Resultats de la cerca

Es llicencià en ciències polítiques a París 1957 i collaborà a la primera Antologia poètica universitària 1949 Establert molts anys a l’estranger, viatjà per Àfrica i Àsia Publicà El mar escolta Perpinyà 1957, novella d’una gran penetració psicològica, Els homicides 1981, narracions de caràcter existencialista i deixà inèdita la novella Confessió general , que fou publicada pòstumament 2007 i que el 2008 rebé el premi Joaquim Amat-Piniella Publicà també estudis sobre militars catalans Prim , 1985 Joffre , 1986 Tristany , 1988 i Cabrera , 1989 i llibres de temàtica documental…

Després d’una primera etapa surrealista Simulacre , 1925 Le point cardinal , 1927, trencà amb aquest moviment i a partir del 1930 féu una sèrie de viatges Àfrica, les Antilles, la Xina per estudis etnològics La seva producció amalgama la poesia, la confessió psicoanalítica i els records onírics, el fragments autobiogràfics i els treballs de la seva especialitat L’Afrique fantôme 1934, L’âge d’homme 1939, Haut-Mal 1943, Aurora 1946, Cinq Études d’ethnologie 1969, La règle du jeu, títol general de quatre volums Biffures 1948, Fourbis 1955, Fibrilles 1966 i Frêle bruit 1976 i Le…

Acabada la seva formació eclesiàstica a Madrid, fou ordenat diaca 1895 i prevere 1897 Exercí a Monistrol 1897-1903 Fundà una parròquia i una escola per a infants, a Sabadell 1903 i hi bastí un temple 1923 Reorganitzà la congregació de Barcelona i tingué cura de la que hi havia a Terrassa Acabada la guerra civil, el governador civil de Barcelona procurà d’exiliar-lo, però l’alcalde Marcet el protegí i l’ajudà Fou vicepresident en funcions de president del sínode de la seva confessió i president de la Unión Española de Esfuerzo Cristiano Escriví en català i en castellà

Possibilitat reconeguda únicament en el procediment penal com a garantia de l’acusat

Estudià a Itàlia, i quan tornà a Constantinoble aconseguí les més altes dignitats eclesiàstiques Es relacionà amb els protestants sobretot amb els calvinistes i es mostrà tolerant amb llur doctrina Nomenat patriarca d’Alexandria 1602, ocupà després la seu de Constantinoble 1621 Prosseguí les relacions amb els protestants, protegí vivament l’hellenisme i emprengué notables reformes entre les quals la supressió de la vella cronologia bizantina Acusat de patriota i de desviacionista —potser per les constants intrigues dels jesuïtes—, fou escanyat per ordre del soldà Sembla ésser l’autor d’una…

Per assegurar-se el favor de Posidó li demanà que li tornés el toro que li havia sacrificat però, havent mancat a la promesa feta al déu, fou castigat amb el naixement del minotaure Segons diverses versions del mite, morí a Sicília quan perseguia Dèdal, que s’havia escapat del laberint Representant de la màxima esplendor de la civilització cretenca, sacerdot i legislador, tingué a l’Hades el paper d’administrador de la justícia, juntament amb Radamantis i Èac Així apareix a la Commedia de Dant, a l’entrada de l’infern, disposat a escoltar la confessió dels condemnats i a assignar…

Jurídicament el jurament només té importància com a requisit de la confessió en judici Actualment, però, segons la ligislació de l’Estat espanyol, ningú no pot ésser obligat a fer un jurament aquest pot ésser sempre substituït per la promesa El jurament tingué una marcada importància en el dret civil català per influència de la legislació canònica, però la compilació actual, d’acord amb els corrents actuals, prescindeix del jurament Segons els Usatges de Catalunya, sempre que un jueu havia de prestar jurament, ja fos voluntari o forçat, hom l’obligava a fer-ho, en lloc de sobre…

Després d’un llarg període de total confessionalitat a l’Estat espanyol durant la dictadura franquista, la Constitució espanyola del 1978, en el seu article 16, reconeix el principi de garantir la llibertat religiosa, ideològica i de culte dels individus i les comunitats, manifestant que hom no pot ésser obligat a declarar sobre la seva ideologia o religió Així mateix manifesta que cap confessió no tindrà caràcter estatal, proclamant d’aquesta manera el principi d’aconfessionalitat La Llei Orgànica de 5 de juliol de 1980 ha desenvolupat aquest principi que garanteix el que és…

El clergue xiïta Nimr al-Nimr és executat pel Govern de l’Aràbia Saudita, amb 46 persones més A diferència de la majoria, acusats de terrorisme, Al-Nimr és condemnat per instigar les protestes antigovernamentals entre els anys 2011 i 2013, que van causar una vintena de morts L’execució obre una crisi amb l’Iran, principal estat de confessió xiïta, i dos dies més tard ambdós estats anuncien el trencament de relacions diplomàtiques El dia 5 l’ambaixada saudita a Teheran és assaltada per manifestants, atac que rep la condemna de l’ONU i de la Lliga Àrab Les execucions aixequen també…

En el seu informe anual sobre els infants en conflictes armats, l’Organització de les Nacions Unides fa responsable l’Aràbia Saudita de la mort o la mutilació d’uns 700 menors en la guerra del Iemen L’informe equipara el regne amb els altres estats i les altres organitzacions que en un grau més alt participen d’aquesta mena de crims Síria, el Sudan, l’Estat Islàmic i Boko Haram L’Aràbia Saudita és un dels principals actors en la guerra civil del Iemen, que enfronta el Govern sunnita amb els rebels houthis, de confessió xiïta, als quals la diplomàcia saudita atribueix les morts El…