Resultats de la cerca
Es mostren 2051 resultats
Miquel d’Orís
Història
Cavaller errant.
Per vot cavalleresc estava obligat a dur clavat un tros de gambera a la cuixa fins a haver combatut amb un cavaller anglès Amb aquesta finalitat era a París el 1400, des d’on envià a Calais el seu herald, el moro Alí, amb una lletra de requesta per fer-la conèixer als cavallers anglesos un d’ells, John Prendergast, de la cort del comte de Somerset, s’oferí a lluitar amb ell, però el combat no tingué lloc malgrat sostenir correspondència fins el 1404 Les seves ventures inicien les Chroniques franceses d’Enguerrand de Monstrelet
Pere Margarit

Pere de Margarit
© Fototeca.cat
Història
Cavaller.
Fill i hereu del cavaller Joan Bertran de Barcelona i de Constança Margarit, senyora del Castell d’Empordà, d’una branca de l’important llinatge d’aquest nom que estigué al costat de Joan II en les lluites civils catalanes A partir del 1478 estigué vinculat a la vida cortesana, on s’inicià com a patge El 1485 entrà al servei de Ferran II Prengué part en la guerra de Granada 1490-91 Fou algutzir de la inquisició a Saragossa 1490 Es casà 1488 amb Maria Carrillo, dama d’Isabel I Acompanyà Colom en el segon viatge a Amèrica 1493, com a cap d’una de les caravelles i comandant militar…
Manuel Dies de Calataiud
Literatura catalana
Cavaller i tractadista.
Vida i obra Noble valencià, senyor de la baronia d’Andilla, assistí com a representant del parlament del Regne de València al compromís de Casp 1412 Fou majordom i cavaller d’Alfons IV, el qual acompanyà a la conquesta de Nàpols Ja vell, escriví, sobre el model de les millors obres del moment, com ara el Liber marescalciae de Lorenzo Rusio i el Libro de los caballos , el Llibre de manescalia ~ 1424-36, tractat sobre cavalls i mules i llurs malalties, que tingué una gran difusió, interessant encara avui per la fixació terminològica que aporta El 1495 se’n publicà a Saragossa una…
Aznar Pardo
Literatura catalana
Cavaller i poeta.
Vida i obra Probablement es tracta del cavaller Aznar Pardo de la Casta, autor d’una Requesta d’amor tençonada conservada al manuscrit 10264 de la Biblioteca Nacional de Madrid, el mateix que el 1418 adreçà una interessant epístola al rei Alfons en què descrivia la sagnant entrada dels borgonyons a la ciutat de París aquell mateix any Hom també el considera autor d’una cançó transmesa pel↑ Cançoner Vega-Aguiló , que recull el tema de sant Valentí com a protector dels enamorats, Leyaltats vol e bon dreg me comanda , tot i que aquest poema podria ser obra d’un altre personatge,…
Francesc Barceló
Literatura catalana
Cavaller i poeta.
Vida i obra Emparentat amb importants famílies valencianes, l’any 1488 fou elegit justícia civil per la parròquia de Sant Nicolau, i el 1488 n’ocupà el càrrec de jurat El 1511 fou escollit, juntament amb Francesc de Castellví, conseller de la ciutat en representació dels cavallers, i fou servidor de Ferran el Catòlic Pel que fa a la seva activitat literària, en destaca la participació en el certamen marià del 1474 amb dues composicions, una en castellà, O, Virgen, Santa, Senyora , i uns estramps en català que començaven Obriu, obriu, senyora, vostres còffrens La composició catalana excelleix…
Francí Joan
Literatura catalana
Cavaller i poeta.
Vida i obra Quan encara era donzell aspirà a la joia del robí del certamen en honor de la Sacratíssima Concepció celebrat a València el 1486, amb la composició Aquell portent e sobre tot poder Aquesta poesia, formada per vuit estrofes, una tornada i una endreça, recull una lloança inicial a la creació divina, emfasitza el poder de Déu i la seva clemència i subratlla l’absència de la màcula original de Maria Destaca, a la tornada, la invocació a la Mare de Déu amb el senyal trobadoresc Fi de mos dans Amb posterioritat hom ha identificat aquest poeta amb el Francés Johan, cavaller…
Joanot Martorell
Història
Literatura catalana
Cavaller i escriptor.
D’un llinatge de la noblesa mitjana, apareix el 1433 amb el tractament de mossèn, que significa que havia estat adobat cavaller El 1437 canvià lletres de batalla amb el seu cosí Joan de Montpalau , que acusà d’haver trencat paraula de matrimoni a Damiata Martorell, germana de Joanot L’epistolari entre els dos cosins durà vuit mesos i és escrit, dins els cànons jurídics i militars d’aquest gènere epistolar, amb encertats trets d’ironia i de sarcasme, que revelen, en tots dos adversaris, un enginy agut i un cert domini de la prosa Arribats a la conclusió que llurs diferències només…
,
Arnau d’Erill i d’Anglesola
Literatura catalana
Cavaller i poeta.
Vida i obra Fill segon d’Arnau III d’Erill i de Pallars, senyor de Selgua A la mort de Pere III fou encarregat de vigilar els passos fronterers dels Pirineus per tal d’evitar una possible fugida de la reina Sibilla 1387 Participà en la guerra contra Pere el Cruel de Castella al costat del vescomte de Rocabertí, Bernat de So i Jaume Marc Fou promotor de negocis de la cort conseller reial justícia i sobrejunter de Barbastre, Sobrarb i Ribagorça 1391 lloctinent i reformador d’Albarrasí, i justícia d’Osca 1394 Essent justícia i lloctinent de Fraga, lluità contra les tropes del comte de Foix,…
Galceran de Sentmenat i de Peguera
Història
Cavaller, senyor del castell de Santa Fe.
Fill segon de Berenguer I de Sentmenat Fou camarlenc de la reina Violant de Bar Lluità a Sicília fent costat als interessos dels reis Maria i Martí I 1393, que el recompensaren amb la senyoria de Pelagonia 1396 i la castlania de Tavi 1398 El 1399 assistí a Saragossa a la coronació del rei Martí I, que el féu cavaller i camarlenc i conseller seu el 1405 l’envià d’ambaixador a França i al papa i, finalment, el nomenà marmessor seu El 1419 fou diputat del general de Catalunya i el 1397 s’havia casat en primeres noces amb Elisabet de Rajadell, que li aportà el castell de Fals
Roger de Lloria

Estàtua de Roger de Lloria a Barcelona
© Lluís Prats
Història
Cavaller i almirall.
Fill de Roger de Lauria i de Bella d’Amichi , dida i dama de Constança de Sicília amb la seva mare, acompanyà la princesa a la cort de Jaume I quan aquesta es casà amb l’infant Pere a Montpeller, el 1262 Acompanyà aquest a Toledo i a Madrid 1269 Jaume I li donà, conjuntament amb la seva mare, la vall de Seta, prop de Cocentaina 1270, amb la condició de residir al Regne de València L’infant procurà el seu casament amb Margarida Lancia, i el feu cavaller 1273 Jaume I el nomenà alcaid de Cocentaina, i li encarregà el repoblament del lloc 1276 Pere II, ja rei, li donà facultat per a nomenar…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina