Resultats de la cerca
Es mostren 498 resultats
ortòmer
Paleontologia
Gènere de dinosaures hadrosàurids del Cretaci europeu d’incerta afinitat filogenètica..
El crani era molt semblant al de l’hadrosaure L’holotip manca d’autapomorfies i alguns autors han considerat aquest tàxon com a nomen dubium Altres experts opinen que Orthomerus és sinònim de Telmatosaurus transsylvanicus , un hadrosaure primitiu del Maastrichtià de Romania A Catalunya, ha estat trobat al Cretaci superior de Nerets, a la conca de Tremp
sinàpsids
Paleontologia
Subclasse de rèptils que aparegueren durant el període carbonífer, foren molt abundants al Permià i s’extingiren durant el Triàsic i, excepcionalment, al Cretaci.
Incloïa els ordres dels pelicosaures i dels teràpsids És considerat un clade de vertebrats tetràpodes amniotes que inclou totes aquelles formes caracteritzades per un crani dotat d’una sola obertura temporal posterior a l’òrbita El grup inclou els mamífers i totes aquelles formes de rèptils més properes a aquests que no pas a altres amniotes
caracal

Caracal
© Fototeca. cat - Corel
Mastologia
Mamífer carnívor de la família dels fèlids semblant al linx, d’uns 75 cm de llargada i 45 cm d’alçada a la creu.
El crani és petit, i les orelles, grosses, rectes i punxegudes, acaben en un floc típic El pelatge és curt i de color castany rogenc S'alimenten d’ocells i mamífers petits antílops, rosegadors, etc Viuen en terrenys oberts a l’Àfrica, a Aràbia i a l’Índia, lloc on són domesticats per a la caça de petits mamífers
alteració de la intel·ligència
Veterinària
Modificació de les facultats intel·lectuals en el bestiar, ocasionada per tumors, pel zel i per moltes altres afeccions i causes.
Són particularment importants en els èquids per tal com malmeten els serveis que els són propis Les alteracions més conegudes són les degeneracions tant morfològiques malformacions del crani com psíquiques perversions en els sentits o en l’instint la por, que comporta una feblesa de caràcter i la desobediència, de la qual l’ase és l’animal més afectat
Thomas Willis
Thomas Willis
© Fototeca.cat
Metge anglès.
Com a anatomista, es destacà per les seves descripcions del cervell Cerebri anatome nervorumque descriptio et usus , 1664, el cerebel, els nervis cranials i les artèries de la base del crani hexàgon de Willis Formulà teories fisiològiques inspirades en les doctrines iatroquímiques, com ara la de la contracció muscular, i estudià l’acció d’un gran nombre de medicaments Pharmaceutice rationalis , 1673
Gabriele Falloppio

Gabriele Falloppio
© Fototeca.cat
Anatomista italià.
Estudià medicina a Ferrara i fou professor de cirurgia i anatomia a la Universitat de Pisa 1548 i a la de Pàdua 1551, on succeí Vesalius Estudià el desenvolupament dels ossos i l’osteologia del crani Descriví l’orella interna timpà, els músculs dels ulls, el canal o hiatus de Fallopi , els tubs uterins trompa de Fallopi , etc Introduí diversos termes anatòmics vagina, placenta, clítoris, etc
impressió
Anatomia animal
Depressió a la superfície d’un os.
Entre les principals cal esmentar l' aòrtica a l’esquerra de la columna vertebral, per a l’aorta toràcica, la deltoidal a l’exterior de l’húmer, per a la inserció del vèrtex del deltoide, les digitals a l’interior del crani, per a les circumvallacions cerebrals, la petrosa al lòbul temporoesfenoïdal del cervell i la trigeminada a l’os temporal, per al gangli de Gasser
home de Rhodèsia
Jaciment arqueològic
Restes d’home antic, trobades al jaciment de Broken Hill (actual Kabwe), antic protectorat de Rhodèsia i actualment pertanyent a Zàmbia.
L’explotació minera, de zinc i plom, féu trobar l’any 1921 un crani i, més tard, altres restes L’anomenat home de Rhodèsia o de Broken Hill Homo sapiens rhodesiensis presenta caràcters cranials i, sobretot, postcranials més avançats que els dels neandertals, que el relacionen directament amb els Homo sapiens arcaics de l’Àfrica Datacions recents li donen una antigor de més de 100 000 anys
pitecantrop
Antropologia física
Gènere d’homínids primitius, englobat actualment dins les subespècies Homo erectus erectus i Homo erectus pekinensis.
L' Homo erectus visqué fa aproximadament un milió d’anys, a la primera meitat del Plistocè, té caràcters propis dels simis, com crani estret, front molt inclinat cap endarrere, mandíbula robusta, mentó dirigit cap endarrere i diastema entre incisives i canines de la mandíbula superior, poca capacitat cranial que oscilla entre 800-1100 cm 3 i arcades supraorbitals prominents Han estat trobades restes de pitecantrops a Java i a la Xina
Thomas Henry Huxley
Biologia
Biòleg anglès.
Quatre anys d’actuació mèdica al vaixell “Rattlesnake” despertaren la seva vocació de naturalista Amic de Darwin, intervingué en les polèmiques que seguiren la publicació de l' Origin La defensa de l’evolucionisme el portà a escriure Man's Place in Nature 1863 Admirador i biògraf de David Hume, fou també autor de nombrosos treballs sobre embriologia contraris a la teoria de Goethe sobre la formació del crani, zoologia i paleontologia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina