Resultats de la cerca

Fundat al final dels anys vuitanta, fou campió de la Lliga Catalana l’any 1991 en una temporada liderada per Xisco Marcos Al final del mateix any abandonaren la Federació Catalana de Futbol Americà i ingressaren a la recentment creada Spain Football League SFL Fou campió de la primera edició de la SFL 1992 El 1994 fou campió de l’American Football League AFL, lliga de transició que es jugà el 1994 i que donà lloc a l’actual Lliga Espanyola de Futbol Americà, creada el 1995 El club desaparegué l’any 1996 a causa de la greu crisi per la qual passava el futbol americà a Catalunya Tingué també un…

Soci de la Penya Motorista 10 x hora, debutà en competició el 7 de maig de 1933 En el IV Gran Premi de Barcelona quedà segon en la categoria de 350 cc 1936 Exiliat a França després de la Guerra Civil, retornà a Barcelona, on continuà competint Es proclamà campió del V Gran Premi de Barcelona de 350 cc 1946 i del VI, amb 100 cc 1949 Fou campió d’Espanya de velocitat 1955, 1957, 1958 Participà en la primera edició de les 24 Hores Motociclistes de Montjuïc 1955, quedà quart en l’edició del 1959 i guanyà per Montesa, fent parella amb l’italià Francesco Villa, l’edició del 1966…

Net del pilot i fundador de Montesa i Bultaco Francesc Bultó Començà competint en trial i motocròs Debutà en la competició de velocitat l’any 1990 amb un tercer lloc a la Copa Gilera Un any més tard guanyà el Campionat d’Espanya de 125 cc júnior Debutà en el Mundial de motociclisme en 250 cc el 1996, després de participar en el Campionat d’Europa i en el Campionat Obert espanyol El 1997 saltà a 500 cc de la mà de Yamaha i tornà al cap d’un any a Honda, equip amb el qual quedà cinquè del Mundial i aconseguí el seu primer podi al circuit del Jarama L’any 2001 aconseguí la seva…

Membre del Reial Club de Tennis Barcelona, esdevingué professional el 1999 Ha destacat en la modalitat de dobles competint al costat de Rafael Nadal , David Marrero, Marcel Granollers, amb qui guanyà la Copa Masters 2012, i Feliciano López, amb qui aconseguí el Roland Garros 2016 i el Godó 2018 En individuals, guanyà quatre torneigs de la categoria Challenger, i en dobles, tres torneigs de l’ATP Masters 1000 Indian Wells, 2010, 2012 Roma, 2012, un torneig de l’ATP World Tour 500 Series Hamburg, 2010 i sis torneigs de l’ATP World Tour 250 Series Doha, 2009, 2011, 2016 Estoril,…

S’inicià al gimnàs Tae Sport, propietat del seu pare Ha estat dues vegades campió del món 2009, 2011 i d’Europa 2010, 2012 en categoria de menys de 58 kg, i campió d’Espanya sènior, júnior i cadet Entrenant al Centre d’Alt Rendiment de Múrcia, guanyà dues vegades la medalla d’or al Mundial universitari competint en representació de la Universitat Politècnica de Cartagena 2008, 2010 Guanyà també el Campionat d’Europa universitari 2009 i el d’Espanya Detingué el número 1 del rànquing de la Federació Mundial de Taekwondo WTF en la categoria de menys de 58 kg Es proclamà campió…

S’inicià en l’atletisme el 1925 competint amb la Unió Esportiva de Sants i pel Club Gimnàstic de Tarragona Es proclamà campió estatal en 1500 m 1930, 1935 i de relleus 4 × 1500 m 1931 També assolí diversos Campionats de Catalunya, com els dels 800 m 1929, 1935, dels 1500 m 1930, 1933, de relleus 4 × 1500 m 1931 i dels 2000 m 1935 Recordista estatal universitari dels 1500 m 1932 i absolut dels 2000 m 1933, 1935, 1500 m 1935 i relleus 4 × 1500 m 1942 També fou recordista català en la prova dels 2000 m llisos 1933 Fou seleccionat per participar en els Jocs Olímpics de Berlín 1936 i…

Estudià al Conservatorio di San Onofrio, a Nàpols La seva primera obra coneguda és una òpera sacra titulada L’opera d’amore 1702 El 1703 optà a la plaça de mestre de capella de la cort napolitana, tot competint públicament amb Gaetano Veneziano, Cristoforo Caresana i Francesco Mancini Veneziano obtingué el càrrec, però Sarro fou nomenat vicemestre de capella un any més tard, el 1704 El 1737 fou designat mestre de capella de la cort en substitució de Mancini, que ocupava el lloc des del 1725 Sarro fou un prolífic compositor d’òperes, oratoris i serenates, que, majoritàriament, s’…

S’inicià en el kàrting, i fou campió de Catalunya i d’Espanya Passà als monoplaces, primer a la Fórmula 1430 i, posteriorment, a la Fórmula 3 amb l’equip Racing for Spain, on estigué dos anys competint als campionats anglesos Tornà a Espanya per córrer en la modalitat de muntanya i guanyà el títol estatal en la categoria de turismes 1982 i en l’absoluta 1985, cosa que li permeté trobar suport per a tornar a competir en l’àmbit internacional Ho feu en resistència, i disputà el Mundial a partir del 1986 i les 24 Hores de Le Mans El 1987 entrà a l’equip Spice Pontiac, amb el qual…

S’inicià a la Unió Esportiva d’Horta, amb la qual fou campió d’Espanya i de Catalunya en categoria júnior en 50 m, 100 m, 200 m, 400 m i 1500 m lliure L’any 1997 marxà al CN Hospitalet i, alhora, gaudí d’una beca al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat Després passà pel CN Catalunya 2003 i el CN Sant Andreu 2005 Especialitzat en proves de fons, en el seu palmarès figuren dues medalles de bronze 2000 en les curses de 5 i 25 km i una medalla de plata en 800 m lliures 2001, aconseguides en els Campionats d’Espanya, i una medalla d’or en els 5 km dels Campionats d’Espanya de llarga distància en…

Sorgí de l’escola de marxa atlètica del Prat de Llobregat, a les ordres de Jordi Llopart Vinculat inicialment al Grup Cultural i Recreatiu La Seda assolí títols i rècords estatals en categories de promoció i un subcampionat europeu júnior de 10 km 1985 Fou campió de Catalunya de 20 km marxa en pista 1986 i sis vegades de marxa atlètica en ruta, sobre 30 km 1987, 1989, 1991, 1996, 1999, 2000 En els Campionats d’Espanya aconseguí el títol de 20 km en pista 1986, 1989, i de 20 km 1996 i 50 km 1999 en ruta En l’àmbit internacional, l’or en 20 km en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 el convertí…