Resultats de la cerca
Es mostren 465 resultats
Jaume Joseph i Oliveras
Cinematografia
Empresari.
Cap de publicitat de la Metro-Goldwyn-Mayer MGM a Barcelona, tingué un cinema a Santa Eulàlia de Ronçana i un altre a Granollers, on havia fundat un cineclub El 1946 marxà a Bogotà Colòmbia, on vivia el seu pare Miquel Joseph i Mayol En aquesta ciutat estudià cinematografia, representà la MGM, promocionà sales de cinema Cine Cataluña, creà la distribuïdora Elephant per difondre films de la Disney i la Warner Bros, i fou un dels fundadors del Cineclub Colombia El 1999 tornà a Granollers
Zoé Valdés
Literatura
Escriptora cubana.
Féu estudis de filologia i cinematografia Entre el 1984 i el 1988 formà part de la delegació cubana a la UNESCO, a París, i ha treballat en feines vinculades al món del cinema Ha publicat llibres de poesia Vagón para fumadores , 1986 Todo para una sombra , 1986 Respuestas para vivir , 1986, i Cuerdas para el lince , 1999, i ha conreat la novella i la narrativa curta en obres com Te di la vida entera 1996, Café Nostalgia 1997, Querido primer novio 1999 i Milagro en Miami 2001, entre d’altres
Tim Burton
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic nord-americà.
Format als estudis Disney, ha desenvolupat un personal sentit de la imaginació visual en films com Pee-Wee's Big Adventure 1985, Beetlejuice 1988, Batman 1989, Edward Scissorshands 1990, guardonat amb el premi Sant Jordi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya el 1992, Batman Returns 1992, Ed Wood 1994, Mars attacks 1996, Sleepy Hollow 1999, Planet of the Apes 2001, Big Fish 2003, Charlie and the Chocolate Factory 2005 i Seeney Todd The Demon Barber of Fleet Street 2007 com també a la pellícula d’animació The Corpse Bride 2005
Centre Excursionista de Catalunya - Secció de Cinema i Vídeo
Cinematografia
Entitat cultural i esportiva de Barcelona que creà una branca per a promoure i difondre el cinema d’afeccionat.
Al final del 1930 la Secció de Fotografia del CEC organitzà una projecció de cintes d’ amateurs illustrades amb comentaris del pioner Josep Fontanet i Manén L’any següent ell mateix publicà l’article La cinematografia d’aficionat , el primer que s’editava sobre aquest tema Els cineastes amateurs s’organitzaren com a Agrupació de Cineastes Aficionats o Subsecció de Cine d’Aficionat, i el 1932 convocaren el I Concurs Català de Cinematografia d’Aficionat El mateix 1931 alguns representants destacats del grup promotor –Delmir de Caralt, Francesc de Paula Blasi, Marcellí Soler, Joan Sàbat i el…
Si te dicen que caí
Cinematografia
Pel·lícula del 1988-1989; ficció de 120 min., dirigida per Vicente Aranda Ezquerra.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ IPC Ideas y Producciones Cinematográficas Enric Viciano, Barcelona ARGUMENT La novella homònima 1973 de Joan Marsé GUIÓ V Aranda FOTOGRAFIA Joan Amorós Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Rossell, Antoni Belart ambientador MUNTATGE Teresa Font MÚSICA José Nieto SO Licio Marcos de Oliveira INTERPRETACIÓ Victoria Abril Menchu/Ramona/Aurora Nin, Jorge Sanz Java, Antonio Banderas Marcos, Javier Gurruchaga Conrado, Guillermo Montesinos Fusam, Ferran Rañé Taylor, Lluís Homar Palau, Joan Miralles Nadal, Carlos Tristancho Sendra, Juan Diego Botto…
Biblioteca de Cinema Delmiro de Caralt
Cinematografia
Biblioteca constituïda al barri de Sarrià de Barcelona el 1924 per iniciativa del matrimoni format per Delmir de Caralt i Pilar de Quadras, afeccionats a la fotografia i el cinema amateur.
