Resultats de la cerca
Es mostren 5556 resultats
El FC Barcelona guanya el torneig Joan Gamper
El FC Barcelona guanya per 3 a 1 el Sporting Club de Lisboa en la XXIVa edició del torneig Joan Gamper, amb gols de Figo, Dani i Déhu Després del partit Manel Gamper, nét del fundador del club, demana que es deixi de celebrar un torneig que els darrers anys ha perdut bona part del seu prestigi per culpa de la manca de dates Aquest any el Gamper només ha aplegat 20000 persones al Camp Nou, un estadi que els darrers dies ja ha acollit dos partits oficials, un de Supercopa i un de Lliga La directiva, però, té la intenció de mantenir el torneig
metamielòcit
Biologia
Forma de transició dels mielòcits, intermèdia entre aquests i els leucòcits granulosos, de nucli igual al d’aquests darrers, però sense ésser lobulat.
És la forma mielocítica en la qual comença el polimorfisme nuclear
Consuegra
Molins de vent al municipi de Consuegra (Castella-La Manxa)
Jebulon / Wikimedia Commons / CC0
Municipi
Municipi de la província de Toledo, Castella-la Manxa, situat als darrers contraforts occidentals dels monts de Toledo i drenat per l’Amarguillo.
L’economia és de base agrícola i ramadera, amb indústries derivades elaboració de pinsos, excorxador d’aus, vins, tèxtils i ceràmiques
Maria Oliveras i Collellmir
Maria Oliveras i Collellmir
Medicina
Metgessa anestesiòloga.
Llicenciada en medicina el 1938 per la Universitat Autònoma de Barcelona, fou una de les poques metgesses de la seva generació Els darrers mesos de la Guerra Civil treballà a l’Hospital Militar de Vallcarca Instaurat el franquisme, les noves autoritats no li reconegueren els estudis posteriors al 1936, i no obtingué el títol fins el 1941 Després de treballar a l’Institut Neurològic Municipal, fou ajudant del neurocirurgià Adolfo Ley a l’Hospital Clínic 1944 com a especialista en anestèsia El 1947, en una estada a Oxford i Londres, amplià estudis en aquesta disciplina i del 1948…
encaix
Disseny i arts gràfiques
Vora que hom forma en enquadernar un llibre girant els primers i els darrers plecs per tal de compensar el gruix de les tapes.
arc visceral
Anatomia animal
Cadascuna de les peces esquelètiques (cartilaginoses o òssies) en forma d’arc que, en nombre de set parells, són situades a la part anterior del tronc, als costats de la faringe, dels vertebrats aquàtics (agnats, peixos i larves d’amfibis) i terrestres; en els vertebrats terrestres són molt transformats, i llur funció és diferent segons els grups.
En els àgnats, els set parell d’arcs sóm anomenats també arcs branquials i llur funció és de sostenir les brànquies entre cada dos arcs s’obre una fesa branquial En els peixos, el primer arc visceral anomenat arc mandibular, dóna lloc a l’esquelet de les mandíbules el segon, anomenat arc hioide , dóna lloc a l’os hiode i a l’hiomandibular els cinc darrers, anomenats arcs branquials , tenen la mateixa funció que els dels àgnats En els vertebrats terrestres, els tres primers arcs viscerals donen també lloc a l’esquelet de les mandíbules, a l’os hioide, o sia a l’esquelet de la…
tapajuntes
Tecnologia
Llistó o peça prima de fusta que tapa la intersecció de dues làmines juxtaposades o la juntura de les fulles d’una porta o d’una porta i la paret.
En aquests darrers casos és anomenat, més generalment, tapaboques
acte
Religió
Expressió feta a Déu per un creient per tal de manifestar-li el seu penediment (acte d’ atrició
i acte de contrició
), la seva fe (acte de de fe
), la seva confiança (acte de confiança
), el seu amor (acte de caritat
).
Hom acostuma d’expressar els tres darrers mitjançant una fórmula
ordinari
Dret canònic
Jerarquia eclesiàstica que posseeix el poder ordinari: el papa, els bisbes residencials, els abats nullius o bé, en cas de vacant, els vicaris generals, els administradors apostòlics, els vicaris i prefectes apostòlics i, finalment, els superiors majors dels ordes religiosos clericals exempts.
Llevat d’aquests darrers, tots els altres són anomenats ordinaris de lloc
Revolución Cristera
Història
Alçament reaccionari contra el president mexicà Plutarco Elías Calles i el seu successor Portes Gil (1926-29), dirigit pels grups catòlics d’extrema dreta que s’oposaven a les mesures de reforma que tendien a minvar els privilegis de l’Església catòlica.
Els darrers brots de la revolta no foren vençuts fins el 1939