Resultats de la cerca
Es mostren 348 resultats
symphonion
Música
Instrument mecànic de so programat que consisteix en una capsa de música amb una pinta metàl·lica de dents afinades, que són pinçades per unes rodes dentades, accionades al seu torn per un disc metàl·lic amb pestanyes que sobresurten de la seva cara inferior.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon pinçat El nom prové de l’empresa Symphonion Co, de Leipzig, que a partir del 1886 comercialitzà aquest tipus de capses de música amb disc amb pestanyes El mecanisme fou inventat per Paul Lochmann, que cercava de facilitar el canvi de les peces reproduïdes A més del mecanisme bàsic, alguns symphonions incorporaven elements de percussió, com planxes de metall Una altra marca comercial de capses de música basades en discos amb pestanyes fou Polyphon , de la companyia rival, també de Leipzig, que començà la seva producció en sèrie als…
Gabriel Escobar Casas
Música
Compositor i cantant colombià.
Educat musicalment amb els mestres J Hincapié i E Murillo, el 1912 ingressà a la Banda Militar de Barranquilla, formació on aprengué a tocar el clarinet El 1918 entrà a l’Escola de Belles Arts de Medellín, on fou deixeble del compositor Gonzalo Vidal A partir del 1935 actuà com a cantant en diferents emissores de ràdio de Bogotà, entre les quals hi ha La Voz de Colombia o Radio Nacional El 1939 es traslladà a Nova York, on romangué fins el 1951 i on enregistrà diversos discos per a Columbia i RCA Victor Les seves obres formen part del repertori popular de ball Cal esmentar-ne les…
Atahualpa Yupanqui
Música
Compositor, cantant i escriptor argentí.
Héctor Roberto Chavero, més conegut com a Atahualpa Yupanqui, fou el cantautor més representatiu de la música folklòrica argentina Acompanyat d’una guitarra espanyola, que aprengué a tocar amb Bautista Almirón, interpretà temes populars com Zamba del grillo , Camino del indio , El payador perseguido , Luna tucumana o Milonga del peón de campo Del 1945 al 1952 pertangué al Partit Comunista, i les seves posicions crítiques amb el peronisme li suposaren la prohibició de cantar i enregistrar discos Durant una gira a principis dels anys cinquanta viatjà a Europa i arribà a cantar amb…
Jackson Browne
Música
Cantant i compositor de folk i rock nord-americà.
De ben petit, Browne s’installà als EUA, on feu tota la seva carrera musical Fou un dels millors autors de cançons folk i sobretot pop , com Take it easy o These days , que popularitzaren altres artistes com Eagles, Allman Brothers, Nico, Tom Rush, Joe Cocker i Linda Rondstat, amb alguns dels quals també tocà Les seves lletres sensibles i intelligents estan emmarcades a la Califòrnia de després dels Beach Boys Els anys vuitanta vehiculà a través de la música la seva ideologia progressista, cosa que l’enfrontà a l’administració Reagan Però els noranta tornà a temes més personals Dels …
Tito Puente
Música
Percussionista nord-americà d’origen porto-riqueny, considerat el rei del jazz llatí.
Ernest Anthony Puente júnior, conegut per Tito Puente, aconseguí ser el músic més representatiu del jazz llatí amb la seva habilitat als timbals A tretze anys ja actuava com a professional Començà a despuntar els anys cinquanta amb l’eclosió del mambo, però fou amb el jazz llatí que li arribà la fama i la coronació com a rei del gènere En aquest sentit, els seus discos Puente goes Jazz 1956 i Dance mania 1958 són bàsics per a entendre aquest gènere Els anys seixanta es consolidà collaborant sobretot amb Celia Cruz i component èxits com Oye como va , que després popularitzà Carlos…
Guillermina Motta
Música
Autora i intèrpret de cançons catalana.
El 1963 s’uní als Setze Jutges Basant-se en textos propis, traduccions de cançons franceses i lletres escrites expressament per autors com Enric Barbat i Narcís Comadira, ha conreat una línia intimista, reflectida en els discos Visca l’amor 1968, Cançons que estimo 1974, Canticel 1976, sobre textos de JCarner, Una bruixa com les altres 1981 o Íntim 1999, versions de cantants francesos Parallelament, però, també s’ha dedicat a la cançó d’estil més frívol o irònic Guillermina Show 1967, Remena nena 1970, versions de cuplets catalans, Tango 1972, amb E Barbat, Guillermotta en el…
Paul Chambers
Música
Contrabaixista nord-americà de jazz.
Es crià a Detroit i, encara adolescent, tocà amb Kenny Burrell Un cop a Nova York, el 1955, Miles Davis l’incorporà al seu conjunt, on romangué fins el 1962 i participà en tots els enregistraments del trompetista Parallelament, gravà alguns discos en nom propi, com ara Bass on Top 1957, però sobretot participà en una llarga llista d’enregistraments acompanyant els millors músics del període Després de deixar Davis, tocà uns quants anys en el trio de Wynton Kelly, tot i que la seva activitat anà minvant per motius de salut Fou un dels contrabaixistes més importants de la seva…
Aksel Schiotz
Música
Tenor danès.
Estudià cant a Copenhaguen, on fou deixeble de J Forsell Debutà el 1939 a l’Òpera Reial de la mateixa ciutat com a Ferrando Così fan tutte i un any després hi interpretà el paper titular de Faust Ch Gounod El 1946 fou contractat a Glyndebourne per a l’estrena de La violació de Lucrècia B Britten, al costat de P Pears Especialitzat en el repertori mozartià gràcies al refinament de la seva línia vocal i a l’estil del seu fraseig, representà gran part dels personatges per a tenor del compositor austríac i enregistrà diversos discos Es retirà per dedicar-se a l’ensenyament i feu…
Richard Tauber
Música
Tenor austríac naturalitzat britànic.
Estudià música i cant a Friburg i el 1913 debutà a Chemnitz Saxònia com a Tamino La flauta màgica A partir d’aleshores fou contractat com a membre de la companyia de l’Òpera de Dresden i el 1919 realitzà gires arreu d’Àustria i Alemanya Feu actuacions reeixides als Festivals de Munic i de Salzburg, tant en òperes com en operetes, especialment de F Lehár El 1931 cantà amb èxit a Anglaterra i inicià una sèrie de collaboracions amb el Covent Garden de Londres, on esdevingué un dels tenors mozartians més aplaudits de la seva generació Escriví diverses composicions per a l’escena, a més de…
Esquirols
Música
Grup català de cançó folk creat el 1973 i dissolt el 1983.
Amb el referent del Grup de Folk, un grup de joves del poble de l’Esquirol i de l’escola de música Esclat de Manresa crearen Esquirols Joan Crosas, Ramon Estrada, Josep Casadesús, Joan Vilamala i Maria Dolors Roca constituïren el nucli del grup, si bé ocasionalment se’ls uniren altres intèrprets Començaren fent cançons de muntanya per encàrrec, i a poc a poc anaren desenvolupant un repertori propi basat en melodies i instrumentacions senzilles, veus harmòniques i lletres iròniques, poètiques i reivindicatives Les cançons de discos com Fent camí 1975, Torna, torna Serrallonga 1980…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina