Resultats de la cerca

Fitxà pel Reial Club Depotiu Espanyol de Barcelona 1928-30 Com a davanter fou campió de Catalunya i d’Espanya el 1929 Posteriorment passà al Castelló 1930-31 i al Terrassa la temporada següent

Fou president de la Federació Catalana de Basquetbol entre el 1928 i el 1930 En el seu període de president, destacà l’impuls que es va donar al bàsquet gràcies a l’Exposició Internacional de Barcelona

Defensa, fou un dels puntals del FC Terrassa 1920-28, amb el qual es proclamà campió de la Copa Catalunya 1926 Jugà algun partit amb l’Athletic de Sabadell, l’Espanyol i l’Avenç del Sport, i es retirà el 1930 a la UE de Sants Jugà 9 partits amb la selecció catalana, que guanyà la Copa Príncep d’Astúries 1924 Entre 1927 i 1929 jugà amb el FC Barcelona amistosos

El 1254 afavorí la creació del convent dominicà d’Osca El 1258 pronuncià, per designació del papa Alexandre IV, la nullitat del pretès matrimoni d’Àlvar, comte d’Urgell, amb Cecília de Foix, i la legitimitat del primer que contragué amb Constança de Montcada Celebrà un sínode i regí amb encert la diòcesi

És conegut internacionalment amb el nom de Domenico Terradeglias o Terradellas Infant de cor a la seu de Barcelona, fou probablement deixeble de Francesc Valls Anà més tard a Nàpols, on es perfeccionà, al conservatorio di Sant'Onofrio, amb Francesco Durante Compongué els oratoris Giuseppe riconosciuto 1736 i Ermenegildo, martire 1739, tots dos per a solites, cor i acompanyament instrumental Del 1739 al 1745 residí principalment a Roma, on debutà com a compositor d’òperes amb Astarto 1739 Durant dos anys 1743-45 actuà de mestre de capella a l’església hispànica de Santiago de Roma San Giacomo…

Construí l’orgue de Puigcerdà 1788 i el de Sant Joan de les Abadesses, i collaborà amb el seu pare a Santa Maria del Mar i l’església de la Mercè 1797 de Barcelona, i a Castelló d’Empúries 1805 El 1807 s’establí a Montpeller, on restaurà l’orgue de l’església de Sant Pere, i més tard, el de la seu de Carcassona Feu obra nova a la catedral de Vic, i treballà a Lleida 1818, Navarra i El Escorial 1820 Installat de nou a Tolosa 1822, restaurà els orgues de Nimes i Galhac 1824 Es traslladà a París, on s’associà amb el seu fill Aristides, amb qui refeu l’orgue de la seu de Perpinyà 1850

Estudià teologia a Barcelona Dominicà 1580, fou lector 1601 i després mestre de teologia 1605 al convent del seu orde de Llutxent Vall d’Albaida Investigà nombrosos arxius del Principat i escriví Flos sanctorum o Historia general de los santos y varones ilustres en santidad del Principado de Cataluña 1602 i Girona 1630, que conté informacions avui encara interessants D’aquesta obra es publicaren biografies soltes, algunes en català, als segles XVIII-XIX Aguiló, Catálogo, 1212-15, com ara la  Vida del gloriós S Segimon  Vic 1825 Traduí del llatí al castellà les vides dels sants dominicans…

Pioner de l’aerostació a Catalunya, començà a practicar aquest esport el 1980 Guanyà el seu primer Campionat d’Espanya el 1991 i fou recordista d’altura estatal amb una marca de 6300 m Participà en diverses competicions internacionals, entre les quals destaca el Campionat del Món 1995 Des del 1997 ha participat en totes les edicions de l’European Balloon Festival d’Igualada Formà part d’una expedició a l’Àfrica amb globus juntament amb Carles Lladó Dirigeix l’empresa d’aerostació Vol Aventura

El 1970 s’incorporà a la directiva del Círcol Catòlic de Badalona, on havia jugat al final dels anys cinquanta, amb el càrrec de vicepresident La temporada següent assumí la presidència fins el 1978 Posteriorment el CC Badalona es convertí en el Cotonificio i fou vicepresident i secretari de la nova entitat fins la temporada 1983-84, que el Cotonificio desaparegué i la seva estructura passà a Santa Coloma de Gramenet Els seus anys al capdavant del CC Badalona i el Cotonificio coincidiren amb la millor època pel que fa a resultats esportius L’equip, dirigit per Aíto García Reneses i amb…

Extrem dret, començà al Club Atlètic Poble Nou, i després jugà a la Unió Esportiva Sants 1927-28 i al València 1928-35 Disputà 231 partits amb l’equip valencianista i marcà 55 gols La temporada 1935-36 fitxà pel Futbol Club Barcelona, amb el qual disputà 10 partits i marcà 7 gols, i guanyà el Campionat de Catalunya 1936 Amb la Guerra Civil marxà al Girondins de Bordeus Jugà una vegada amb la selecció catalana