La collecció s’inicià amb l’adquisició de llibres i revistes des del precinema en endavant, un fons valuosíssim que després de la guerra civil adquirí tanta importància que depassava l’àmbit privat Actualment es troba dipositada a la Biblioteca de la Filmoteca de Catalunya En morir Pilar de Quadras 1971 sense descendència, Caralt donà el patrimoni a la Fundació Mediterrània, en què es creà un patronat que vetllà per la seva conservació, i perquè romangués a la ciutat de Barcelona lluny de tota especulació El 1988 la Fundació signà un conveni de collaboració amb el Departament de…
Barcelona Plató Film Commission
Cinematografia
Oficina tècnica creada el 1996 per l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona quan declarà Barcelona Ciutat Plató (1995.
La preocupació municipal per tornar a convertir la ciutat en un centre de producció cinematogràfica potent té els seus precedents en diversos articles apareguts des de mitjan dècada del 1920 en les revistes "Arte y Cinematografía" i "Films Selectos", com el de Germán Gómez de la Mata intitulat Barcelona, ciudad fotogénica 1931 El polític Carles Pi i Sunyer, futur alcalde de la ciutat 1934, presentà al Congreso Hispanoamericano de Cinematografía Madrid 1931 la comunicació Posibilidades naturales y económicas de la ciudad de Barcelona para la producción cinematográfica La Barcelona Plató…
La teranyina
Cinematografia
Pel·lícula del 1989-1990; ficció de 125 min., dirigida per Antoni Verdaguer i Serra.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Floc Enric Gratacós - Alba Molas, Barcelona ARGUMENT La novella homònima 1983 de Jaume Cabré GUIÓ JCabré, Jaume Fuster, AVerdaguer, Vicenç Villatoro FOTOGRAFIA Macari Golferichs Kodakcolor, Panavision AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Maria Espada MUNTATGE Amat Carreras MÚSICA Ramon Muntaner INTERPRETACIÓ Fernando Guillén Julià Rigau, Amparo Soler Leal Mercè Rigau, Sergi Mateu Enric Turmeda, Ramon Madaula Mercader, Anna Lizarán Montserrat, Ovidi Montllor Cordetes , Patxi Bisquert Quico, Jordi Dauder Arcadi Costa, Alfred Lucchetti el notari Cases, Montse Guallar…
Paco Poch
Cinematografia
Productor.
Vida Llicenciat en història moderna per la Universitat de Barcelona, cursà estudis també de fotografia, economia i direcció d’empreses S’introduí al cinema com a director de producció de diversos llargs, la majoria produïts per Pepón Coromina per a Figaró Films i Samba PC, entre el 1979 i el 1986 Posteriorment creà la seva pròpia empresa, Virgínia Films, amb la qual produí el seu curt documental Sergi Aguilar 1983, premi de Cinematografia de la Generalitat 1984 al millor curt català i els llargs La senyora 1987, Jordi Cadena, L’home de neó 1988, Albert Abril i Innisfree 1988-90,…
Joan Munsó Cabús
Cinematografia
Periodista, crític i historiador.
S’inicià com a cronista teatral a "Firmas Revista literaria del hogar" 1952-53 i el 1955 creà amb Josep Maria Picó i Junqueras l’Agrupació d’Estudis Cinematogràfics en el si del Foment de les Arts Decoratives, que es dissolgué el 1957 A continuació publicà articles sobre cinema als diaris "Solidaridad Nacional" 1956-74 i "La Prensa" de Barcelona, i en revistes especialitzades com "Rumbos" 1956 "Arte nuevo Revista cinematogràfica" 1958, de la qual també fou membre del consell de redacció "Film Ideal" "Documentos Cinematográficos" 1960-63 i "Hora XXV" 1964 El 1962 entrà a Radio Nacional d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina