Resultats de la cerca

Germà d'Artur Cella Inicià la seva trajectòria a l'Espanya 1918-19 Fou jugador del FC Barcelona durant quatre temporades 1920-23 i ocupava la demarcació de davanter No jugà cap partit oficial amb el club, però si 69 amistosos i anotà 40 gols Posteriorment jugà amb l’Europa 1923-26 i el CE Manresa 1926-27

Existia ja el 1099, i la seva demarcació formà sempre part del terme jurisdiccional de Sau La seva església fou reedificada entre els anys 1780 i 1782 avui es troba tancada i sense culte El seu cens normal era de 10 masies el 1885 tingué un màxim de 26 famílies la principal, el mas Tortadès, amb planters d’avets i altra flora especial

Existia ja el 858 quan fou cedit al monestir de Ridaura El 964 el bisbe de Girona Arnulf consagrà una nova església parroquial, que a vegades és dita SantPere de Bianya, que fou reedificada més d’una vegada en temps posteriors En la seva demarcació residia l’antiga família dels Bianya, a l’indret de l’actual torre de SantPere

Al Principat i als Comtats, on la divisió administrativa fonamental eren les vegueries, i al regne de Mallorca, on les governacions coincidien amb les illes, no tingué el valor de demarcació que tingué al Regne de València, on les quatre governacions dellà Uixó, València, dellà Xúquer i dellà Xixona tingueren la funció de divisió territorial bàsica, utilitzada en censos, etc

Es troba a l’extrem N de la seva demarcació, sobre una serra entre els fondals de la riera de Fontscalents i les rieres que fan de capçalera a la de Castellcir És documentada el 939, sotmesa a Moià, però consta com a parròquia independent des del 956 i en les primeres llistes parroquials del bisbat de Vic dels segles XI i XII La seva demarcació s’estenia també pels actuals municipis de Moià i dels Hostalets de Balenyà Va absorbir l’antiga parròquia de Santa Eugènia del Gomar Moià L’església és un edifici romànic s XI-XII d’una nau amb una torre campanar del segle XII, que fou ampliada amb…

Abans fou el centre religiós de la demarcació del castell de Castellet Existia ja el 939 sota la protecció de Moià, actuà com a independent entre els segles XI i XV i passà a sufragània de Granera segles XVII El 1670 tenia 5 masos És una església romànica segle XII, amb afegitons tardans, i ara sense culte Església de Sant Llogari de Castellet, Castellterçol © CIC -Moià

Des del segle XII el landgravi era un funcionari amovible que estava al cap d’una demarcació territorial Des de la territorialització dels càrrecs segle XIII foren els caps d’un landgraviat o reforçaren el poder imperial al costat dels ducs, com els landgravis de l’Alta Alsàcia i la Baixa Alsàcia, de Brisgòvia, etc D’altres tenien el títol purament nominal, com els landgravis de Leuchtenberg

Membre del Club Natació Barcelona, ocupava la demarcació de boia, coneguda durant l’època com avantpiquet Fou quatre vegades campió de Catalunya de primera categoria 1945, 1947-49 i també quatre cops campió d’Espanya 1942, 1947-49 Entre el 1945 i el 1949 fou onze vegades internacional i participà en els Jocs Olímpics de Londres 1948, en què Espanya aconseguí la vuitena posició

Forma l’extrem oriental del terme i comprèn la demarcació dels actuals masos de Sobrevia, Virgili, Terrés de Terrassola, Vilardell, Rovira i el Bosc del Masó Era centrada en l’antic casal dels Vilanova, existent ja el 1082 El 1096 el domini civil passà a la canònica catedralícia de Vic, i l’administrava el paborde de Gener En tenia la jurisdicció criminal el veguer d’Osona, i més tard els Cabrera