Resultats de la cerca

Començà a competir amb el Club Natació Reus Ploms, el Club Natació Tarraco i, des del 1979, amb el Club Natació Sabadell, amb el qual assolí el títol de campió de Catalunya absolut de 400 m estils individual El 1980 tornà al Tarraco i conquerí dos campionats més el de 100 m papallona i el de 200 m estils individual També guanyà dues vegades la Travessia del Port de Tarragona 1979, 1980

Fundat el 1989, començà a competir en una lliga comercial de la comarca i en alguns torneigs de Barcelona S’inscrigué a la Federació Catalana de Futbol Sala el 1991 i des de la temporada 2007-08 milita a primera divisió territorial catalana Juga a la pista municipal i vesteix samarreta i mitges blanques i pantalons negres Des de la seva fundació organitza el torneig de les XV hores i el torneig de la Verema

S'inicià en la disciplina amb 9 anys, i començà a competir amb 14 anys Obtingué, entre d'altres, la primera posició en els Campionats d’Espanya 1987, 1988, 1989, en els de Catalunya 1987, 1988, 1989 i en diverses competicions internacionals Munic, 1987 Tenerife, 1988 Holanda, 1989 S'entrenà amb Lee Kyu-Hoong i al CAR de Sant Cugat Formà part de les seleccions catalana i espanyola Treballà com a monitora de taekwondo

Conegut popularment com Joan Martí de la Garriga , començà a competir el 1906 El 1913 guanyà una etapa i la general final de la Volta a Catalunya A més, fou primer en la Volta al País Basc, sumada a quatre etapes, i campió d’Espanya L’esclat de la Primera Guerra Mundial li impedí participar en el Tour de França del 1914 El 1916 abandonà la competició Gaudí d’una gran popularitat

Es formà al Club Patrícia de Lleida i l’any 1997 començà a competir en els Campionats d’Espanya de conjunts Destacà en categories inferiors i fou subcampiona d’Espanya júnior 2002 Posteriorment fou campiona d’Espanya de primera categoria 2003 i subcampiona en categoria d’honor 2004 Participà en dos Campionats del Món 2003, 2005 i en un d’Europa 2005 El 2007 participà en la primera Copa Internacional de Catalunya

Fou la primera esportista catalana que guanyà una medalla olímpica Aconseguí la fita en els Jocs Paralímpics de Tel-Aviv 1968 amb l’obtenció de dues medalles de plata en les proves de 50 m lliure i 50 m braça de la classe S3 En l’edició següent Munic, 1972 guanyà una altra medalla de plata, però no l’acceptà, en senyal de protesta perquè volia que les persones amb discapacitat física poguessin competir en els Jocs Olímpics

Fundat el 2002, fou impulsat per la junta directiva de la Federació Catalana de Pilota amb l’objectiu d’oferir la possibilitat de competir en l’àmbit estatal a esportistes que no podien fer-ho amb els seus clubs En la modalitat de ferramenta juga habitualment a segona divisió estatal Disposa d’un frontó de 30 m per a frontennis i d’un altre de 36 m per a pala, paleta i mà El 2011 tenia unes 400 llicències

El 1999 formà part de l’equip europeu en el torneig Jacques Leglise Professional des del 2001, any que jugà al Circuit Nacional Espanyol El 2002 formà part de l’equip professional de la federació espanyola i el 2005 es classificà per a competir a la Challenge Tour Després, ha participat en el Peugeot Tour, els Alps Tour i el Tour Europeu Ha format part de la selecció catalana El 2013 es proclamà campió d'Espanya Professional

Començà a competir a vint-i-cinc anys El 1924 ho feu amb la Unió Esportiva de Sants i, l’any següent, ingressà en l’equip Dollar Guanyà tres edicions del Campionat de Sants 1923, 1924, 1925, la Volta a Cantàbria 1925 i dues etapes de la Volta a Catalunya, competició en què es classificà segon 1924 i tercer 1925 de la general final També assolí la medalla de bronze al Campionat d’Espanya de fons 1925

Començà a competir amb la Unió Ciclista Sant Cugat El 1982 s’inicià en el ciclisme de pista competint al quilòmetre, puntuació i persecució, i fou campió de Catalunya de persecució individual i americana Fou campió d’Espanya 1983 en persecució per equips, juntament amb Arbós, Carmona i Ramis A la temporada següent repetí l’èxit, aquesta vegada en companyia de Mauri, Reina i Ramis Guanyà la Volta de l’Empordà 1988 El 1991 abandonà la competició