Resultats de la cerca
Es mostren 490 resultats
Tullio Serafin
Música
Director d’orquestra italià.
Format a Milà, debutà el 1898 Dedicat essencialment a l’òpera, actuà a la Scala de Milà, al Metropolitan de Nova York 1924-34 i a l’Opera di Roma Enregistrà un gran nombre d’òperes en discs amb l’orquestra de la Scala de Milà
capacitat
Electrònica i informàtica
Nombre de caràcters, mots o altra unitat de mesura que una memòria pot contenir.
Normalment la capacitat d’un suport electrònic o informàtic memòries, discs magnètics, discs òptics, etc és expressada en bits o més correntment en bytes, essent en general un 1 byte = 8 bits Els valors de la capacitat aconseguits en els darrers anys ha augmentat molt, per la qual cosa és corrent utilitzar el kilobyte, representat abreujagdament per kB, que equival a 1024 bytes, i fins i tot el megabyte o MB = 1048576 bytes La nomenclatura emprada normalment per a anomenar els múltiples de les unitats de capacitat està basada en els prefixos del Sistema Internacional…
Maria Dolors Laffitte
Música
Cantautora, coneguda també com Dolors Laffitte i Maria Laffitte.
Els anys seixanta s’uní a la Nova Cançó i el 1968 enregistrà el seu primer disc, el recull Cançons Occitanes Aquest mateix any guanyà el segon premi del Festival del Mediterrani, per la interpretació, juntament amb Lluís Llach, de A cara o creu Els anys següents enregistrà alguns discs en el gènere de les varietats Varietat de varietats , 1973 Hello, Dolors 1975, amb aportacions de diversos cantants catalans, però el seu interès principal fou el gènere tradicional i la cançó medieval, que la portà a formar diversos grups com ara La Corranda i, especialment, Els Trobadors, amb…
filtre de l’oli

Filtre de l’oli
© Fototeca.cat
Tecnologia
Aparell emprat per a filtrar i regenerar l’oli de lubrificació dels motors de combustió.
L’element filtrant és constituït generalment per una massa de fils de cotó o un cartutx fet de discs de paper impregants d’una substància que regula el grau d’acidesa del lubrificant El filtre de l’oli funciona, gairebé sempre, a pressió, i a vegades per centrifugació
Blondie
Música
Grup novaiorquès de punk
i new wave
format el 1974 amb el principal reclam de la imatge i la veu de la seva cantant, Deborah Harry.
Amb vocació clarament comercial, fins a la seva separació, el 1989, publicà els discs Blondie 1976, Plastic Letters 1977, Parallel Lines 1978, Eat to Beat 1979, Heart of Glass 1979, Autoamerica 1981, The Hunter 1982 i Out 1988 El 1999 es tornaren a reunir per al disc No exit
Deep Purple
Música
Grup britànic de rock dur format el 1968 i integrat per Ro Evans (veu), Ritchie Blackmore (guitarra), John Lord (teclats), Joe Lynn Turner (baix) i Ian Paice (bateria).
Considerat un dels grups més influents de l’escena del rock dur, restà inactiu entre el 1976 i el 1984 i la seva última referència discogràfica data del 1990 Cal destacar els discs Made in Japan 1972, When we rock we rock 1978 i Nobody's perfect 1988
Antoni Cao
Literatura catalana
Música
Músic i poeta.
Autor de Lo país meu i de les composicions dels discs Bella Alguer i Canta l’Alguer Barcelona 1963, algunes d’elles cantades per la seva filla Rita Cao i el Grup Coral de l’Associació Catalana d’Itàlia, del qual fou director Era germà del poeta Àngel Cao
,
Pierre Monteux
Música
Director d’orquestra francès.
Estudià violí a París fou membre de les orquestres Colonne i de l’Opéra Comique Al capdavant de l’orquestra dels ballets Diaghilev, recorregué Europa i els EUA Dirigí la Boston Symphony Orchestra 1919-24 i la de San Francisco 1935-52 Enregistrà diversos discs i divulgà la música francesa
Wilhelm Kempff
Música
Pianista i compositor alemany.
Estudià a Berlín Premi Mendelssohn 1917 Es féu cèlebre com a intèrpret de Beethoven i enregistrà un gran nombre de discs i actuà per tot el món Compongué dues simfonies, un concert per a piano i orquestra 1915, òperes, música de cambra, etc El 1951 publicà l’autobiografia Unter dem Zimbelstern
Missa de les Santes
Música
Missa per a solistes, cor i orquestra, composta el 1848 per Manuel Blanch i Puig en honor de les santes Juliana i Semproniana, patrones de Mataró.
Obra extensa i profundament influïda per l’òpera italiana especialment per Donizetti, aviat fou tradicional d’interpretar-la per la festa de les santes 27 de juliol, tradició que el papa Pius X autoritzà que continués 1907, malgrat la seva reforma de la música litúrgica Ha estat enregistrada en discs 1966
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina