Resultats de la cerca

Aquest mot prové del costum, obsolet, de realitzar en públic, el dia de la presentació d’una obra pictòrica, l’acte final d’elaboració, consistent a aplicar-hi el vernís protector

L’origen d’aquest dret data del segle XIII segons el dret especial d’Aragó vigent, ja no és una servitud legal, sinó que neix només pel costum o per contracte

S'enfrontà amb Cebrià en la qüestió del costum de tornar a batejar els heretges i en la dels cristians renegats lapsi  La seva festa se celebra el 2 d’agost

Inicialment, i des de molt antic anà lligada a cerimònies pròpies de ritus religiosos, pràctica encara usual entre les tribus africanes i d’Oceania Els ornaments exteriors i l’ús de màscares n'han estat elements essencials, sovint amb mímica i canvis de veu D’aquestes cerimònies derivaren les primeres representacions teatrals A Europa hom adquirí el costum d’emprar la disfressa com a diversió balls de disfresses, hàbit que s’estengué a la fi de l’edat mitjana, malgrat l’oposició que hi feu l’Església, i esdevingué general els dies que precedien la quaresma carnaval Alguns cops…

Situat dins l’antic terme del castell de Gurb Fou una capella dependent de la parroquial de Sant Andreu de Gurb Les primeres notícies corresponen a deixes que li feren els anys 1240 i 1241 i se l’anomena de Sant Jaume de Vilafreser per trobar-se situada a migdia del mas d’aquest nom, però el costum dels habitants del terme de Gurb de trametre un romeu a Sant Jaume de Compostella perquè pregués per tots, quan el terme es trobava en necessitat per causa de les epidèmies o d’altres adversitats, feu que canviés el nom primitiu pel del Romeu, perquè el romeu tenia el costum…

Els digambara mantenen que un monjo no ha de posseir res, ni tan sols vestits Respecte als śvetāmbara , l’altra gran secta jainista, rebutgen llur costum d’anar vestits de blanc i tota llur literatura canònica

Per l’advent, a Mallorca és costum de penjar a les llànties i als salomons de l’església tantes neules com setmanes falten per a la quaresma són també usades com a ornament durant les festes de Nadal

En el judaisme temple de Jerusalem, era celebrada amb gran solemnitat durant vuit dies, costum que passà també al cristianisme La dedicació de les principals esglésies patriarcals, epsicopals, etc ha estat sempre celebrada per tota la demarcació jurisdiccional corresponent

Costum iniciat a França durant la Revolució 1789, fou reprès durant les revoltes del 1830 i del 1848, i es difongué aviat per Europa i Amèrica A Catalunya actualment es conserven el d’Arbúcies 1868 i el de Llançà 1870

Pren el nom de la primera paraula llatina amb què comença Sembla que el costum de dir l’àngelus nasqué a Alemanya al s XIII, i no es generalitzà fins al s XVII A molts indrets és anunciat amb unes batallades