Resultats de la cerca

Fill del ciutadà honrat de Barcelona Antoni de Riber, òlim de Llinars i de Lapeira, que obtingué privilegi de cavaller el 1785 El 1778 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres, on el 1799 presentà la proposta de confecció d’un diccionari català Entre el 1790 i el 1797 publicà diversos discursos patriòtics al “Diario de Barcelona”, molts d’ells destinats a aixecar la moral dels catalans durant la Guerra Gran 1793-95 Fou també regidor vitalici de Barcelona 1772

Beneficiat de la seu de Mallorca, fou catedràtic del seminari de Palma 1835, de l’Institut Balear 1836-40, de la restaurada Universitat Literària 1840-42 i de nou de l’Institut Finalment, el 1852 aconseguí una canongia a Sogorb Publicà diversos discursos acadèmics, un interessant Compendio del arte de hablar y componer en prosa y verso y tratado del romanticismo 1837 —que inclou un resum de literatura catalana— i Noticias del país relativas a la nueva Universidad literaria Balear 1841

Fou educat segons les normes de la retòrica gàllica Compongué, de jove, dos panegírics un, per a Valentinià I, i l’altre, per al fill Fou procònsol d’Àfrica 373, senador 383, praefectus urbis 384 i cònsol 391 Com a defensor del paganisme, polemitzà enèrgicament amb sant Ambròs En resten cinc discursos, quaranta relationes oficials i deu llibres de cartes a l’estil de Plini, i edità Livi, en qui trobava l’autèntic sentit de l' auctoritas i del mos maiorum

Obrer metallúrgic de la Unió Naval de Llevant en la seva joventut, milità ben aviat en la Unió General de Treballadors Membre de la comissió executiva des del 1931, fou, durant una bona part de la postguerra fins el 1971, secretari general de la UGT i fins el 1970 membre de la comissió executiva del Partido Socialista Obrero Español Fou diputat a corts 1936 i residí exiliat a França des del 1939 Una part dels seus discursos foren publicats en opuscles

Fill del doctor en dret Pere Soler, fou primer carmelità descalç i després benedictí Doctor en teologia Essent abat, fou visitador dels monestirs benedictins de la Congregació Claustral Tarraconense Els anys 1625 i 1630 obtingué permís per a explotar les mines de ferro dels vessants del Canigó El 1642 saludà Lluís XIII de França com a comte de Barcelona, a qui donà una relíquia de sant Galderic Escriví uns Discursos econòmics de la història de Joaquim i Susanna sobre el capítol XIII del profeta Daniel Barcelona 1648

Involucrat en la mutilació d’estàtues divines i en la profanació dels misteris eleusins l’any 415, visqué exiliat d’Atenes fins el 403 En el discurs Sobre els misteris 399 refutà definitivament l’acusació d’impietat Hom li atribueix també els discursos Sobre el retorn, obra feta durant l’exili, i Sobre la pau , amb motiu de la guerra amb Esparta el 391 La seva oratòria, que segueix l’estil sobri de l’escola àtica, cau sovint en la monotonia i en les repeticions

En una cerimònia presidida per la cancellera alemanya Angela Merkel i el president Frank-Walter Steinmeier es commemoren els 30 anys de la caiguda del mur de Berlín 9 d’octubre de 1989 En els seus discursos, ambdós mandataris alerten de la necessitat de preservar la democràcia en referència al creixement de l’extrema dreta Aquesta mateixa data és també l’aniversari de la Nit dels vidres trencats 1938 A la ciutat de Bielefeld es donen cita centenars de defensors d’un negacionista de l’Holocaust, que suscita una contramanifestació de l’esquerra

Bisbe i primer metropolità de Ravenna La fama de predicador li valgué el sobrenom de Crisòleg ‘el qui parla or’, usat ja abans del segle IX Hom en conserva una carta de resposta a Eutiques i 183 sermons, generalment homilies sobre el Nou Testament i catequesis, amb alguns panegírics de sants i discursos ocasionals consagracions de bisbes L’estil és retòric, però molt personal i no pas mancat d’originalitat i de profunditat La festa se celebrava abans el 4 de desembre, i posteriorment el 30 de juliol

Tinent de la milícia nacional 1822, s’exilià a Montpeller en acabar el Trienni Constitucional 1823 Habità després a Alacant i a Madrid Progressista, fou ministre 1836 i 1843, alcalde de Madrid i president del govern, en caure Espartero 1843 Fou professor de la Sociedad de Instrucción Pública 1840 Es distingí com a orador la minoria liberal li encarregà, el 1834, de rebatre el discurs de la corona, en defensa de la intangibilitat dels drets individuals i la independència del poder judicial, i molts dels seus discursos foren publicats

És considerat l’autor del llibre d’Ageu , redactat possiblement cap a l’any 520 aC, poc temps després de la tornada del poble jueu de l’exili Conté quatre discursos destinats a promoure la represa de la construcció del temple de Jerusalem, interromputs principalment a causa de l’oposició dels samaritans i altres pobles veïns El llibre retreu la indiferència dels jueus, que hauria motivat la secada i la fam que patien Profetitza la futura importància del temple i la victòria de Zorobabel damunt els seus enemics