Resultats de la cerca

Aquests arxius, emesos per les cancelleries centrals i perifèriques catalanoaragoneses, són els següents l’Arxiu d’Estat de Càller, que té el pergamí més antic datat el 1365, mentre que l’original en paper més antic és del 1398 En registre, però sempre de producció catalana, l’ Archivio cagliaritano conserva escrits a partir del 1346 Gairebé el mateix succeeix a l’ Archivio Comunale di Cagliari , en el qual també falten documents originals o copiats anteriors al s XIV Cal esmentar també els altres arxius de Sardenya, útils per a la història del Regne de Sardenya durant el període…

Ordenat de sacerdot el 1807, fou diputat al parlament del Piemont 1848 i president honorari 1859 de la facultat filosoficoliterària de Parma El seu pensament filosòfic presenta tres etapes una de sensista, representada sobretot per Della filosofia dell’affetto 1829-34, una altra, en la qual tendeix a l’escepticisme i al subjectivisme Filosofia della mente 1836 i Il nuovo saggio sull’origine delle idee dell’abate Rosmini esaminato 1837, i una última fase, clarament kantiana, bé que sempre amb tendència a destacar-ne els elements objectivistes i realistes Della critica della Ragion…

És autor de Della filosofia della storia 1787 i de reculls de poesia Notti clementine , 1775 Poesie campestri e marittime , 1779 etc La seva aportació principal fou la introducció a Itàlia dels preromàntics alemanys Idee della poesia alemanna, 1779

Fou arxiver de Càller i professor d’història del dret a la Universitat de Càller Dirigí el periòdic Giornale della Sardegna Publicà Manuale di Storia di Sardegna 1918, Il diritto publico della Sardegna nel medio evo 1925, Il Libro verde della città di Cagliari 1925 i Le origini del feudo sardo 1927

Al Principat i als Comtats, on la divisió administrativa fonamental eren les vegueries, i al regne de Mallorca, on les governacions coincidien amb les illes, no tingué el valor de demarcació que tingué al Regne de València, on les quatre governacions dellà Uixó, València, dellà Xúquer i dellà Xixona tingueren la funció de divisió territorial bàsica, utilitzada en censos, etc

El 1556 apareix a Florència sota el mecenatge de Bernardo Vecchietti La seva primera obra coneguda és la font de Neptú 1563-67, a Bolonya El seu estil es caracteritza per una recerca del moviment mitjançant unes formes voluptuoses, un allargament del cànon i un detallisme d’orfebre Treballà en bronze, i se'n conserven els originals al Victoria and Albert Museum de Londres Té obres de tema mitològic Mercuri —dit de Mèdici—, 1580 El rapte de les Sabines , 1579-83, retrats Cosme I , 1587-95 Felip II , començat el 1606 i de tema religiós relleus a les capelles Grimaldi, 1579-85, i Salviati,…

Es dividí en dues grans línies Carafa della Spina i Carafa della Stadera , aquesta subdividida en nombroses branques gairebé totes extingides, llevat la dels ducs d’Àndria títol creat el 1556, grans d’Espanya, prínceps de Chiusano i ducs de Casteldelmonte Els Carafa della Spina foren marquesos de Castelvetere, grans d’Espanya 1530 i prínceps de Rocella 1622, els quals des del 1749 es cognomenaren Carafa-Cantelmo Stuart

Professor de francès a Roma, dirigí l’Institut del Teatre S'inicià amb articles sobre Baudelaire i altres autors francesos i italians, recollits en part en Il cortegiano francese 1943 i Studi 1947 Altres obres interessants són Il paradiso della ragione 1960, La scuola dei sentimenti 1963, Vita, avventure e morte di Don Giovanni 1966, I fantasmi dell’opera 1971, La caduta della luna 1973, sobre Pirandello, i L’angelo della notte 1979, sobre Proust

Professor universitari de filosofia del dret i filosofia política de les universitats de Pàdua 1940-48 i Torí 1948-84 Fou director, juntament amb Abbagnano, de la “Rivista di Filosofia” Estudià la filosofia del dret des de la perspectiva de la filosofia analítica, i, posteriorment, en la línia d’un neopositivisme jurídic També escriví assaigs força influents de teoria política, en els quals, tot allunyant-se del marxisme, defensà des d’uns pressupòsits liberals tesis properes a la socialdemocràcia De la seva obra hom pot esmentar La filosofia del decadentismo 1944, Politica e cultura 1955,…

Féu els estudis eclesiàstics a Barcelona Destinat a Amèrica, anà al Nou Regne de Granada en l’expedició de 1749 per treballar a la missió de la Guajira Veneçuela, però el projecte fracassà Exercí el seu ministeri sacerdotal a la província de Santa Marta i ensenyà teologia a la Universidad Javeriana de Bogotà L’any 1767, arrel de l’expulsió dels jesuïtes deixà Colòmbia per anar a Itàlia Humanista ben representatiu de la seva època, és autor de Trasformazione della America o sia trionfo della S Chiesa su le rovine della monarchia del dominio in America…