Resultats de la cerca

Físic, irlandès d’origen, però de formació francesa Publicà treballs sobre balística i mecànica celeste, en els quals hi ha una primera formulació del principi de la conservació de l’impuls Però sobretot són interessants els aparells que construí màquines hidràuliques i l’electròmetre, primer aparell que permetia de mesurar les forces elèctriques

Confeccionà el primer atles celeste pròpiament dit, la Uranometria 1603, on per primera vegada designà els estels amb una nomenclatura racional de tipus científic Ordenà els estels d’una constellació segons llur brillantor relativa, assignant-los lletres correlatives de l’alfabet grec Establí dotze noves constellacions australs i uns cinc-cents estels més dels catalogats per Tycho Brahe

Treballà a l’observatori de Leiden i fou professor a Groningen A fi de poder estudiar detalladament l’estructura de la Via Làctia, proposà la tria de 252 punts de l’esfera celeste i la determinació precisa de les posicions dels estels situats entorn d’aquests punts Per aquest procediment hom ha pogut catalogar uns 300 000 estels

El seu element fotosensible és installat normalment dins una esfera de cristall o quars que el protegeix del vent i de la pluja Generalment, es mesura la irradiància solar global, corresponent a tota la volta celeste, i també la irradiància difosa mitjançant un altre piranòmetre amb una banda d’ocultació del feix solar directe De vegades també és anomenat solarímetre

Les longituds d’ona de la llum blava són compreses entre 4 550 Å i 4 920 Å La variabilitat de tons del blau és reflectida en un gran nombre de locucions blau clar, blau fosc, blau cel o blau celeste, blau elèctric, blau marí, blau nit, blau tina, blau turquesa, blau turquí, blau gris, blau lila, blau verd, etc color

Director de l’observatori de Hèlsinki 1832 i de la Universitat de Bonn 1837 Estudià el moviment propi dels estels i, basant-se en William Herschel, el moviment del sistema solar vers l’àpex Publicà Uranometria Nova 1843, descripció dels estels visibles sense telescopi en l’hemisferi nord, i la seva obra cabdal Bonner Durchmusterung 1859-63, atles i catàleg celeste

Vist des de cada pol terrestre, el corresponent pol celeste es troba al zenit La determinació exacta de la situació dels pols terrestres és essencial per al càlcul de les coordenades geogràfiques dels diferents punts de la superfície terrestre La situació dels pols terrestres no es correspon amb la dels pols magnètics terrestres , els quals poden estar desplaçats fins a un miler de quilòmetres

També podia ésser usada amb finalitats didàctiques per a representar els diferents sistemes de coordenades Consistia en diversos cercles metàllics, un dels quals fix en el pla de l’equador celeste i un altre fix al voltant d’un eix que representava la línia dels pols Fou coneguda i usada a la Xina, però desconeguda a Europa, almenys durant l’edat mitjana fou reinventada per Tycho Brahe

Segons una llegenda, Nut el cel fou separada del seu marit Geb la terra pel pare d’ambdós, Šu el buit i l’aire Hom la representava com una dona nua, corbada en forma de volta celeste sobre la terra, o com una vaca sostinguda per Šu i per altres déus Bé que documentat des del Regne Antic, el seu culte no gaudí de gaire difusió

Apareix com l’àngel del foc, dels terratrèmols i del tro Poc conegut en la tradició cristiana, llevat d’algunes litúrgies orientals, té un paper important en el gnosticisme on és conegut també per Suriel o Iao com a rei de l’esfera celeste del sol La figura apareix en El paradís perdut de JMilton i, en l’adaptació a l’alemany de Gvan Swieten, en La creació de Haydn