Resultats de la cerca

És anomenat ronyó d’esponja , nefropatia medullar quística no uremígena o malaltia de Cacchi Ricci un trastorn congènit caracteritzat per la dilatació dels conductes collectors en una o diverses papilles del ronyó Aquesta malaltia és deguda a un trastorn del desenvolupament dels ronyons, de manera que es troba present des del naixement però no és deguda a una alteració hereditària, i és de causa desconeguda En la majoria dels casos no origina símptomes, perquè els conductes dilatats comuniquen normalment amb la pelvis renal, i permeten per tant l’evacuació de l’orina Tanmateix, però, en…

Estudià botànica i farmàcia a Barcelona i s’hi llicencià el 1829 i 1834 respectivament Publicà obres com Examen de los sistemas botánicos 1829, Catálogo por familias de las plantas recogidas en la isla de Menorca 1859 i una Historia general de la isla de Menorca 1874-76, en dos volums També publicà l’obra teatral El casamiento por venganza o Enrique y Blanca 1838

Per tal de confirmar la diagnosi de les malalties i els trastorns de l’aparell digestiu hom sol realitzar diverses proves complementàries Les més freqüents o importants són la manometria esofàgica, l’anàlisi de la secreció gàstrica, les exploracions radiològiques, les exploracions endoscòpiques, l’ecografia abdominal, la tomografia axial computada, la gammagrafia, l’examen de les matèries fecals, la paracentesi, la laparoscòpia, la laparotomia i les biòpsies

Cinturó negre setè dan de taekwondo, fins el 2004 ocupà el càrrec de director d’arbitratge de la Federació Espanyola de Taekwondo També fou jutge internacional de tècnica, jutge olímpic i codirector europeu d’arbitratge El 1973 fundà el Club Taekwondo Molero a Sant Feliu de Llobregat, on exercí d’entrenador És autor de Reglamento de competición Técnica y Pumse Examen de grados, dan y pum

Es llicencià en medicina 1900 doctorat el 1901 i en farmàcia 1903 a la Universitat de Barcelona, on fou professor 1907 i catedràtic de medicina legal 1923 des del 1909 fou metge forense de Barcelona Autor de treballs com Examen médico-legal sobre las manchas de sangre 1913 Fou soci fundador i més tard president de la Societat de Psiquiatria i Neurologia de Barcelona

Fou alcalde de Lleida el 1935 en el període de suspensió de l’Estatut i diputat per Lleida al Parlament de Catalunya, de la minoria de la Lliga Formà part de les comissions parlamentàries de finances, examen de comptes, contractes de conreu, llei municipal, finances municipals i governació Fou mort pel juliol del 1936, en els primers moments de descontrols a l’inici de la guerra civil

Per als estats adherits a aquest sistema, l’examen de les futures patents s’efectua a la Haia centre de recerca i el registre té lloc a Munic Oficina Europea de Patents La patent té una vigència de vint anys La patent comunitària conveni de Luxemburg, 1975 s’aplica unitàriament i autònomament al territori de la Comunitat Europea, sobre la base de la patent europea encara no ha entrat en vigor

Cal no confondre el significant amb les emissions concretes de cada parlant, ja que cadascú té unes característiques fonètiques peculiars, dintre les quals, però, en condicions normals, hi ha els indicis acústics suficients que permeten als oients d’identificar les estructures fonològiques rellevants, és a dir, els significants Una transcripció fonològica consisteix, doncs, en una representació gràfica dels significants que eviti les inconsistències de les grafies corrents home , /óme/, examen , /egzámen/, eixam /ešám/, etc

Lector a Wittenberg, hi explicà els Loci Comunes de Melanchthon El 1554 es traslladà a Brunsvic, on fou pastor Escriví en defensa de la doctrina eucarística de Luter Repetitio sanae doctrinae de vera praesentia , 1581 i contra el concili tridentí Examen concilii tridentini , 1565-73 Treballà per la unió entre els luterans i per la conciliació entre la doctrina de Luter i la de Melanchthon La seva obra principal, Loci theologici , fou publicada el 1591

Estudià medicina, possiblement a Alcalá de Henares, i exercí a Linares i a Baeza Publicà Examen de ingenios para las ciencias 1575, obra que tracta d’aspectes anatòmics, fisiològics i psicològics de la persona humana Hipòcrates, Plató, Aristòtil i Tomàs d’Aquino figuren entre les seves fonts Inclosa en l’índex de llibres prohibits 1581, fou, però, repetidament impresa, amb el text reformat, i traduïda arreu d’Europa influí en alguns aspectes del Quixot