Resultats de la cerca

Diatònica i, a diferència de la clàssica, sense pedals És l’instrument nacional del Paraguai, però també s’estén pel Perú i Veneçuela, l’Argentina, l’Equador, Bolívia, Colòmbia i Mèxic Tot i que l’arpa és un instrument que es val ell mateix i que hom acostuma a tocar assegut, també és utilitzat acompanyat de cuatro o de bombo, o tocat per l’arpista, amb l’instrument cap per avall, seguint una colla de dansadors pels carrers i places dels pobles

Fundador, amb Robert Subirós, del periòdic “La Renaissance Catalane” 1918 secretari de La Colla del Rosselló i membre actiu de la Companyia dels Jocs Florals de la Ginesta d’Or collaborador de “L’Éveil Catalan” i de diverses revistes catalanes Autor de Poemes de guerra 1915, Les hores que passen 1917 i Clarianes inèdit, i d’una novella en francès, Rue du Jasmin , que aparegué a “L’Indépendant” Com a periodista feu nombrosos reportatges sobre la Guerra Civil Espanyola i obtingué la creu de la República Espanyola Havia signat Pierre Francis

Té una acció preponderant sobre l’aparell circulatori perifèric, que fa augmentar immediatament el volum de sang circulant i que millora, així, l’oxigencació dels teixits i dels òrgans principals Foren molt usats com a analèptics la càmfora, la cafeïna, l’estricnina, etc avui, hom empra una colla de productes sintètics derivats tetrazòlics pentilentetrazole, de l’efedrina, de l’àcid nicotínic niquetamida, etc Són utilitzats com a tònics cardíacs i estimulants en casos de xoc, collapse, intoxicació, asfíxia, postoperatoris, etc, normalment a dosis petites, puix que alguns són molt…

A la plaça del Blat de Valls se celebra el concurs de castells de Santa Úrsula, un dels més importants del calendari casteller La Vella dels Xiquets de Valls n’ha estat la protagonista, ja que descarrega el seu primer 4 de 10 amb folre i manilles, al qual han seguit el 3 de 10 amb folre i manilles i el 4 de 9 sense folre La Colla Joves Xiquets de Valls només ha completat el 3 de 9 amb folre i el 2 de 8 amb folre

Se celebra a Vilafranca del Penedès la diada de Sant Fèlix, una de les fites del calendari casteller En l’edició del 2019 es descarreguen el 2 de 8 sense folre i el 5 de 9 amb folre de la Colla Vella Xiquets de Valls, el 2 de 8 de la Jove de Valls, el 3 de 9 amb folre i pilar, el 2 de 9 amb folre i manilles i el pilar de 8 dels Castellers de Vilafranca, i el pilar de 8 amb folre de la Jove de Tarragona

Fundador, amb Robert Subirós, del periòdic La Renaissance Catalane 1918 secretari de La Colla del Rosselló i membre actiu de la Companyia dels Jocs Florals de la Ginesta d’Or collaborador de L’Éveil Catalan i de diverses revistes catalanes Autor de Poemes de guerra 1915, Les hores que passen 1917 i Clarianes inèdit i d’una novella en francès, Rue du Jasmin , que aparegué a L’Indépendant Com a periodista féu nombrosos reportatges sobre la Guerra Civil Espanyola de 1936-39 i obtingué la creu de la República Espanyola Havia signat Pierre Francis

Conservador dels parcs de París, fou cridat, per iniciativa de FCambó, el 1915, a projectar i dirigir els jardins de la futura Exposició Internacional de Barcelona, que se celebrà el 1929 Foren principalment remarcables els seus treballs a Miramar, la Font del Gat, Colla de l’Arròs, així com al parc de la Ciutadella plaça d’armes Restablí la jardineria catalana en la tradició mediterrània i inicià l’evolució continuada pel seu deixeble Nicolau MRubió Treballà també a l’Havana, Buenos Aires, Rabat i als jardins de Sevilla exposició del 1929

Fill de Josep Güell i Mercader Residí a Madrid Amic de Joaquim Mir i de Picasso, com a pintor fou influït per l’estil de la Colla del Safrà  Centre de Lectura de Reus, Museu Picasso de Barcelona Formava part d’un grup d’escriptors romàntics reusencs Publicà regularment a Lo Somatent , La Autonomía , a revistes modernistes i en alguna de barcelonina, proses poètiques curtes que hom suposa relacionades amb la creació de la seva obra pictòrica, aplegats el 1902 pel seu pare amb el títol Florescència Se suïcidà a la mar de Salou

Un dels seus principals components és Toni García, format als estudis Peraustrínia Ha rodat només un llarg, que esdevingué sèrie D’Artacán y los tres mosqueteros 1986, L Ballester A partir del 1980 es dedicà a les sèries de 13 o 26 episodis de 26’, en règim de coproducció amb cadenes de l’Estat espanyol o de l’estranger El pequeño Cid 1980 La vuelta al mundo de Willy Fog 1984 Història de Catalunya 1986-88, 39 15’ La colla del Cobi La Troupe de Cobi , 1990-91 Mortadelo y Filemón 1993-94 o Toonimals 2001