Resultats de la cerca

Biografia Ingressà a l’Escola Pia a Sabadell on vestí la sotana el 23 d’octubre de 1833 i hi professà el 13 de novembre de 1835 Quedà a Sabadell per a iniciar la carrera eclesiàstica Tingué de professors el pare Salvador Cadevall per a la filosofia 1835-1839 i el pare Tomàs Clapés per a la teologia 1839-1842, estudis que alternava donant classes a l’escola Les lleis desamortitzadores i d’exclaustració de 1835 no el desanimaren sinó que s’entregà a l’estudi i a l’ensenyament començant per la classe de llatí El 1840 fou ordenat de sacerdot Després de la restauració de l’orde el 1845, fou cridat…

La reforma introduí alguns canvis significatius en els plans d’estudis, com l’ampliació de l’ensenyament obligatori de 14 a 16 anys, l’anticipació de la secundària dos cursos —cosa que obliga els alumnes a entrar a l’institut a 12 anys—, la reestructuració de la formació professional amb la creació de cicles formatius de grau mitjà i superior i la unificació dels estudis de batxillerat i professionals en els mateixos centres de secundària Altres novetats que introduí la reforma foren l’establiment d’assignatures optatives a secundària, que cada centre pot escollir amb total llibertat segons…

Hi assistiren 1 280 congressistes, i la presidí Jaume Algarra i Postius, que havia estat secretari de la comissió organitzadora formada pel Centre Escolar Catalanista, l’Agrupació Escolar Catalanista Ramon Llull, l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana i la Federació Escolar Catalana Defensaren les ponències Cebrià de Montoliu, Eugeni d’Ors, Domènec Martí i Julià i Josep Bertran i Musitu, entre d’altres, i hi tingueren una intervenció destacada Lluís Domènech i Montaner, Joan Bardina i Joaquim Casas i Carbó Hom hi acordà la creació dels Estudis…

Intervengué en el moviment feminista català de principi del s XX Collaborà en diverses revistes i institucions pedagògiques Dirigí el primer grup escolar femení de Barcelona, La Farigola, del patronat escolar de l’ajuntament Fou degana del Casal del Mestre durant la guerra treballà a la conselleria de cultura de la Generalitat S'exilià a Tolosa de Llenguadoc, on morí

Es formà a les categories inferiors del Camp Escolar Lleida i la temporada 2003 fitxà pel Club Voleibol Sant Cugat Marxà a l’Hotel Cantur Las Palmas, i la temporada 2005-06 tornà al club del Vallès Més tard vestí de nou la samarreta del Camp Escolar Ha destacat en la posició d’oposada i formà part de la selecció espanyola

Fou catedràtic de gramàtica a la Universitat de Barcelona del 1572 al 1576 Amb els humanistes Pere Sunyer, Joan Dorda i Antoni Pi, impulsà la producció dramàtica llatina per a la formació dels estudiants Escriví la comèdia Claudius Barcelona 1573, segurament un exercici escolar, i uns versos llatins d’elogi publicats a Terra dialogus 1574, diàleg escolar de Pere Sunyer

Les escoles de primer i segon ensenyament poden ésser mixtes o no, segons que hi puguin o no cursar estudis alumnes d’ambdós sexes, i públiques, si depenen de l’estat o de l’ajuntament, o privades, quan depenen de persones o institucions particulars, laiques o religioses Als Països Catalans sota la legislació espanyola, la reforma educativa del 1990 dividí l’escola en infantil 0 a 6 anys i primària 6 a 12 anys La majoria d’escoles, però, escolaritzen la població a partir dels 3 anys i fins els 12 Els més petits van a les escoles bressol, que escolaritzen infants des dels primers mesos L’…

Es vinculà amb l’organització escolar de l’hoquei sobre patins i el 1977 fou un dels fundadors del Consell de l’Esport Escolar de Barcelona El 1981 fou elegit vicepresident de la Federació Catalana de Patinatge i assumí la presidència del seu comitè d’hoquei sobre patins i de la Federació Territorial de Barcelona El 1988 feu el salt a la Federació Espanyola de Patinatge FEP, de la qual fou vicepresident i president 1992-96 i dirigí el Comitè Nacional d’Hoquei Patins