Resultats de la cerca
Es mostren 1390 resultats
càvids
Zoologia
Família de rosegadors que comprèn individus de cos allargat i d’extremitats, en general, curtes i primes.
No tenen clavícules, el cap és gros, i la cua, curta, rudimentària o absent Són de costums gregaris i propis del continent americà Pertanyen a aquest grup els conillets d’Índies i els mares
golf d’Eubea
Estret marí
Nom donat a l’estret que separa l’illa d’Eubea de la península Balcànica.
A Calcis, on s’estreny fins a 40 m d’amplada, es divideix pròpiament en dos canals el d’Eubea del nord i el d’Eubea del sud Un pont uneix Calcis amb el continent
culm
Geologia
Fàcies sedimentària caracteritzada per materials detrítics que presenten la ritmicitat pròpia dels corrents de turbidesa.
Hom els interpreta com a sediments dipositats als fons marins profunds, en diferents ambients —canyons, ventalls submarins— Apareix al continent europeu i a les illes Britàniques i la seva edat és la del Carbonífer inferior
Laurentia
Protocontinent
Segons Hans Stille, un dels cratons, o zones estables de l’escorça terrestre, format per part de l’Amèrica del Nord i Grenlàndia.
Laurentia era un dels cratons en què es fraccionà el gran continent de Lauràsia Les idees de Hans Stille han estat substituïdes, avui, per la moderna teoria de la tectònica de plaques i deriva dels continents
cercopitec
Zoologia
Gènere de primats catarrins cinocèfals de la família dels cercopitècids, de 35 a 70 cm de longitud, amb les extremitats posteriors una mica més llargues que les anteriors.
La cua és llarga, i les callositats isquiàtiques, petites i separades per una zona pilosa Son frugívors i menen una vida arborícola Viuen en grups familiars poc nombrosos, i s’estenen per tot el continent africà
música de l’Àfrica negra
Música
Música desenvolupada a l’Àfrica negra, terme d’origen colonial francès que designa, en general, l’àrea del continent africà on no predomina la religió islàmica, i que es pot identificar aproximadament al sud del paral·lel situat a 10 graus de latitud nord.
El coneixement sobre l’Àfrica negra ha hagut de superar, de manera conscient o inconscient, els prejudicis colonials reflectits en els mètodes i les hipòtesis d’investigació, en els quals generalment eren implícits els conceptes de primitivisme, tosquedat, simplicitat i d’altres amb connotacions d’inferioritat associades a les cultures que la constituïen Fins a època recent, sobretot al voltant de la dècada dels seixanta, hom no pot dir que els estudis africans i, entre aquests, els de musicologia, hagin començat a deixar enrere aquest estadi superficial marcat per les idees preconcebudes i…
Marken

Port de Marken
© Turisme d’Holanda
Sector o indret
Antiga illa dels Països Baixos, a l’Holanda Septentrional.
A 18 km d’Amsterdam, fou unida al continent, el 1957, amb la construcció del pòlder de Markerwaard 2 000 h est 1980 La bellesa dels paratges i l’esport de la pesca han fet de Marken un centre turístic florent
autotransfusió
Medicina
Mètode d’urgència que consisteix a aconseguir un volum de sang adequat en els sectors més vitals del sistema circulatori.
Això s’aconsegueix comprimint amb un embenatge els punts més distals del sistema braços i cames reduint així el continent Pot ésser emprat en casos de pèrdua molt important de sang accidents, hemorràgies internes, etc en espera d’atenció mèdica
mar del Nord

Vista de la mar del Nord des de la costa holandesa
© NBTC
Mar
Mar de l’oceà Atlàntic, entre la Gran Bretanya i el continent europeu.
D’una extensió aproximada de 580 000 km 2 , comunica amb l’oceà Atlàntic, al N, entre les illes Shetland i la costa de Noruega, i, al SW, per l’estret de Calais i la Mànega A l’E entra en contacte amb la mar Bàltica pels estrets de Skagerrak i Kattegat L’emplaçament actual de la mar és degut a una transgressió recent De fet, ocupa el centre d’una veritable conca de sedimentació Durant el Carbonífer es formaren les capes de carbó de les conques d’Anglaterra i Alemanya, mentre que els rics dipòsits petroliers de la plataforma continental britànica i noruega, en particular, daten del Cretaci i…
península d’Indoxina

Mapa de l’evoloció històrica d’Indoxina
© Fototeca.cat
Península
Península d’Àsia, la més oriental de les tres penínsules meridionals del continent.
Compresa la península de Malaca, perllongació unida per l’istme de Kra al S de la massa continental, envolten la Indoxina el golf de Bengala, a l’W, l’estret de Malaca i el golf de Tailàndia, al S, i la mar de la Xina Meridional al SE L’extensió total és de 2270964 km 2 , distribuïts entre Myanmar 678033 km 2 , Tailàndia 513115 i el territori de la Indoxina oriental integrat per Laos 236800, Cambodja 181035, el Vietnam 331653 i, a la península de Malaca, Malàisia 329747 i Singapur 581 La geografia Un tret característic del relleu de la Indoxina és l’existència d’un feix de muntanyes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina