Resultats de la cerca
Es mostren 106 resultats
Esteve V d’Hongria
Història
Rei d’Hongria, Croàcia, Eslavònia i Dalmàcia (1270-72) i duc d’Estíria (1254-60).
Fill de Bela IV i de Maria Làscaris, fou associat al tron el 1245, i es casà amb Elisabet, hereva del kan de Cumània Rebé del seu pare Transsilvània i les províncies orientals d’Hongria 1262, i ocupà diverses ciutats búlgares del Danubi 1263-66 Morí durant la campanya contra els serbis
Hercegovina
Regió dels Balcans.
S'estén al S de Bòsnia, entre Montenegro, al S i al SE, i la Dalmàcia, a l’W, la qual la separa de l’Adriàtica, excepte en un estret corredor que dóna al canal Neretva, davant l’illa de Pelješac Regió molt muntanyosa, l’altitud augmenta d’W a E, on assoleix altituds de 2 000 m És formada per serralades, massissos calcaris i polja càrstics, i és drenada pel Neretva, la vall del qual constitueix la plana més important Regió pobra, la població hi és escassa, i viu sobretot de la ramaderia oví Les terres conreables cereals, tabac i vinya són escasses Té mines de lignit, d’alumini i…
Ricard I d’Anglaterra

Ricard I d’Anglaterra
© Fototeca.cat-Corel
Història
Rei d’Anglaterra (1189-99).
Fill i successor d’Enric II i d’Elionor d’Aquitània Volenterós i turbulent, de gran braó en el combat i d’una força hercúlia, ho fiava tot a l’espasa Empès per Felip August de França, es revoltà tres vegades contra el seu pare Tot seguit que fou rei, s’apressà a preparar 1189-90 una croada a Terra Santa, la tercera croada , de la qual fou l’heroi conquerí Xipre, contribuí decisivament a la conquesta de Sant Joan d’Acre 13 de juliol de 1191, derrotà Saladí i, si no pogué prendre Jerusalem, almenys pactà el dret per als cristians de peregrinar-hi De retorn a Anglaterra, on el seu germà Joan…
Santa Maria de Núria (Queralbs)
Art romànic
La vall de Núria o de “ Annuria ” és documentada per primera vegada l’any 1087, quan el comte Guillem Ramon I de Cerdanya la cedí al monestir de Santa Maria de Ripoll a fi que hi pogués fer pasturar els seus ramats La primitiva església, amb l’hospici o hospital que tenia annex, és documentat per primera vegada l’any 1162, quan el papa Alexandre III li féu una concessió d’indulgències perquè els fidels les poguessin guanyar el dia 8 de setembre, festivitat patronal de la capella La capella, amb el nom d’ hospitium o hospital, rebia donacions dels fidels des del final del segle XIII 1270, 1280…
Dalmau de Banyuls
Història
Cavaller, senyor de Banyuls dels Aspres (Rosselló).
Al començament del s XIV es posà al servei de Robert d’Anjou, rei de Nàpols casat amb Sança de Mallorca i, després, de la lliga güelfa toscana Prengué una part important en la guerra de Ferrara entre la Santa Seu i Venècia pel domini de la ciutat 1308-09 Del 1309 al 1313 fou capità general per la Santa Seu a Ferrara El 1313, al capdavant d’una companyia d’uns 2 000 homes, serví Venècia, juntament amb els seus germans Ramon i Bord de Banyuls, i fou enviat a Zadar Dalmàcia, que s’havia rebellat contra el domini venecià En no cobrar la soldada convinguda, Dalmau, amb les seves…
Pere Orsèol
Història
Dux de Venècia (976-978), monjo de Cuixà.
Noble venecià que en una rebellió derrocà el dux de Venècia Pere Claudià IV, i fou enlairat al seu torn dux de Venècia i de Dalmàcia 976 Se li atribueixen algunes millores en el govern i en la legislació del ducat i la reedificació del palau ducal i de l’església de Sant Marc de Venècia, destruïts en la revolta provocada per ell De temperament inquiet i religiós i angoixat per haver causat la mort del dux Pere Claudià IV 976 el seu conseller, el monjo i futur fundador dels camaldulencs, Romuald, li aconsellà la renúncia i l’abandó del món El pas per Venècia de Garí, abat de Cuixà…
Alaric I
Història
Rei dels visigots (396-410) Cabdill visigot a les regions del baix Danubi, atacà Dalmàcia, Il·líria, Macedònia i Grècia.
Proclamat rei pels seus súbdits, arribà al nord d’Itàlia, però fou refusat per Estilicó Retirat a la Pannònia, atacà novament Itàlia i arribà fins a Roma 408, que saquejà 410 S'adreçà al sud d’Itàlia, potser amb la intenció de passar a l’Àfrica, però morí pel camí
Ivo Sanader
Política
Polític croat.
Graduat en literatura comparada i llengües romàniques a la Universitat d’Innsbruck Àustria, el 1982 retornà a Croàcia aleshores dins la República Federativa Socialista de Iugoslàvia , i treballà per a l’agència estatal de turisme a Dalmàcia, i posteriorment fou cap d’edicions en una editorial i editor de revistes Al final dels anys vuitanta retornà a Àustria, on es doctorà Després d’intentar sense èxit establir-se en el sector privat, retornà a Croàcia durant el desmembrament de Iugoslàvia Protegit per Franjo Tudjman , líder de la Unió Democratacristiana de Croàcia HDZ, el 1991…
Croàcia
Geografia històrica
País de l’Europa sud-oriental, a la península Balcànica, que comprèn una gran part del territori de l’actual República de Croàcia (menys Ístria), parts de Bòsnia-Hercegovina i Eslavònia.
Inclosa dins la província romana de Pannònia Croàcia fou conquerida pels ostrogots i pels àvars al segle VI Al segle VII s’hi installaren els croats, que procedien de la Croàcia Blanca, a la vall baixa del Danubi, i adoptaren la religió catòlica l’any 879, el papa Joan VIII reconegué la sobirania croata Tomislar 903-928 els unificà entre el riu Drava i la mar Adriàtica conclogué una aliança amb els bizantins, que li conferiren el títol de procònsol imperial i l’administració i defensa de les illes dàlmates el 925 es proclamà rei i s’orientà cap a l’Occident Durant el regnat de Krešimir IV…
Claudi Neró Tiberi
Història
Emperador romà (14 dC-37 dC).
Fill de Tiberi Claudi Neró i de Lívia, maridada amb August el 38 aC, començà de jove la carrera política i militar Després d’un tribunat militar a Hispània 26 aC, acomplí diverses missions a Armènia, la Gàllia, els Alps, Pannònia i Dalmàcia, on revelà notables qualitats August el feu casar amb la seva filla Júlia, vídua d’Agripa 12 aC El 7 aC celebrà un triomf sobre els germànics, obtingué un segon consolat i l’any següent assolí la potestat tribunícia per cinc anys S'exilià voluntàriament a Rodes, sens dubte per motius polítics, familiars i fins i tot religiosos Sofrí la…