Resultats de la cerca

Cunyat de Šim'on ben Ṣemaḥ Duran Després d’haver estat a Calataiud, a Terol, a Barcelona i a Saragossa, el 1394, o més tard, s’establí a Honein Algèria, decisió que, pel que representava d’abandó de les terres cristianes, fou lloada pel poeta Šělomó de Piera L’any 1421 acabà un supercomentari al comentari bíblic de Raši És autor també d’una poesia religiosa

Autor de poemes religiosos, com l’ Oració feta en nom del comanador Estela a Déu lo Pare i la Comèdia de la sagrada passió de Jesucrit , i d’un llarg comentari en prosa catalana a una cançó de Juan Rodríguez del Padrón Actuà com a jutge en el debat poètic del grup de Bernat Fenollar que se celebrà a València poc després del 1472

Exercí la medicina a Tàrrega És autor d’una obra dogmàtica intitulada Něwé Šalom ‘Estances de pau’ en què segueix les línies filosòfiques de Maimònides, bé que arrodonides per la doctrina de Hasday Cresques i Gersònides El seu interès per la filosofia el mogué a traduir a l’hebreu la Philosophia pauperum atribuïda a Albert Magne, i un comentari sobre l' Organon d’Aristòtil

Nebot del cardenal Gomà Canonge lectoral de Barcelona 1948, professor de Sagrada Escriptura del seminari de Barcelona 1942 i de la facultat de teologia 1967, fou secretari general del XXXV Congrés Eucarístic Internacional 1952 És autor d’un notable estudi El Evangelio según San Mateo 1966 i 1976 i d’un comentari al Magnificat 1982 Posteriorment publicà Reflexiones en torno a los textos bíblicos dominicales 1988

És autor d’un comentari al Planisferi de Ptolemeu i d’una edició corregida de les taules astronòmiques d’al-Hwārizmī traduïda per Adelard de Bath Hom li atribueix diversos tractats d’alquímia, un dels quals, Ġīyāṯ al-hakīm , devia ésser l’original del Picatrix 1256 d’Alfons X Sembla que contribuí a la difusió, a Al-Andalus, de l’obra enciclopèdica dels Ihwān al-Ṣafā ‘germans de la puresa’

Assistí als concilis segon de Toledo, de l’any 527, de Lleida i de València, del 546 De les seves obres es conserva un sermó a llaor de sant Vicenç màrtir, una carta al seu diaca, també Just de nom, i un comentari al Càntic dels Càntics , obra extensa de caràcter allegòric, que dedicà al metropolità Sergi de Tarragona La seva festa se celebra el 28 de maig

Es dedicà a recopilar decisions sobre dret talmúdic, agrupades per temes qüestions matrimonials al Yaḥas Šeer Baśar , qüestions monetàries al Séfer ha-Dinim, que comprèn el Séfer ha-Seṭarot o llibre de formularis i decisions de casos jurídics que depenen del factor temps al Séfer ha-'Iṭṭim Inicià a Catalunya la literatura esotèrica, amb un comentari a l’anònim Séfer Yeṣira Tingué una polèmica amb Abraham bar Ḥiyya sobre la celebració del matrimoni

Entre els seus escrits hi ha un comentari a tot el Talmud, el Qiryat Séfer , que és un escrit massorètic, comentaris als Salms i als Proverbis — on empra mots catalans per explicar el sentit d’alguns mots hebreus — i el Ḥibbur ha-Tešubà , sobre la penitència Durant les lluites ideològiques del seu temps es posà a favor de l’estudi de la filosofia i de les ciències profanes, posposades, però, a l’estudi del Talmud

Llicenciat en teologia, féu estudis de llengües orientals i bíblics a Roma i a Jerusalem Director de la impremta montserratina 1925-27, planejà, juntament amb AMAlbareda, la distribució dels volums i la presentació tipogràfica de la Bíblia de Montserrat , de la qual fou un dels primers collaboradors i on publicà la traducció i comentari de les Epístoles de sant Pau 1928 i 1930 És també autor del compendi gramatical El grec del Nou Testament 1928-29

Arxiprest d’Àger i catedràtic de Sagrada Escriptura a Barcelona A la Biblioteca de Catalunya se’n conserven diversos manuscrits llatins de comentari aristotèlic i altres matèries Publicà un Sermó de la Immaculada Concepció 1619, dedicat a l’arquebisbe de Tarragona Joan de Montcada Al Concili Provincial de la Tarraconense del 1637 presentà un Memorial en llatí on, per raons pastorals, defensa l’ús del català en la predicació fou editat i traduït per M Prats 1995