Resultats de la cerca
Es mostren 991 resultats
Tristany
Masia
Masia del municipi de Pinós (Solsonès), al nord del poble d’Ardèvol.
Fortificada, amb poques obertures als murs, i amb torretes, correspon a l’antic Mas Mussons, documentat al segle XI El conjunt actual està format per tres edificacions datables als segles XIII, XVII i XVIII i una capella dedicada a Sant Francesc d’Assís segle XV Fou la casa pairal dels generals carlins Benet i Rafael Tristany
Associació per a la Revitalització dels Centres Antics
Associació creada a Palma l’any 1987 amb l’objectiu fundacional de difondre i defensar el patrimoni arquitectònic a les Illes Balears, així com revitalitzar socialment i culturalment els centres antics.
Té la seu en un casal gòtic del centre de Palma, recuperat així de la degradació Ha excellit en la defensa d’actuacions socials, culturals i urbanístiques per a afavorir una rehabilitació integral d’àmplies zones del nucli antic palmesà, així com en la defensa d’edificacions amb valor arquitectònic, artístic i cultural que estiguessin en perill
carta aeronàutica
Transports
Mapa dissenyat especialment per a ús de la navegació aèria.
És representat un sector de terra o de terra i mar, amb detall tant dels elements naturals elevacions del terreny, profunditat de la mar, masses d’aigua, etc com els humans ciutats, carreteres importants, línies de ferrocarril i d’electricitat, terrenys conreats, etc, preferentment els de les zones d’aterratge pistes d’aeroports i aeròdroms, edificacions properes, senyalitzacions, etc
Poblat de Sant Pere dels Forquets (Argelers)
Art romànic
Situació Un dels nombrosos murs, base d’antigues edificacions, que formaven l’antic poblat ECSA - E Carreras Les ruïnes d’aquest poblat són escampades pels boscos de l’entorn de Sant Pere de la Cellera o dels Forquets i el mas Cónsul Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 31’ 0” N - Long 3° 1’ 43,2 E L’itinerari per a arribar a l’indret és el mateix assenyalat en la monografia precedent JBH Història Per a la història d’aquest poblat d’hàbitat dispers hom remet a les notícies històriques de l’indret que es donen en la monografia de Sant Pere de la Cellera o dels Forquets, centre primitiu del terme…
barri de Sagunt
Barri
Barri de la ciutat de València, antic raval situat fora de les muralles, a l’esquerra del Túria, separat del nucli urbà del pont de Serrans (dit també per això raval de Serrans), a l’entrada de València des del N.
Sorgí a la vora de la carretera de Barcelona com a barri menestral i després proletari, amb cases baixes En desviar-se la carretera, l’antiga entrada es convertí en carrer de Sagunt i les antigues casetes han quedat incorporades dins els grans blocs de les modernes edificacions A l’església de Santa Mònica, del convent d’agustins descalços bastit en 1662-91, hi fou establerta la parròquia del barri
Juan de Álava
Arquitectura
Arquitecte basc.
Conegut també amb el nom de Juan de Ibarra De formació gòtica, tractà d’emmotllar-se als nous cànons renaixentistes adoptant elements decoratius platerescs Treballà a Santiago de Compostella i a Plasència, però les edificacions més estimables les féu a Salamanca, on començà les obres del Colegio de los Irlandeses 1521 i el convent de San Esteban 1524, la seva obra mestra el 1534 fou nomenat mestre principal de la catedral
les Fonts

Carrer del poble de les Fonts del Vallès Occidental
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Sant Quirze del Vallès (Vallès Occidental), al límit amb Terrassa i Rubí, a l’esquerra de la riera de les Arenes, travessat per la carretera de Rubí a Terrassa.
La zona residencial es començà a construir al primer quart del s XX, damunt els terrenys comprats per la Societat Ribes i Companyia, entorn de l’antiga masia de Can Falguera i al costat del baixador del Ferrocarril de Catalunya seguí un projecte d’urbanització A partir del 1910 ha anat canviant d’aspecte s’hi establí població immigrada en edificacions de tipus barraquístic, i els anys seixanta hom començà a installar-hi indústries
Casademunt
Vista de Casademunt (El Brull)
© C.I.C.-Moià
Masia
Masia del municipi del Brull (Osona).
És formada per un bell edifici quadrat construït per picapedrers francesos entorn del 1540 i embellit al segle XVIII amb rajoles de València i altres ornamentacions, quan era propietat de la família Ponç Aquest mas serví de sanatori antituberculós aproximadament entre els anys 1920 i 1950, per la qual cosa s’hi construí a prop una gran església de reminiscències goticomodernistes i altres edificacions, per tal d’adaptar-lo a la funció de sanatori
Querbús

El castell de Querbús
Romain Bréget (CC BY-SA 3.0)
Castell
Antic castell del Perapertusès, dins el terme de Cucunhan (Llenguadoc), al límit amb el de Maurí (Fenolleda), situat a 628 m alt., dominant per llevant el grau de Maurí.
S'accedeix al penyal sobre el qual s’aixeca per un camí graonat, defensat per tres recintes murats resten al cim diverses edificacions, entre les quals un gran edifici poligonal, cobert amb voltes gòtiques, i una torre adossada, restaurats en 1950-54 Esmentat ja el 1020, pertangué als senyors de Perapertusa Fou assetjat per les forces del rei de França el 1255 i Jaume I el cedí a Lluís IX pel tractat de Corbeil 1258
Aeròdrom de Suquets
Esports aeris
Aeròdrom de l’empresa Suquets a la població homònima del municipi de Lleida.
Propietat de l’empresari agrícola José Irigoyen, fou inaugurat el 20 de maig de 1955 S’hi feu un ralli aeri organitzat per l’Aeroclub de Saragossa en què resultaren vencedors Josep Picas i Núria Centellas, de l’Aeroclub de Barcelona-Sabadell Disposava d’una pista de 600 m, torre de control, hangars, installacions de combustible i edificacions annexes L’empresa feu fallida els anys seixanta i el nou propietari tancà l’aeròdrom
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina