Resultats de la cerca

Especialitzada en esquí alpí, fou membre del Club d’Esquí Supermolina Participà en el Campionat d’Espanya de descens, on obtingué una tercera posició 1986 Al Campionat de Catalunya fou segona en descens 1985 i primera 1990 en eslàlom i eslàlom gegant Fou segona al Trofeu Nescafé i al Trofeu Generalitat de Catalunya 1985 i primera al Trofeu de la Llum de Manresa d’Arinsal, a Andorra 1989

Fundat a mitjan dècada de 1960, nasqué gràcies a l’aparició del piragüisme d’aigües braves al Pallars Sobirà Ha organitzat diferents campionats de piragüisme i ràfting d’Espanya i de Catalunya El 2010 fou copartícip en l’organització del Campionat del Món de descens d’aigües braves de Sort Per altra banda, des de la seva fundació organitza el Ralli Internacional de la Noguera Pallaresa, que el 2010 celebrà la 47a edició Participa en la Lliga espanyola i catalana d’aigües braves en estil lliure, eslàlom i descens i el Campionat d’Espanya de ràfting També destaca la…

Practicà la modalitat olímpica d’eslàlom en aigües braves i descens, i el 1967 s’incorporà al Club Cadí Canoë-Kayak Fou un dels precursors de l’eslàlom en l’àmbit estatal i el 1968 es proclamà campió d’Espanya de descens També collaborà en l’organització d’esdeveniments, com els Campionats del Món 1999, 2009 o els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Fou membre de la junta directiva del seu club 1999-2005, i actuà com a àrbitre auxiliar en diverses ocasions

La detonació es pot iniciar per impacte mecànic, fregament o augment de temperatura, i de vegades va precedida per un període de deflagració La velocitat de detonació d’un explosiu a la temperatura ordinària és màxima quan té la màxima densitat, si el confinament és perfecte Si la densitat minva, hi ha un descens lineal de la velocitat de detonació La disminució del diàmetre de la càrrega produeix, generalment, un descens de la velocitat per dessota d’un determinat diàmetre crític, la detonació s’extingeix

S’inicià a l’estació de la Molina i fou campió d’Espanya juvenil –escolar i federat 1969, 1970– en combinada El 1971 s’incorporà a la selecció espanyola absoluta d’esquí alpí Fins el 1976 participà en proves de la Copa d’Europa i de la Copa del Món de descens Es classificà pels Jocs Olímpics d’Hivern d’Innsbruck 1976 en descens, però una malaltia li impedí disputar la cursa després d’haver participat en els entrenaments oficials Es retirà el 1977 Posteriorment, fou entrenador de la federació catalana i de diferents clubs

Fundat l’any 1992 per Josep Misser i Bachs, en la seva primera temporada organitzà una mànega de la Copa del Món Grundig de BTT El 1993 celebrà els primers Dos Dies de Llinars de descens i començà a organitzar proves de l’Open Provincial i del Campionat de Catalunya de BTT Des del 1995 ha organitzat habitualment alguna cursa de la Copa Catalana Internacional de BTT Centrat en la formació, en l’especialitat de descens destaquen Pau i Tomàs Misser, i en bicitrial, Elies Bonet i Jordi Yelamos

S’inicià el 1997 al Club Ciclista Vall del Tenes en l’especialitat de camp a través Posteriorment s’especialitzà en descens i es proclamà campió català i estatal juvenil 2000 L’any 2002 fitxà per l’equip Maxxis, el 2004 passà al Commençal, la següent temporada al MSC, fins que el 2009 s’integrà en l’equip Massi Ha guanyat quatre Campionats de Catalunya 2001, 2005, 2008, 2011 i d’Espanya 2009-12 de descens, dues Copes d’Espanya 2002, 2009 i la Copa Maxxis Internacional 2008

Començà a competir amb el Club Ciclista Bikeromanes el 1996, i fou campió d’Espanya 1998, 1999 i subcampió d’Europa juvenil 1999 de descens El 2001 fitxà per l’equip Global Racing i guanyà la general de la Copa del Món per equips i el Campionat d’Espanya absolut Un cop deixà la competició entrà com a dissenyador de bicicletes de la marca Mondraker alhora que muntà un estudi de disseny El 2009 tornà a la competició i arribà a guanyar la Copa Maxxis d’Europa de descens amb una bicicleta dissenyada per ell

Guanyà cinc medalles d’or en els Jocs Paralímpics d’Hivern, dues en eslàlom 1998, 2002 i eslàlom gegant 1998, 2002 i una en supergegant 1998 Participà en el Campionat del Món 2004 en descens, supergegant, eslàlom i eslàlom gegant i guanyà les medalles d’or en aquestes dues darreres proves de la Copa del Món 2004 Es retirà el 2006 i es feu entrenador És professor d’esquí del Consell Comarcal de la Cerdanya i tècnic d’esquí de l’ONCE Rebé la medalla al mèrit esportiu en bronze 1997 i or 2007 Feu el descens al pol Sud per l’Antàrtida

A tretze anys s’inicià en l’esquí en les sortides que organitzava l’ONCE i participà en el Campionat d’Espanya per a deficients visuals Un any després, participà en el seu primer Campionat del Món Antonio Blanco la inicià el 1987 en el món de l’atletisme, i des de llavors compaginà les competicions d’esquí i d’atletisme Aconseguí la medalla d’or en descens en el Campionat del Món d’esquí alpí 1990 i la medalla d’or en salt de llargada en el Mundial d’atletisme 1990 En els Jocs Paralímpics d’hivern guanyà quatre medalles d’or en les proves de descens, eslàlom, eslàlom…