Resultats de la cerca
Es mostren 816 resultats
geoda
geoda
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Cavitat d’una roca amb les parets entapissades d’agregats cristal·lins.
En les geodes hom troba els cristalls més ben formats de cada espècie mineralògica
apigenina
Química
Aglucona de l’apiïna.
Cristalls grocs insolubles en aigua, solubles en àlcalis, que es fonen a 345-350°C
braggita
Mineralogia i petrografia
Sulfur de platí, PtS.
Cristallitza en el sistema tetragonal, formant cristalls de lluïssor metàllica Té pes específic 10
beril
beril Varietat aiguamarina
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Silicat d’alumini i beril·li, Be 3
Al 2
Si 6
O 1 8
.
Pedra preciosa que cristallitza en la classe holoèdrica hexagonal Els cristalls d’una de les varietats, les anomenades maragdes maragda, són petits, de color verd, preferentment prismàtics, allargats i limitats pel pinacoide bàsic Els cristalls d’una altra varietat, les anomenades aiguamarines aiguamarina, són més grossos, de color blau, composts per prisma i bipiràmide Els primers contenen una gran quantitat d’imperfeccions els segons, no Altres varietats són l' heliodor de color groc, la morganita de color rosa, la goshenita incolora i el beril verd Té una duresa de 7 3 / 4 ,…
augita

Augita
© Fototeca.cat - J. Vidal
Mineralogia i petrografia
Silicat complex de magnesi i de calci, (Ca,Mg,Fe,Fe+3,Ti,Al)2(Si,Al)2O6, del grup dels piroxens.
Cristallitza en el sistema monoclínic Forma cristalls inclosos o implantats, de formes prismàtiques, o bé grans informes És de color negre, verdós o verd fosc, segons la quantitat de ferro que contingui opac o alguna vegada translúcid fràgil i de fractura irregular òpticament és biaxial positiu o negatiu Té duresa 5,5-6 i pes específic 3,23-3,52 La proporció de Al 2 O 3 varia entre 4% i 12% i la de Fe 2 O 3 entre 4% i 16% A partir d’aquestes proporcions n'han estat fets dos grups el dels minerals que tenen més Fe 2 O 3 , dins el qual hi ha l' augita comuna i l' augita basàltica,…
alum
Química
Sulfat doble de potassi i d’alumini hidratat.
Cristalls octaèdrics, de sabor astringent, insolubles en alcohol, que donen solucions aquoses lleugerament àcides Es fon en la seva aigua de cristallització a 95,5°C mantingut a 60-65°C, perd 9 molècules d’aigua, que són reabsorbides a l’aire humit A 200°C dóna alum cremat Per damunt, perd SO₃ i dóna sals bàsiques És obtingut a partir de sulfat d’alumini i sulfat potàssic i també calcinant lleugerament l'alunita, tractant-la seguidament amb aigua, separant el residu insoluble d’alúmina i evaporant la solució a causa de la lleugera alcalinitat del medi, els cristalls…
eulitita
Mineralogia i petrografia
Mineral que cristal·litza en el sistema cúbic, de duresa 5-6 i esclat no metàl·lic.
Forma cristalls petits, tetraèdrics, sempre implantats És de color marró vermellós o groc de vi
arcanita
Mineralogia i petrografia
Sulfat natural de potassi, K2SO4.
Cristallitza en el sistema ròmbic, formant cristalls de color blanc Té pes específic 2,6
brannerita
Mineralogia i petrografia
Òxid de titani i urani, amb altres cations que donen una composició molt complicada i variable.
Forma cristalls prismàtics ròmbics o tetragonals És negre i es troba en les arenes auríferes
anhalamina
Bioquímica
Alcaloide del peiot.
Cristalls que es fonen a 189-191°C, solubles en aigua calenta i en els àcids
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina