Resultats de la cerca

Inicià estudis eclesiàstics, però s’inclinà pel cant i estudià a Barcelona, on debutà Liceu, 1864 Destacà especialment en el paper de Mefistòfil, del Faust de Gounod Cantà per tot Europa fou professor honorari del conservatori de Milà i obrí una escola de cant a Barcelona

Segon fill de Maria II i de Ferran de Saxònia-Coburg-Gotha succeí al seu germà gran, Pere V Monarca liberal, abolí l’esclavatge a les colònies 1868 i desamortitzà els béns eclesiàstics, la qual cosa provocà el pronunciament de Saldanha 1870 Home illustrat, traduí Shakespeare al portuguès

Escriví, entre altres llibres, tres volums d’addicions a l’obra del seu mestre Jeroni Lloret Sylva Allegoriarum Sacrae Scripturae 1570 Només se n'ha conservat, però, l' Onomatologia Beatae Virginis Mariae , inèdita, en la qual recollí 7640 epítets donats a la Mare de Déu pels autors eclesiàstics

A Màntua creà una escola humanística, destinada primerament als Gonzaga, als fills de Joan Francesc I de Màntua, dels quals fou tutor, que aplegà després, durant uns vint anys, un nombre notable de deixebles, eclesiàstics, militars, mestres i humanistes Deixà escrit només un tractat, De orthographia , i algunes cartes

Arquebisbe de Reims 845, fou conseller de Carles el Calb i dels seus successors Fou famós com a teòleg, sobretot com a canonista, defensor dels drets eclesiàstics enfront de la corona Fou adversari de Prudenci Galí, bisbe de Troyes, de Llop de Ferrières i de Joan Escot Eriúgena

Hom els teixeix amb un lligament a dues cares a fi que els fils metàllics restin a la cara bona del teixit El lligament de base sol ésser una sarga o un setí pesants És emprat en ornaments eclesiàstics, uniformes militars i vestits de gran fantasia i per a calçat

Arran de la destitució de l’emperador Venceslau I que era també rei de Bohèmia, fou nomenat rei dels Romans pels electors eclesiàstics Anà a Itàlia, on fou derrotat a Brescia 1401 Novament a Alemanya, lluità, sense poder imposar-se, contra el rei Venceslau VI de Bohèmia i les lligues nobiliàries

El 1824 fou nomenat jutge d’una comissió militar que entenia sobre causes d’eclesiàstics, més tard secretari del bisbe Pedro González Vallejo i, del 1847 al 1848, vicari capitular Es féu famós pels seus sermons i panegírics, sovint de personatges absolutistes Deixà una biografia panegírica de Ramon Llull 1847

Ordenat sacerdot 1869, fou professor a Manresa, on fundà l’Acadèmia de la Joventut Catòlica, de la qual fou president fou també catedràtic de Sagrada Escriptura al seminari tarragoní Essent bisbe, tant a Menorca com a Terol, s’ocupà de la restauració artística d’edificis eclesiàstics i propagà algunes congregacions religioses

Les diòcesis i algunes congregacions i comunitats religioses solen publicar gallofes anualment, en les quals inclouen sovint, al final, una relació de llurs clergues o religiosos