Resultats de la cerca
Es mostren 505 resultats
Dagó
Mitologia
Divinitat semítica d’origen amorreu.
Segons la Bíblia, fou el déu principal dels filisteus, amb un cèlebre temple a Asdod L’única representació que en resta mig home, mig peix, en monedes d’Arvad, sembla basar-se en texts rabínics tardans
Ninurta
Mitologia
Divinitat assiriobabilònica d’origen sumeri.
Déu de la tempestat per als sumeris, fou el de la caça i de la guerra per als semites de Mesopotàmia A l’Antic Testament rep el nom de Nemrod Les seves companyes eren les deesses Gula, Baba i Ninkarrak
Beelzebub
Mitologia
Bíblia
Divinitat filistea venerada a Ecron.
Al Nou Testament apareix el mot Beelzebul ‘senyor dels fems’, deformació de l’anterior, aplicat despectivament al príncep dels dimonis
Yama
Mitologia
Divinitat de la mitologia índia.
El Ṛig-veda el presenta com el déu generós que renuncia a la seva immortalitat per tal d’esdevenir el primer home i el primer que, després de morir, descobrí el camí de retorn a les estades immortals La tradició primitiva l’uneix a Yami, germana i consort alhora, la unió dels quals representava l’estadi últim del procés creador El mite de l’incest, però, aviat fou vist amb ulls diferents pels ṛiṣi dels clans patriarcals i pels dels grups guerrers, de manera que en la tradició posterior la figura de Yama assumeix un paper desagradable i un caràcter sever i terrible en la mitologia èpica i…
Sèmele
Mitologia
Divinitat grega, de natura terràqüia.
De possible origen traci, fou relacionada amb el culte de Dionís Segons el cicle tebà, era filla de Cadmos, fundador de Tebes, i d’Harmonia estimada per Zeus, esdevingué mare de Dionís Segons Eurípides, morí carbonitzada per Zeus Dionís la feu ressuscitar, i aleshores prengué el nom de Tiona El mite fou tractat per Ovidi i per Nonnos
Sabaci
Mitologia
Divinitat grega, d’origen frigi.
Fill de Persèfone per obra de Zeus, de qui rep el símbol de la serp El seu culte, popular i assimilat al de Dionís, era esotèric, i el ritu d’iniciació comprenia una mort i una resurrecció i la unió simbòlica amb el déu Fou venerat a Roma al s II aC
Rudra
Mitologia
Divinitat masculina del panteó vèdic.
Déu de les tempestes, del foc i de la destrucció, afí a Indra , a Agni i a Kali , té també capacitats i influències benèfiques un conjunt d’elements que contribuïren a configurar la personalitat de Xiva
Ra
La morta adorant el déu Ra (Ra-Harakté-Aton), pintura sobre fusta de la tomba de Nes-Khonsu-pa-Khered (dinastia XX)
© Fototeca.cat
Mitologia
Divinitat egípcia, personificació del Sol.
Deïtat principal de la teologia heliopolitana d’Heliòpolis, vila del Delta, gaudí d’un enorme prestigi a partir, sobretot, de la dinastia V 2494-2345 aC, els sobirans de la qual feren precedir llur nom principal regularment de la fórmula “Fill de Ra” Així mateix, en el decurs del temps hom procedí a un sincretisme de Ra amb diverses divinitats Ra-Atum, Ra-Harakté, Ammó-Ra, Sobek-Ra, Khnum-Ra, Montú-Ra , etc, cosa que significava que totes elles participaven de la natura solar de Ra Emanació seva era la deessa Maat, personificació de la justícia Hom el representava com un faraó
Pan
Mitologia
Divinitat de la mitologia grega.
Déu de les muntanyes i de la vida agresta, en l’himne homèric dedicat a ell és presentat com a fill d’Hermes Cilleni i de la nimfa Dríope Company de Dionís i de les nimfes, amant de la dansa, la música, els boscs i les fonts, és també el patró del repòs de la sesta, en el decurs del qual és capaç d’infondre un terror ‘pànic’ Representat amb banyes i peus de cabra, el seu culte s’estengué des de l’Arcàdia a l’Àtica i a la Magna Grècia, sobretot a l’època hellenística i per influència de la poesia bucòlica La seva figura —representada primer amb un aspecte ferotge, que degenerà fins a…
Tíber

El Tíber, canalitzat a Roma
© Fototeca.cat-Corel
Riu
Riu d’Itàlia, que pertany a la conca tirrènica (405 km).
Neix als Apenins centrals Monte Fumaiolo i en el seu curs alt rega el sector més oriental de la Toscana i després travessa de N a S l’Úmbria passa per Perusa i en el seu curs baix rega el Laci formant meandres, passa per Roma i prop de la mar es divideix en dos braços l’esquerre, anomenat Fiumara, constitueix el veritable riu i desemboca prop d’Òstia el de la dreta forma un canal navegable, anomenat Fiumicino Rep com a afluents importants el Paglia per la dreta i el Nera per l’esquerra Anomenat Albula en època molt antiga, els romans li donaren el de Tiberis , en poesia, i Thybris com a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina