Resultats de la cerca
Es mostren 645 resultats
inducció
Dret penal
Delicte consistent a induir algú perquè cometi una acció delictiva o deixi d’acomplir-ne una altra l’omissió de la qual és també delictiva.
Hom considera l’inductor com a autor formal del delicte i l’induït com a simple autor material
codelinqüència
Dret penal
Participació de diverses persones en la intenció de cometre un determinat delicte i en la posterior execució de l’acte, si es dóna el cas.
Hi ha codelinqüència independentment que el delicte arribi o no a consumar-se i del grau de participació
querella
Dret processal
Acusació escrita, presentada davant el jutge contra algú que hom fa reu d’un delicte que l’agreujat demana que sigui castigat i perseguit ( persecució
).
Mitjà que la llei ofereix als qui es creuen perjudicats per un delicte públic l’escrit cal que sigui presentat a través de procurador i amb les formalitats degudes
usurpació d’atribucions
Dret penal
Delicte comès per l’autoritat o el funcionari públic que s’arroguen atribucions administratives o judicials impròpies i dicten disposicions generals o suspenen la seva execució.
Hom inclou tambédins d’aquest delicte els actes comesos per les autoritats o els funcionaris militars que atempten contra la independència dels jutges o magistrats
preterintencionalitat
Dret penal
Circumstància agreujant de delicte, en el sentit que el resultat d’un acte comès és més greu que el que hom tenia intenció de causar.
Delicte especial —barreja de dol i culpa—, és imputable a l’autor, per tal com ha estat comès voluntàriament, malgrat que el resultat, d’altra banda previsible, hagi superat el mal que hom s’havia proposat d’executar
calúmnia
Dret penal
Delicte consistent en l’atribució conscient a una persona d’un fet fals que dóna lloc a procediment d’ofici (assassinat, falsificació de documents, robatori, etc).
Si es tracta d’un delicte només perseguible d’instància a part, aleshores l’atribució falsa constitueix només una injúria Es distingeix de l’acusació falsa perquè aquesta ha d’ésser feta davant un funcionari administratiu o judicial
bausia
Història del dret
A l’edat mitjana, delicte de traïció, mancament a la promesa de fidelitat.
La bausia major , o màxima , equiparada al delicte de lesa majestat, consistia a donar mort al senyor o als seus fills legítims, induir que altres els matessin, cometre adulteri amb la muller del senyor o prendre-li el castell, matar el contrincant durant una treva convencional, infringir un pacte de pau i treva o atemptar contra el sobirà Cometia bausia comuna el qui es negava a donar la potestat d’un feu o castell, el vassall que no prestava ajuda al senyor o trencava l’homenatge o l’obligació a què era sotmès per la seva condició i el qui mancava a un jurament Per a aplicar la…
criminologia
Dret penal
Conjunt de coneixements científics sobre el delicte que té per objecte descobrir-ne les causes, analitzar- ne les formes d’aparició com a fenomen individual i social i establir els mitjans de prevenir-lo.
L’estudi del delicte i, com a conseqüència, del delinqüent es desenvolupà al s XIX a partir de Cesare Lombroso i la seva teoria del criminal nat, a través de dos grans corrents investigadors l’un, que vinculà el fet delictuós o la personalitat del delinqüent, sia donant importància a l’aspecte antropològic antropologia criminal, als factors hereditaris o a l’aspecte psicològic l’altre, la sociologia criminal, que atorgà al medi social —concentrat en la família, l’educació, l’ambient d’amistat, les formes de vida en les grans ciutats, etc— el caràcter de factor preponderant de…
manipulació genètica
Dret penal
Delicte consistent en la manipulació de gens humans de manera que s’alteri el genotip, amb finalitat diferent de l’eliminació o disminució de tares o malalties greus.
Perquè aquesta manipulació sigui constitutiva de delicte s’ha d’efectuar mitjançant la producció d’armes biològiques o exterminadores de l’espècie humana, la fecundació d’òvuls humans amb qualsevol finalitat diferent de la procreació humana i la creació d’éssers humans idèntics per clonació
realització arbitrària del propi dret
Dret penal
Delicte inclòs dintre dels delictes contra l’administració de justícia que consisteix en la realització d’un dret propi, però actuant fora de les vies legals, utilitzant violència, intimidació o força en les coses.
La pena que hom aplica a aquest delicte és superior a la general en cas d’utilització d’armes o objectes perillosos