Resultats de la cerca
Es mostren 2632 resultats
implosiu | implosiva
Fonètica i fonologia
Dit de l’element fonemàtic oclusiu, anomenat també decreixent i injectiu, al qual, per raons posicionals, manca l’explosió.
Així, és anomenat també, més en general, el context que correspon al primer membre d’un grup consonàntic, com ara p en apte ápte, k i p en excepció eksepsió, m en àmbit ámbit, etc
text
Lingüística i sociolingüística
En glossemàtica, tota manifestació lingüística gramaticalment analitzable, com ara una conversa, un poema, etc, i fins la mateixa llengua en conjunt.
En altres escoles, hom anomena text tots els elements lingüístics explícits o presents en un moment donat, per oposició a context o conjunt d’elements virtuals i implícits que també actuen efectivament en un moment donat
gestió de xarxes
Electrònica i informàtica
Qualsevol activitat relacionada amb l’administració, configuració i la monitorització dels elements que componen una xarxa, com equips d’interconnexió, de commutació, d’encaminament, sistemes de transmissió, servidors o dispositius finals d’usuari.
El protocol més emprat en el context d’IP i Internet és l’SNMP Simple Network Management Protocol, tot i que recentment s’han desenvolupat sistemes alternatius que hi poden conviure i que empren XML, SOAP o CORBA
macroinstrucció
Electrònica i informàtica
Instrucció d’un llenguatge assemblador que designa un grup fix d’instruccions que s’han d’executar per a dur a terme una tasca concreta.
Les macroinstruccions d’usuari o d’alt nivell permeten l’automatització de tasques sobre les aplicacions En aquests casos, l’usuari crea una macroinstrucció com a combinació d’opcions de menú i de comandes de l’aplicació Per exemple, en un processador de texts, una macroinstrucció pot seleccionar el primer paràgraf, canviar-li el tipus de lletra, i afegir-li un encapçalament Les macroinstruccions de programador o de baix nivell permeten simplificar la lectura i l’escriptura de programes En compilar un programa que conté macroinstruccions, el compilador substitueix cada aparició del nom de la…
llenguatge orientat vers el problema
Electrònica i informàtica
Llenguatge que facilita l’especificació de problemes més que no pas la dels algoritmes de resolució.
Per exemple, l’àlgebra, com a llengua que permet d’expressar adequadament una munió de problemes matemàtics En el context de llenguatges de programació, els llenguatges orientats vers el problema són els més independents de les característiques de la màquina
economia subjectiva
Economia
Concepció de l’economia que té per finalitat estudiar les decisions humanes individuals davant l’adequació dels recursos escassos per tal de satisfer necessitats il·limitades.
S'aconsegueix una conducta racional quan es maximitzen les satisfaccions d’aquestes necessitats per mitjà d’una optimització dels recursos emprats, i aleshores esdevé una ciència de l’elecció entre mitjans recursos i finalitats necessitats, independentment del context social i històric economia
nivell de no-moviment
Geografia
Profunditat de l’oceà en la qual s’assumeix que la velocitat del corrent és nul·la.
Aquesta hipòtesi és utilitzada en el context del balanç geostròfic per a donar velocitats absolutes de corrents i representa una bona aproximació quan es fa ús d’una profunditat molt gran, ja que a nivells profunds de l’oceà el corrent és molt petit
substantivació
Gramàtica
Transposició per la qual un mot que pertany a una categoria gramatical altra que el substantiu passa a exercir la funció d’aquest.
Pot ésser usual o semàntica , no condicionada per circumstàncies sintàctiques serveix el “dinar” als malalts, el “blanc” de l’ull, no m'ha dit el “perquè" , o bé ocasional o sintàctica , condicionada per un context té un “caminar” tot xiroi, Jaume I el “Conqueridor”
espai afí
Matemàtiques
Caràcter d’un conjunt A
respecte a un espai vectorial E
, amb el qual hom pot definir una aplicació E
× A → A.
Es compleix que per a tot parell v , a , on v pertany a E i a pertany a A , li correspon l’element v + a de A , i que verifica les propietats L’espai afí s’estudia dins el context de la geometria analítica
Comparació de Catalunya ab Troia
Literatura catalana
Poema anònim en decasíl·labs apariats, publicat en plec solt (Barcelona 1641), en el context de la guerra dels Segadors.
Desenvolupament enciclopèdic Es tracta d’un llarg poema polític en què l’autor compara sistemàticament els esdeveniments i personatges del conflicte bèllic contra la monarquia hispànica dels Àustria amb la caiguda de Troia, essent els castellans els “grecs” Dins de l’abundant conjunt de versos sobre el conflicte, destaca per la seva qualitat i ambició literària, perquè tot i barrejar elements populars i cultes, inclou locucions llatines i referències mitològiques, seguint de prop el segon llibre de l’ Eneida virgiliana en nombroses ocasions Bibliografia Ayats, L 1994 Vegeu bibliografia