Resultats de la cerca
Es mostren 266 resultats
Francesc Nel·lo i Ventosa
Teatre
Escenògraf.
Començà estudis a Tarragona amb Pere Ferran Nebot de Salvador Alarma, sentí com ell la crida de l’escenografia Anà a Barcelona, on estudià a l’escola de Belles Arts amb Josep Mongrell Fou professor de l’Escola Massana 1962-67 Collaborà en setmanaris infantils i, més tard, en illustració de llibres Conreà la pintura de cavallet, especialment la figura, el paisatge i la marina Exposà individualment per primer cop a Barcelona, a les Galeries Laietanes, el 1949, i l’any següent a les Galeries Argos i a Tarragona Projectà i realitzà un fresc representant l’ Assumpció per a la…
Peter Gabriel
Música
Cantant, compositor i productor anglès de rock
.
Començà la seva activitat musical com a membre del grup The Garden Wall, que es convertí gradualment en Genesis, un dels grups de rock de més anomenada dels setanta, integrat per Phil Collins, Tony Banks, Chris Stewart i el mateix Gabriel, en el qual es combinava l’escenografia amb el so El 1975 abandonà el grup i inicià una carrera en solitari de gran èxit Considerat un dels intèrprets més avantguardistes del rock, ha mostrat un gran interès per la música ètnica amb la seva integració en les pròpies composicions i la creació d’un segell discogràfic especialitzat, World Records…
Marc Chagall

Marc Chagall (1970)
© Belarus.by
Pintura
Pintor francès de nissaga jueva i origen bielorús.
Format a Vitebsk, a l’Escola Imperial de Peterburg 1907 i amb Leon Bakst 1908-10, que li feu conèixer els corrents artístics avançats Pensionat a París 1910, conegué Apollinaire, Max Jacob, Cendrars, Léger, Modigliani, Lhote, etc El 1914 exposà a Berlín i a Rússia Amb la revolució esdevingué comissari de Belles Arts a Vitebsk 1918 i fundà una escola d’art on convidà Lisickij, Pougny i Malevič com a professors A la primera Exposició Oficial d’Art Revolucionari a Petrograd 1919 li fou dedicada una sala tanmateix, dimití el càrrec de director de l’escola davant l’oposició al seu lirisme per part…
Lluís Graner
Música
Productor, empresari català i pintor.
Durant els primers trenta anys de la seva vida es dedicà a la pintura Estudià a Llotja i més tard a París Les seves obres foren premiades i exposades en diverses ciutats europees El 1904, però, amb la idea de crear un art total, deixà de banda la pintura i obrí la Sala Mercè, a la Rambla Allà muntà les Visions Musicals, espectacles on es combinaven diverses manifestacions artístiques, des de la poesia fins al cinema passant per l’escenografia i la música Entre els seus collaboradors cal esmentar A Gual, el cineasta S de Chomon, el poeta J Carner o l’escenògraf M Moragas El 1905…
Enric Majó i Miró
Teatre
Actor.
S'incorporà al teatre professional el 1965 però la seva tasca com a actor no sobresortí fins el seu paper en el muntatge d' Èdip Rei 1970, de Sòfocles, i en el de Yerma 1971, de García Lorca També protagonitzà amb èxit Tarzan dels micos , de Terenci Moix 1974, Quan la ràdio parlava de Franco , de Benet i Jornet 1979, Hamlet , de Shakespeare 1979, Terra baixa , de Guimerà 1981 i Setmana Santa, de SEspriu 1986 De les seves intervencions en obres emeses per televisió cal destacar Salomé , d’OWilde 1976, La dama de les camèlies , d’ADumas 1977 i Goya 1984 En cinema debutà amb El vicari d’Olot ,…
Teatro alla Scala
Teatre
Teatre de Milà, construït el 1778 (després de l’incendi del Teatro Ducale, 1776) en el lloc de l’antiga església de Santa Maria alla Scala, del s XIV, d’on deriva el seu nom.
Inaugurat amb Europa riconosciuta , de Salieri, esdevingué tot seguit el teatre d’òpera més important d’Itàlia, on estrenaren els compositors italians més famosos i on actuaren les grans personalitats del cant, de la direcció orquestral, del ballet i de l’escenografia mundials Obra de GPiermarini, té sis pisos i capacitat per a 3 200 persones Damnificat per un bombardeig 1943, fou reobert el 1946 El 1955 s’inaugurà el teatret annex La Piccola Scala i el 2002 fou tancat per ser remodalat a fons La temporada 2004-05 s’inaugurà la reforma arquitectònica de Mario Botta que dotà el…
Vladimir Tatlin
Arquitectura
Escultura
Pintura
Arquitecte, escultor i pintor rus.
Llicenciat en arquitectura a Moscou el 1910, s’associà amb A Vesnin El 1912 participà, amb pintures cubistes, a la mostra Cua d’Ase amb Larjonov, Gončarova, Malevič i Chagall El 1913, després d’una visita al taller de Picasso, féu els primers relleus polimatèrics de concepció abstracta, en la qual cosa té origen el constructivisme, i es diferencià des del començament del suprematisme de Malevič A la revolució del 1917, esdevingué més intransigent a la proclama del “nou art revolucionari” en sentit arquitectonicoindustrial productivisme, i s’ajuntà amb Rodženko 1916, els germans Pevsner i…
Hans Rudolf Giger
Cinematografia
Artista suís.
Estudià disseny industrial i interiorisme a l’Escola d’Arts i Oficis de Zuric 1962-66, i posteriorment treballà com a dissenyador de mobles Publicà dibuixos en revistes underground i construí escultures com Gebärmaschine ‘Màquina de parir’, que causaren sensació per la combinació d’òrgans biològics i maquinària Dedicat exclusivament al seu art des del 1968, creà un món surreal i torturat, alhora repulsiu i impactant, que traslladà a vessants diversos escultura, illustració, pintura i cinema, cobertes de discos, etc Després de publicar el seu primer llibre, Necronomicon 1977, fou contractat…
Esbjorn Svensson
Música
Pianista i compositor de jazz
suec.
Començà a estudiar piano de molt jove, i completà la seva formació a la Universitat d’Estocolm Atret pel jazz , el rock , el pop i la música electrònica, el 1993 fundà el trio EST amb Magnus Oeström bateria i Dan Berglund contrabaix, que aconseguí un creixent reconeixement, primer a Suècia i posteriorment a la resta d’Europa, el Japó i els Estats Units gràcies a una original fusió de diversos gèneres musicals, èxit que depassà de molt el cercle habitualment restringit dels afeccionats al jazz En les interpretacions el grup tendia a ignorar la separació entre solista i acompanyant, i en els…
László Moholy-Nagy
Pintura
Fotografia
Pintor, fotògraf i teòric de l’art hongarès.
Anà a Berlín el 1920, on assimilà les obres dels dadaistes i dels constructivistes holandesos Hi exposà a la galeria Der Sturm 1922, i, invitat per WGropius com a professor al Bauhaus 1923-28, proclamà la seva teoria del dinamisme universal per damunt de l’estàtica clàssica, teoria que recollí en el llibre Von Material zu Architektur ‘Del material a l’arquitectura’, 1929 i que aplicà en la creació d’escultures cinètiques de les quals fou un capdavanter i lumíniques que projecten imatges, formes i colors En 1928-33 treballà de nou a Berlín, des d’on passà a Anglaterra El 1937 s’installà a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
