Resultats de la cerca

Fou canonge a Saragossa 1767 i preceptor del príncep d’Astúries, futur Ferran VII, a qui inculcà hostilitat a Godoy i admiració envers Napoleó Fou l’eix de la conspiració d’El Escorial 1808 i en les que precediren l’alliberament de Ferran VII 1814 Fou membre del consell d’estat i formà part de la camarilla que dirigí el país durant el segon regnat d’aquest rei, el qual el desterrà per les seves intrigues

Filla de Carles de Llar i Teixidor Hom li atribueix d’haver denunciat als francesos la conspiració de Vilafranca de Conflent 1674 per tal de salvar el seu amant francès, el senyor de Parlan, tinent de rei de la plaça Avergonyida i blasmada per tothom, sembla que entrà en un convent Hom té seriosos dubtes de la veracitat d’aquesta versió de la delació, que fou recollida en la novella L’infante 1920, de Louis Bertrand

El 1704 participà en la conspiració austriacista de Barcelona en fracassar, es refugià en la flota anglesa, amb la qual collaborà en la conquesta de Gibraltar, i el 1705 en l’expedició naval que posà els Països Catalans en mans del rei arxiduc Carles III fou un dels emissaris enviats en nom d’aquest a Altea Marina Baixa i a Calella Maresme Defensà Barcelona durant els setges del 1706 i de 1713-14 morí en la defensa del baluard de Santa Clara

Intentà en va d’arribar al consolat Se li atribueix una primera conspiració contra la república el 65 aC El 63 aC, essent cònsol Ciceró, planejà una insurrecció armada, ajudat per partidaris de Sulla i nobles descontents, de Roma, de l’Etrúria i de Campània Ciceró denuncià la conjura i llançà contra ell les famoses Catilinàries , i Catilina fugí a Etrúria, on, amb les tropes del seu lloctinent Manli, fou vençut gener del 62 aC a la batalla de Pistoia

Es considera que moderà, en part, el comportament impulsiu d’aquests Fou cap de la conspiració dirigida per Agripina amb el fi de donar l’imperi al seu fill Neró en morir Claudi Dirigí una política de collaboració amb el senat que contrarestà la influència dels favorits de Claudi L’evolució particular de Neró anà separant l’emperador de les actituds mantingudes per Burre i Sèneca, i amb l’assassinat d’Agripina, Burre caigué en desgràcia i morí 62 dC

Fundà la Juventud Republicana Federal i fou un orador sindicalista molt popular El 1926 participà en una conspiració contra el general Primo de Rivera, i el 1931 fou diputat a les corts constituents Durant la guerra civil de 1936-39 dirigí a Barcelona durant uns mesos 1936 l’Oficina Jurídica, que actuava com a tribunal revolucionari Fou afusellat després del gener de 1939 Publicà De Cánovas a Romanones 1916, Emilio Castelar 1930, Un tribunal revolucionario Cuenta rendida por el que fue su presidente 1937

Condemnat pel fet de participar en una conspiració reialista 1643 coneguda pel seu nom, traí els seus companys, pel qual fet se salvà, però fou exiliat Havent tornat a Anglaterra 1651, dedicà a Cromwell, cosí llunyà seu, A Panegyric to my Lord Protector 1655, bé que més endavant celebrà poèticament el retorn de la monarquia 1660 Fou membre del parlament fins a la seva mort Altres obres seves, que preludien el classicisme anglès, són els reculls Poems 1645, Saint James Park 1661 i Divine Poems 1685

Qüestor de Cras en la seva campanya contra els parts 52 aC, el 49 aC esdevingué tribú de la plebs Durant la guerra civil fou prefecte de la flota pompeiana Després de Farsàlia es reconcilià amb Juli Cèsar, però fou un dels caps principals en la conspiració que en preparà l’assassinat, en el qual participà personalment 44 aC Fou després governador de Síria S'alià amb Brut contra el triumvirat A Filip fou vençut, i, ignorant la victòria de Brut, es féu matar per un llibert

El 1848 intervingué en la guerra dels Matiners, i, condemnat a mort, fugí a França Indultat, tornà poc abans de la revolució del 1854, i el 1856 es féu fort a Gràcia contra les forces del general Zapatero i contra el cop del general O'Donnell Empresonat i fugitiu diverses vegades des del 1857, intervingué en la conspiració del juny del 1866, i finalment fou mort pels mossos d’esquadra Hom el convertí en un heroi republicà, popularitzat, sobretot, a través de diferents auques

El primer ministre del govern libanès Saad Hariri anuncia la dimissió després de dues setmanes de protestes de centenars de milers de persones contra els plans d’austeritat del govern per retallar el deute sobredimensionat, contra la mala gestió econòmica i la corrupció Hezbollà, que forma part del govern, assenyala les protestes com una conspiració estrangera i escamots d’aquest partit xiïta agredeixen manifestants A petició del president Michel Aoun Hariri continua en el càrrec en funcions fins a la designació d’un substitut o la celebració d'eleccions