Resultats de la cerca

Tot i que el seu origen no és clar, usualment s’inclou dins el grup de les country dances Originàriament devia ser una antiga dansa popular escocesa de caràcter seriós, tempo moderat i compàs ternari, ballada amb acompanyament de cornamusa o gaita Alguns autors, però, posen en dubte aquesta procedència Beethoven escriví nombroses écossaises per a piano, orquestra i banda entre el 1806 i el 1810 També n’escriviren F Schubert opus 18, 33 i 67, entre d’altres, F Chopin opus 72, núm 3-5 i CM von Weber, entre altres autors

Es formà com a actor al Drama Centre London El 1983 s’inicià en el teatre amb l’obra Another Country , de Julian Mitchell, i l’any següent debutà al cinema en protagonitzar-ne la versió cinematogràfica de Marek Kanievska Des del final dels anys vuitanta ha esdevingut un dels actors britànics més destacats Ha combinat les actuacions en produccions del seu país amb d’altres de nord-americanes Cal esmentar, entre d’altres, els films  A Month in the Country 1987, de Pat O'Connor  Valmont 1989 de Milos Forman  Apartment Zero 1989, de Martin Donovan  Wings of Fame 1990, d’…

Abans de la dissolució oficial, el 1988, que anà precedida de separacions intermitents, el grup era format per Mark Knopfler guitarra i veu, Hal Lindes guitarra, Jack Sonni guitarra, John Illsley baix, Alan Clark teclats i Terry Williams bateria Del seus enregistraments cal destacar Communique 1979 i Brothers in Arms 1985 Mark Knopfler ha continuat la seva carrera al marge de Dire Straits amb el grup de country The Nothing Hillbilies i en solitari, amb l’edició dels àlbums Local Hero 1983, Golden Heart 1996, Sailing to Philadelphia 2000, en què collaboraren James Taylor i Van…

Activista del moviment per als drets civils dels negres, la seva obra gira al voltant de tres temes el racisme, l’homosexualitat i la religió Escriví novella — Go tell it on the Mountain 1953, Another Country 1962, Tell me how long the Train's been gone 1968, If Beale Street could talk 1974, Just above my Head 1979, The Harlem Quartet 1987—, teatre — Blues for Mister Charlie 1964—, assaig — Nobody knows my Name 1961, The Fire next Time 1963, The Price of a Ticket 1985, The Evidence of Things Not Seen 1985— i poesia — Jimmy's Blues 1983

Format per John Fogerty veu i guitarra, i màxim responsable del grup, Tom Fogerty guitarra, Doug Clifford bateria i Stu Cook baix, el seu rock and roll era fresc, senzill, amb influències dels anys cinquanta, el rockabilly , el country i la música tradicional del sud dels EUA El 1968 feren el primer disc, amb una versió del tema de Dale Hawkins Suzy Q , que tingué un gran èxit Altres temes que els feren populars són Proud Mary i Who’ll Stop the Rain El 1971 Tom Fogerty abandonà la formació i un any després aquesta es dissolgué definitivament

Participà en el congrés de la pau de Versalles, i fou assessor de la Societat de Nacions Es dedicà després 1936 a l’ensenyament universitari i del 1941 al 1946 fou subdirector del “Times” De les seves obres cal destacar Karl Marx 1934, Michael Bakunin 1937, What is History 1961 i sobretot la monumental A History of Soviet Russia , en diversos volums, publicats a partir de 1950 i agrupats en títols diferents The Bolshevic Revolution 1917-23 1950-53, The Interregnum 1923-24 1954, Socialism in One Country, 1924-26 1958-64, Foundations of a Planned Economy, 1926-29 1969-78, The…

La ciutat, nascuda en una cruïlla de camins, fou inicialment un mercat comarcal, i s’anà desenvolupant com a nucli manufacturer del ferro gràcies al carbó que hi havia a la rodalia La seva localització al Black Country fou decisiva per al creixement de la ciutat, afavorida, d’altra banda, per la supressió de les restriccions comercials, per la construcció de canals i ferrocarrils i pel fet d’ésser situada a l’àrea densament poblada d’Anglaterra Després de l’exhauriment de les mines de ferro continuà treballant amb mineral importat de Suècia, cosa que encarí els preus i marcà una davallada de…

Inicialment dedicat al country , canvià al jazz després d’escoltar Charlie Parker El 1959 s’uní al grup del saxofonista Ornette Coleman, el principal proponent del free-jazz dels anys seixanta i setanta, que l’influí decisivament, tot i tocar sovint en formacions i intèrprets molt més tradicionals Fou també molt important la seva participació en el quartet del pianista Keith Jarrett 1967-77 i el 1969 fundà la Liberation Music Orchestra juntament amb la pianista Carla Bley, grup que a més de caracteritzar-se pel vessant musical innovador també ho feu pel compromís polític Haden…

Ha estat professor de literatura a la Universitat de Ciutat del Cap Juntament amb Nadine Gordimer i André Brink, representa la més important renovació de la literatura sud-africana de tots els temps Ha publicat Dusklands 1974, In the Heart of the Country 1977, premi CNA, Waiting for the Barbarians 1980, premi Geoffrey Faber Memorial, Life and Times of Michael K 1983, premis Booker i Fémina, Foe 1986, Age of Iron 1990, The Master of Petersburg 1994, Disgrace premi Booker 1999, Youth 2002, Elizabeth Costello 2003 i Slow Man 2005 També ha fet traduccions, estudis lingüístics i…

Procedent del teatre, l’any 1954 inicià a The Sleeping Tiger una collaboració reeixida amb Joseph Losey The Servant 1963, King and Country 1964, Modesty Blaise 1965, Accident 1967, etc Altres films seus són La caduta degli dèi 1969 i Morte a Venezia 1971 de L Visconti, Il portiere di notte 1973 de L Cavani, Providence 1976 d’A Resnais, Despair 1977, de RW Fassbinder, i Daddy Nostalgie 1990, de B Tavernier Publicà també diverses novelles A Gentle Occupation , 1980 West of Sunset , 1984 Jericho , 1992 A Period of Adjustment , 1994 Closing Ranks , 1995 i volums autobiogràfics…