Resultats de la cerca

Del 1833 al 1844 fou un dels caps de l’oposició parlamentària Afiliat al moviment de Kossuth 1845, s’oposà a les mesures radicals de la Revolució del 1848, bé que el 1861 exigí, des de l’assemblea nacional legislativa, la restitució de la constitució del 1848 Collaborà en la preparació del compromís del 1867, que seria la base de la monarquia austrohongaresa

El president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, visita el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig El principal propòsit de la trobada és posar de manifest el compromís conjunt de reivindicar el Corredor Mediterrani És la tercera visita d’un president català a València, després de la de Jordi Pujol a Joan Lerma 1993 i de la de José Montilla a Francesc Camps 2009

Fou conseller del rei d’Hongria Joan I Zápolya, que el féu bisbe de Nagyvárad i tutor i ministre del seu fill Joan Segimon 1540 Designat cardenal, féu una aliança amb Turquia però, després del fracàs de les forces del soldà, a les portes de Viena, intentà una política de compromís entre els turcs i la casa d’Àustria, la qual cosa provocà el seu assassinat

Senador 1806-09 i diputat de la cambra de representants 1810-11 Partidari de la guerra dels EUA amb la Gran Bretanya 1812, el 1814 negocià la pau de Gand Posteriorment promogué una política proteccionista encaminada a crear una Amèrica autònoma i independent d’Europa Representà un paper important com a conciliador entre els estats esclavistes i els abolicionistes i fou autor del compromís de Missouri 1820

Desenes de milers de manifestants es concentren a València sota l’eslògan "Per un finançament just" Convocada i secundada pels partits del Govern PSPV, Compromís, Podem, els sindicats UGT, CCOO, Intersindical, CSIF i Sindicat Independent, la Confederació Empresarial Valenciana, universitats, la coordinadora d’ONG i la Cambra de Comerç, la manifestació denuncia l’infrafinançament del País Valencià pel Govern espanyol, al qual exigeix un tracte fiscal i unes inversions justos

Fou el més gran historiador de l’antiguitat cristiana Participà en la controvèrsia ariana i proposà una solució de compromís Escriví panegírics de Constantí, obres apologètiques, bíbliques i dogmàtiques, però les més importants són les històriques, entre les quals es destaquen una crònica ~303 i la Història eclesiàstica , que constitueix un recull de fets històrics, documents i escrits de l’Església primitiva fins a la victòria de Constantí 324

El 1396 era conseller de Barcelona, i l’any següent fou escrivà de ració de Martí l’Humà Intervingué activament en la política al parlament català reunit a Tortosa 1410-12, durant l’interregne, fou elegit com a un dels 24 parlamentaris de la comissió executiva Durant el compromís de Casp fou designat pel Principat capità del castell de Casp Des del 1416 fou tresorer d’Alfons IV el Magnànim

Amb l’ajut del rei Alfons I, cosí seu, li fou reconeguda la meitat d’Arborea compromís d’Oristany, 1192, els drets sobre la qual heretà de la seva tia Agalbursa, morta el 1190 Hug I es titulà rei d’Arborea i fins i tot rei de Sardenya La seva absència de Catalunya li féu perdre el vescomtat de Bas El succeí el seu fill Pere II d’Arborea

Una d’elles vassall s’encomana a l’altra senyor mitjançant jurament de fidelitat homenatge, amb el compromís de servir-lo, principalment en la guerra, en canvi, generalment, de la concessió al vassall del gaudi d’un domini territorial, en benefici o en feu vassi dominici Existí també —més a Castella que no pas a Catalunya— el vassallatge retribuït amb un estipendi pecuniari vassall asoldat De vegades anava associat al compromís de protecció del senyor envers el vassall, de l’usdefruit d’armes, etc Aquesta relació, generada en la clientela…

Les Corts Valencianes aproven una proposició conjunta del PSPV-PSOE, Compromís i Podem, amb l’abstenció de part del grup Ciutadans i el vot contrari del PP, per la qual es deroga la llei de senyes d’identitat aprovada el 2015 pel Govern d’Albert Fabra Aquesta llei rebutjava, entre d’altres, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i adoptava el discurs blaver, que nega la unitat de la llengua als Països Catalans