Resultats de la cerca
Es mostren 2344 resultats
Bernhard Voldemar Schmidt
Astronomia
Física
Òptic i astrònom alemany.
Treballà a l’observatori astronòmic d’Hamburg L’any 1931 construí un tipus especial de telescopi, anomenat cambra de Schmidt
Ailnoth
Arquitectura
Arquitecte d’origen saxó, actiu a Anglaterra entre el 1153 i el 1190.
Treballà a la Torre de Londres, a l’abadia de Westminster i construí el castell d’Orford, a Suffolk 1165-73
els Torrents
Santuari
Santuari (la Mare de Déu dels Torrents) del municipi de Vimbodí (Conca de Barberà), a 480 m alt., a la dreta del barranc dels Torrents, afluent, per la dreta, del riu de Milans, entre Vimbodí i Poblet.
Sorgí el 1487 per iniciativa del monestir l’edifici gòtic fou aterrat el 1714 i hom en construí un de més gran
Pere Bonfill
Arquitectura
Arquitecte.
Construí les torres del Portal de Quart 1441-90, de València, d’un esperit semblant a les contemporànies del Castell Nou de Nàpols
venjança de sang
Etnologia
Religió
Dret antic, reconegut en molts pobles, que permetia al parent més pròxim d’una víctima d’executar l’assassí —o, sovint, algun membre de la seva família— o de prendre personalment la venjança, sense intervenció del poder públic.
Conegut en la Bíblia, per tal d’evitar els abusos i el vessament de sang innocent, hom construí ciutats d’asil asil 1 4
Pere Granyena
Música
Orguener català.
Vicari de Sant Bartomeu de València, fou mestre d’orgues del rei Alfons el Magnànim i desplegà una gran activitat a tot el país El 1414 bastí un orgue a Llucmajor Mallorca, que collocà en una trona El 1419, per manament del rei, construí el del convent dels dominics de Saragossa, tot posposant el que ja havia començat a Castelló d’Empúries L’any següent treballà en el de la seu d’Elna Rosselló i en el de la catedral de Saragossa A més, bastí el de Santa Maria del Mar de Barcelona, amb 35 tecles i tubs d’estany El 1421 construí el de Santa Maria de la Real de Perpinyà…
Gaietà Estadella i Solé
Música
Orguener i constructor d’harmòniums.
Deixeble d’Aquilino Amezua, el 1895 fundà a la vila de Gràcia el taller que portà el seu nom Construí orgues a Catalunya i també arreu d’Espanya Entre els més importants hi ha el del monestir de Sant Cugat del Vallès 1911, i els de les esglésies de Sant Andreu de Llavaneres 1918, Oteiza de la Solana Navarra 1922, Tàrrega 1924, Santa Maria de Mataró 1927, el Carme de Vic 1931 i Santa Maria de Vilafranca del Penedès 1941 De menor importància són, tots a Barcelona, el del santuari del Cor de Maria, els de les parròquies d’Hostafrancs i de Sant Pere de les Puelles, el de les…
Club Atlètic Granollers

L’atleta Juan Manuel Corbacho (segon a la dreta), membre del Club Atlètic Granollers, durant una cursa
Club Atlètic Granollers
Atletisme
Club d’atletisme de Granollers.
Fundat el 1932, nasqué com a secció d’atletisme de l’Agrupació Excursionista de Granollers Després de la Guerra Civil es vinculà a l’Esport Club Granollers, conegut com a Club Deportiu Granollers Utilitzà el camp de futbol del club per als entrenaments fins que el 1957 es construí una pista d’atletisme a la zona esportiva municipal Més endavant fou inclòs com a secció del Club Balonmano Granollers i els anys seixanta creà el Cros Internacional Ciutat de Granollers Durant la dècada de 1970 es constituí com a entitat independent El 1976 es construí una nova pista de…
Cases
Música
Família d’orgueners catalans amb obrador a Reus.
Constituïren dues generacions d’artesans de l’orgue barroc, la influència dels quals arribà fins al migdia peninsular El pare, Antoni, construí els orgues de Vallbona de les Monges 1731, Sant Pere de Reus 1732, Guimerà 1737, la Pobla de Cérvoles 1751 i Riudoms 1756, a més de reparar-ne molts altres Continuaren la seva tasca Antoni, Felip i Josep Cases i Soler, els seus fills, el més destacat dels quals és Josep, que fou nomenat mestre d’orgues del monestir d’El Escorial després que realitzés l’ampliació de l’orgue de cor a seixanta-una notes 1772 Construí un realejo…
Joan Soler i Faneca
Façana del palau Marc de Reus, a Barcelona, de Joan Soler i Faneca
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Deixeble de l’enginyer militar Joan d’Escofet, fou nomenat arquitecte de la ciutat de Barcelona i província el 1760, que construí la caserna de cavalleria de la plaça de l’Àngel, a Igualada, i el 1771 treballà a l’església de Roda de Ter L’any següent, juntament amb Josep Ribes, construí el palau del Duc de Sessa, al carrer Ample, i hom li encarregà la restauració de l’antiga Llotja de Barcelona , en la qual treballà fins a la mort La seva arquitectura és del més pur neoclassicisme francès Hom li atribueix, també a Barcelona, el palau Marc de Reus, a la rambla de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina