Resultats de la cerca
Es mostren 95 resultats
George Hamilton Gordon
Història
Estadista escocès, quart comte d’Aberdeen.
Fou ministre d’afers estrangers als governs Wellington 1828-1830 i Peel 1841-1846 Defensà els principis lliurecanvistes i dimití 1846 després de la derogació de les Corn Laws El 1852 ocupà el càrrec de primer ministre en un govern de coalició Dimití el 1855, després d’haver intentat inútilment d’evitar la guerra de Crimea
George Hamilton-Gordon
Història
Estadista escocès, quart comte d’Aberdeen.
El 1813 fou nomenat ambaixador a Viena Fou ministre d’afers estrangers als governs Wellington 1828-30 i Peel 1841-46 Defensà els principis lliurecanvistes i dimití 1846 després de la derogació de les Corn Laws El 1852 ocupà el càrrec de primer ministre en un govern de coalició En política exterior adoptà una actitud vacillant Dimití el 1855, després d’haver intentat inútilment d’evitar la guerra de Crimea
Djibouti 2015
Estat
El president, Ismaïl Omar Guelleh, qüestionat per l'oposició, va enfortir les relacions diplomàtiques i comercials amb Etiòpia, la Xina i els Estats Units En el transcurs de la visita del primer ministre etíop, Hailemariam Desalegn, la primera d'un estadista del país veí, tots dos dirigents van coincidir en el fet que les milícies somalis Al-Xabab i el règim eritreu constitueixen les principals amenaces de la regió Així, les relacions bilaterals amb Etiòpia es van mostrar més bones que mai, de manera que pel port de Djibouti van passar el 90% de les exportacions etíops, a la…
Alí Paixà
Història
Estadista turc, de nom veritable Mehmet Emin.
Fou ambaixador a Londres 1841, gran visir en nombroses ocasions des del 1852 fins a la seva mort i president del consell de Tanzīmāt 1854 Féu importants reformes administratives, financeres i judicials El 1856 signà el tractat de París, que posà fi a la Guerra de Crimea
John Quincy Adams

John Quincy Adams
© Fototeca.cat
Història
Estadista nord-americà, fill de John Adams.
Graduat en lleis 1790, fou ambaixador a la Haia i a Berlín fins el 1800, senador 1803-08 i ambaixador a Sant Petersburg 1809-11 i a Londres 1815-17 El president Monroe el nomenà secretari d’estat 1817-25 i esdevingué el teòric de la seva famosa doctrina internacional L’adquisició de Florida 1819 i de Louisiana i ensems el reconeixement de la independència de les antigues colònies espanyoles 1822 foren els fruits del seu intransigent panamericanisme El Democratic Party el portà a la presidència dels EUA 1825-29 Durant tota la seva gestió política fou un decidit abolicionista El senat se li…
James Wilson
Història
Història del dret
Jurista i estadista escocès naturalitzat nord-americà.
A 21 anys emigrà a Amèrica, on exercí com a advocat Membre del congrés continental i president del comitè Defensa de Filadèlfia seu del govern, fou un dels signants de la Declaració d’Independència 1776 A la gran Convenció Constitucional del 1787 fou el més erudit dels membres, i una gran part dels mèrits de la constitució americana són d’ell és famosa la seva frase “El poder suprem no està en els estatuts, sinó en el poble així com els estatuts són per damunt de les legislatures, el poble és per damunt dels estatuts” Cridat per Washington a la cort suprema 1789, hi donà la cèlebre sentència…
Bāber
Història
Nom amb el qual és conegut el príncep timúrida Ẓāhir al-Dīn Muḥammad, fundador de l’imperi del Gran Mogol a l’Índia.
Descendent, per part de mare, de Genguis Kan, Bāber sobrenom que significa ‘el lleó’ heretà, a la mort del seu pare 1494, el principat de Fergana i ben aviat hagué d’enfrontar-se a les intrigues de possibles usurpadors Amb sort desigual intentà d’apoderar-se del veí tron de Samarcanda conquerit el 1497, perdut en mans de l’uzbek Šaybānī el 1501 i recuperat el 1512 alhora que envaïa l’altra banda de l’Hindūkush 1504 Bandejat definitivament a la Transoxiana, hagué de retirar-se a Kābul 1514, des d’on, perdudes les esperances de recuperar els primers dominis davant el creixent poder uzbek,…
‘Alī de Tebelen
Història
Estadista turc anomenat el Lleó (Arslān) de Iōánnina.
Era fill d’un bei d’Albània El 1788 aconseguí, per mitjans violents, el nomenament de paixà de Iōánnina i, a poc a poc, estengué el seu poder a l’Epir, Tessàlia, part de Macedònia occidental, de Grècia central i de Morea 1818 Mantingué relacions amb Napoleó i amb la Gran Bretanya, alternativament Amb l’ajut de voluntaris grecs, serbis i valacs, es declarà independent de la Porta 1819, però fou vençut pels turcs i assassinat Mantingué a Iōánnina una cort semibàrbara, descrita per Byron, que la visità, en la seva obra Childe Harold’s Pilgrimage
Marcelo Torcuato de Alvear
Història
Estadista argentí, net de Carlos María de Alvear.
Membre de la Unión Cívica Radical 1890, participà en les revolucions del 1890, el 1893 i el 1905 Ocupà diversos càrrecs en el govern Substituí el també radical Yrigoyen en la presidència 1922-28 i seguí una política més moderada Des del 1931, després de l’enderrocament del president Yrigoyen, exercí de fet el lideratge del partit radical
Kara Mustafa Paixà
Història
Estadista otomà, gran visir de Mehmet IV (1676).
Lluità contra Leopold I d’Àustria setge de Viena, 1683, però fou derrotat per Joan Sobieski de Polònia