Resultats de la cerca

Comprèn els materials eocènics corresponents als municipis de la Pobla de Lillet i Guardiola de Berguedà entre la primera costa estructural del sector prepirinenc adossat als Pirineus hercinians i l’escarpament tectònic que clou pel N el sinclinori dels Prepirineus Aigües avall de la Pobla de Lillet, única vila de la vall, s’inicien les terrasses del Llobregat, amb argiles i margues d’on parteixen els glacis d’erosió que davallen de les costes calcàries La vall del Bastareny o de Bagà, coneguda històricament com a vall de Brocà, de característiques morfològiques similars, també ha estat…

Les serres de Vallabriga a la dreta i del Cis formen un anticlinal de calcàries i dolomies molt resistents part damunt dels 1500 m alt, redreçades durant el cretaci superior, que domina les margues eocèniques de la Baixa Ribagorça Entre Alins d’Isàvena i Ovarra el riu s’hi encaixa amb tanta dificultat, que la carretera de Benavarri a Vilaller, que el remunta, hi ha restat deturada fins els anys 1970

Sovint és originat per un procés d’excavació produït pel descens del nivell de base, la qual cosa augmenta la potència excavadora del riu Als Països Catalans n'hi ha abundants exemples, com ara el pas de Collegats, a la Noguera Pallaresa, el del Ter, a les Guilleries, o l’avenc del Xúquer, a la Vall de Cofrents

La geografia Cap de comarca, Sort És situat en bona part en la zona axial pirinenca que hi manté l’orientació general WNW-ESE i és limítrof amb la Gascunya Hom hi pot distingir de N a S la divisòria principal entre les aigües que drenen cap a la Mediterrània i les de nivell de base atlàntic, les divisòries amb les conques veïnes de la Noguera Pallaresa, la barrera prepirinenca entre els dos Pallars, i les carenes secundàries entre les principals valls sobiranes del Pallars La gran divisòria del N s’estén del massís de Colomers 2932 m alt, prop d’on neix la Garona, al Mont-roig…

La geografia física Cap de comarca,  Moià Damunt les margues de l’Eocè i, amb més dificultat, damunt els gresos i les calcàries del mateix Eocè i de l’Oligocè, la riera de Calders i alguns cursos secundaris han excavat una conca d’erosió inclinada suaument de 900 a 600 m cap al Llobregat WSW, que a llevant comprèn un relleu de costa que cau damunt la plana de Vic amb un front que voreja els 1000 m alt, amb relleus culminants al puig Rodó 1057 m, la Montjoia 994 m, el Puigdegollats 1004 m, el puig de l’Oller 1061 m i altres entre Collsuspina i l’Estany NE Els relleus migjornencs que separen…

Situació i presentació A l’esquerra del Francolí s’estén la major part de la comarca, com una plataforma miocènica formada de margues blaves i altres sediments fins, d’origen marí, que ascendeix lentament des d’uns 30 m alt vora Tarragona fins a uns 250 vora l’Alt Camp, a l’esquerra del Gaià, on enllaça amb una avançada de la Serralada Prelitoral bloc orogràfic del Gaià que separa el Camp de Tarragona del Penedès de la tossa Grossa de Montferri, de 386 m alt, ja dins l’Alt Camp, a la Mola, de 318 m, prop de Creixell A la dreta del Francolí, són quaternaris els materials litològics dominants,…

Situació i presentació Limita amb els termes de Blanes W, Tossa de Mar E i Vidreres N-NE, així com amb un petit sector dels termes de Maçanet de la Selva N i Tordera NW, aquest últim pertanyent al MaresmeMorfològicament, la regió forma part del batòlit granític de la Serralada Litoral que constitueix la marina selvatana Els materials granítics formen un front abrupte amb esculls per la banda de mar i un seguit de turons de poca alçària vers l’interior, com el Montbarbat 332 m, al NW, el turó de Rossell 340 m, al NE, el puig d’en Pla 338 m, el Montgròs 332 m i el puig d’Altamira 350 m, al N El…

La geografia El cap de comarca és Requena Hom l’anomena popularment l’ altiplà de Requena El seu extens territori correspon bàsicament a una gran plana formada per dipòsits miopliocènics Els límits ofereixen relleus més elevats a l’W, la ratlla amb Castella és marcada pels anticlinals de Contreras, prolongats al N per la serra de La Bicuerca al S, el pas a la conca endorreica d’Albacete es fa a través d’un descens suau el límit oriental queda marcat per la serralada de Siete Aguas i la serra de Malacara i al N, per les serres del Negrete i d’Enmedio Així els límits, menys el…

La geografia Cap de comarca, Morella A ponent, limita amb Aragó per les comes de Fontarella i els barrancs de Cantavella i de Sant Joan Pel nord, limita amb la comarca del Matarranya, que constitueix la seva sortida geogràfica natural La serra de la Mola i el Turmell la separen del Baix Maestrat, i, pel sud, la serra de la Llàcua i la mola d’Ares constitueixen els seus límits amb l’Alt Maestrat Aquest territori constitueix el nucli principal del conjunt orogràfic conegut amb el nom de ports de Morella Excepte el racó de Vallibona —format per la capçalera del riu…

La geografia Cap de comarca, Formiguera Constituïda per la capçalera de l’Aude, estesa entre els 1500 i 1700 m alt i voltada de muntanyes, és la plana més alta dels Països Catalans Correspon a un fragment del peneplà posthercinià, esquistós, basculat per moviments tectònics recents la clotada és coberta de sediments morènics S'enlaira progressivament a ponent vers les tarteres del Carlit a través d’un seguit d’esglaons i replans d’origen glacial, mentre que a llevant s’interromp sobtadament davant l’escarpament de falla del roc de Madres 2471 m, partió d’aigües amb la Tet Molt…