels arconts arcont que en acabar llur gestió hi passaven com a membres de dret Soló 594 aC li restà poder i força en la seva reforma, i el deixà reduït a un tribunal de garanties constitucionals i de les causes criminals que no havien estat jutjades a instància de part Efialtes 462-461 aC, cap del partit popular, li llevà totes les prerrogatives i privilegis, llevat de la supervisió d’afers religiosos i les causes criminals

Sovint s’ha dit que el baró era un sobirà dins la seva baronia El sistema feudal ordenava la societat rural de manera que les potestats jurisdiccionals baronials o de domini territorial fossin, per als camperols, un món complet i tancat dins de la senyoria En aquest marc, els interessos individuals o de grup i les seves confrontacions s’havien de sotmetre a la mediació i al judici del baró o senyor directe això dins d’un territori idealment autosuficient, on els senyors tractaven de mantenir apagades totes les tensions socials sorgides entre ells i els seus vassalls Com a resultat de la…

Cap de l’estat major de l’exèrcit de terra 1975-79, participà en el cop d’estat del 1976 El 1981 substituí Roberto Viola com a cap de la junta militar La ràpida derrota en la guerra de les Malvines o Falkland del 1982, provocà la seva dimissió el mateix any Jutjat i condemnat per diverses causes relacionades amb aquesta guerra, i posteriorment acusat de dirigir un camp de concentració per a opositors a Rosario, el 1990 fou indultat per Carlos Saúl Menem, però més tard s’obriren noves causes judicials contra la seva actuació durant la dictadura i fou posat sota arrest domiciliari

En l’ordenament vigent a l’Estat espanyol, comprèn, genèricament, jutjats unipersonals i audiències tribunals collegiats l’integren tots els funcionaris, ja siguin titulars judicials lletrats, o persones alienes a la carrera llecs En l’ordre civil, poden ésser tribunals de primera instància i de segona instància o d' apellació pel que fa a la jurisdicció, n'hi ha d’ordinaris i d’especials Els tribunals ordinaris comprenen el jutjat de pau , integrat per un jutge, amb jurisdicció sobre el municipi on no hi ha jutjat de primera instància Aquests tribunals entenen de les qüestions civils de…