Resultats de la cerca
Es mostren 706 resultats
Juan Ignacio Iztueta
Literatura
Escriptor basc.
Tingué una vida agitada, i sembla que fou empresonat per la inquisició Coneixedor del folklore del país, escriví Guipuzcoaco dantza gogoangarrien condaira edo historia ‘Història de les memorables danses de Guipúscoa’, 1824 i Guipuzcoaco provinciaren condaira edo historia ‘Història de la província de Guipúscoa’, 1847
Fanny Elssler
Dansa i ball
Ballarina austríaca.
Deixebla de Jean Aumer, perfeccionà el seu art a Itàlia Assolí un gran èxit amb el ballet Le diable boiteux 1836, de Casimir Gide La seva especialitat eren les danses populars, com la cracoviana Actuà fins el 1851 arreu d’Europa i als EUA
música de Iugoslàvia
Música
Música desenvolupada a Iugoslàvia.
Música culta Les influències en la música de Iugoslàvia han estat diverses des de l’Edat Mitjana, però, en el cas concret de Sèrbia, cal destacar el gran pes de la cultura bizantina en tots els camps de l’art Es conserven documents que testimonien la gran riquesa musical de l’Església a Sèrbia, molt influïda per l’Església grega Pel que fa a la música profana, es coneix poca cosa de la música cultivada a la cort sèrbia No hi ha constància documental d’una vida musical continuada, tan sols de la presència de músics itinerants L’ocupació turca a partir del segle XV estroncà la vida…
El príncep Ígor
Música
Òpera d’Aleksandr Borodin amb llibret del mateix autor.
Restà inacabada en morir Borodin i NRimskij-Korsakov i AGlazunov en completaren la composició i l’orquestració Estrenada a Peterburg 1890, forma part del repertori operístic de molts teatres Hom interpreta sovint a part les danses polovetsianes del tercer acte A Barcelona fou estrenada al Liceu l’any 1922
Sebastián de Horozco
Literatura
Poeta castellà.
El seu Cancionero 1874 comprèn composicions populars i peces dramàtiques de tema religiós, com el Coloquio de la muerte con todas las edades , en la tradició de les “danses de la mort” També és autor de Refranes glosados 1915-16 i d’unes Relaciones sobre la història de Toledo
ball de les panderetes

Ball de les panderetes, representació a l’església de Moià (2013)
© CIC-Moià
Música
Dansa masculina de mitjan segle XIX, ballada a Vilafranca del Penedès.
Els balladors toquen les panderetes i fan sonar els cascavells que duen Té cinc figures la passada , les amoretes , el quadre , les tres amoretes i la creu , que hom balla al so de diferents tonades que corresponen a d’altres danses També és una dansa pròpia de les festes populars al País Valencià
Wicca
Moviment de bruixeria i màgia modernes i neopaganes restaurades pel francmaçó anglès Gerald B. Gardner a partir del 1940 i implantades als Estats Units d’Amèrica el 1962.
El pensament de la Wicca, terme derivat del mot anglès witchcraft ‘bruixeria’, està relacionat amb l’ecologia, el naturisme i el feminisme Els seus ritus consisteixen en cants, danses i celebren les estacions de l’any Té uns 80000 membres repartits pels Estats Units d’Amèrica, l’Amèrica del Sud i Europa
entrada
Música
Peça inicial de la suite, semblant al preludi o l’obertura.
En ocasions, però, es pot trobar dins la suite i no al començament, com ara en l’obra de Paul Peuerl Newe Padouan, Intrata, Däntz unnd Galliarda 'Noves pavanes, entrades, danses i gallardes', 1611 Passà de moda al final del segle XVII, per bé que, esporàdicament, se’n puguin trobar de posteriors
teuletes
Música
Instrument musical que consisteix en dos fragments de teula (pissarra, dues pedres planes i llises o fragments d’objectes de terra cuita, etc.) de forma més o menys rectangular, que, disposats entre el dit índex, el del mig i l’anular d’una mà, es fan entrexocar rítmicament.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon d’entrexoc directe entre dues parts simètriques També es poden fer sonar en passar-hi, l’un darrere l’altre, els dits de l’altra mà És de construcció domèstica i antigament s’utilitzava per a acompanyar cants i també algunes danses populars, a manera de castanyoles
pandero
pandero
© Fototeca.cat
Música
Instrument idiòfon consistent en un cèrcol de fusta, l’ull del qual és tapat per una o per ambdues bandes amb pell tibant, apta per a produir un so regular quan és percudida.
Sovint duu cascavells o sonalls fixats en el cèrcol En alguns casos el cèrcol és reemplaçat per un marc rectangular És utilitzat a les processons i com a acompanyament de danses i de cançons tradicionals catalanes, com en la cançó de pandero El nom d’aquest instrument apareix ja en documents gironins del s XVI
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina