Resultats de la cerca

Duarte el nomenà cronista major del regne 1434 És el fundador de la historiografia nacional portuguesa, i és autor de moltes obres, entre les quals les cròniques dels reis Pere I, Ferran I i Joan I de Portugal

En medicina són emprats quan existeix un quadre d’immunodeficiència, en infeccions cròniques i en processos cancerosos Hom els classifica en vacunes i immunoestimulants no específics com són el factor de transferència, el levamisol, la BCG i els coadjuvants

Cursà estudis de ciències polítiques a la Universitat Autònoma de Barcelona Periodista, ha collaborat especialment en el setmanari La   Directa , del qual coordinà la secció d’investigació “Estirant del fil” 2009-12 És autor, o coautor, de diverses cròniques vinculades a aquesta activitat Cròniques del 6 i altres retalls de la claveguera policial 2007, Rastres de Dixan 2009, L’acció política des de la comunitat 2010 i  Les veus de les places 2011 Vinculat a moviments socials, forma part de diverses plataformes i organitzacions solidàries i de l’esquerra alternativa,…

En fou director i propietari A Pérez Ramírez Destinada a les apostes, oferia el programa, els resultats i les cròniques de les curses, i nocions sobre el tractament dels animals De periodicitat setmanal, se’n publicaren almenys vint-i-sis números

Historiador àulic, reflectí la vida portuguesa del s XV amb un estil que anticipa la concepció renaixentista de la història Compongué les cròniques de Sanç I, Alfons II, Sanç II, Dionís I, Alfons IV, Duarte I, Alfons V i Joan II

Assagista, contista, poeta, etc, excellí sobretot com a autor d’un cicle novellístic sobre Poictesme , reialme imaginari inspirat en les cròniques medievals, a través del qual satiritzà la societat moderna Escriví Jurgen 1919, Figures of Earth ‘Figures de terra’, 1921, etc

Era oriünd de Berga i jurà el càrrec de notari a Barcelona el 1380 Fou ajudant de Bernat Descoll en la redacció de cròniques, probablement en la personal del rei, el 1382 Hom el troba testimoniat almenys fins el 1386

Nascuda amb la voluntat de difondre la boxa, oferia cròniques de les vetllades celebrades a Catalunya i a l’estranger, articles de tècnica, nocions de fisiologia i apunts d’història d’aquest esport Francisco Cuchi fou corresponsal de la revista a París

Per bé que se subtitulà occitanocatalana, hi predominà la llengua catalana Hi collaboraren, entre d’altres, Batista i Roca, Trueta, Guiter, Tasis, Serra i Moret, Triadú, Lafont, Pessamessa, Camproux, etc Cal destacar-ne les cròniques de les diverses regions dels Països Catalans

Editada per l’Escola Provincial de Preparadors d’Handbol de la Federació Barcelonesa d’Handbol, contenia articles tècnics, cròniques i resultats dels partits de la circumscripció Escrita en castellà, el darrer número aparegué a l’agost del 1969 El seu director fou Sergi Petit